El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons

Per Sant Jordi un grup d’alumnes de Classical Culture de 3r de l’ESO ens van oferir als alumnes de primer de batxillerat de Grec l’oportunitat de gaudir de la representació teatral del mite del sacrifici d’Ifigenia que havien estat preparant amb molt d’esforç. En finalitzar l’obra ens vam adonar que una de les nostres sèries preferides s’havia inspirat en aquest mite per a realitzar una de les seves escenes més impactants.

En el mite d’Ifigenia, de llarga pervivència, aquesta és una de les filles del rei Agamèmnon i Clitemnestra. Agammènon s’havia guanyat la còlera de la deessa Àrtemis, ja que havia caçat un dels cérvols sagrats de la deessa. A causa d’això, la flota del rei que anava a lluitar a Troia estava parada a Àulida sense poder avançar per culpa d’uns vents desfavorables que els estaven retardant més temps del que s’esperava. L’endeví Calcant va ser l’encarregat d’interpretar els senyals divins. El motiu que els déus els retinguessin era la ira d’Artemis. La deessa estava irritada amb Agamèmnon, el cap de l’exèrcit grec, perquè aquest havia caçat una cérvola vanant-se de la gesta dient que ni la mateixa deessa ho hagués fet millor. Un acte d’insolència cap als déus en cap moment podia quedar impune, per la qual cosa calia aplacar la còlera de la deessa, cosa que generalment s’aconseguia mitjançant el sacrifici d’algun animal. Però en aquesta ocasió, la deessa Àrtemis no es conformava amb un sacrifici habitual. Considerant que la supèrbia d’Agamèmnon havia estat excessiva, va decidir que s’havia de sacrificar la seva filla Ifigenia en el nom de la deessa Àrtemis, perquè els deixés salpar. El rei Agamèmnon es va negar al principi, però com que no va veure una altra solució, va cedir a fer el sacrifici. Així que va fer cridar la seva filla que estava a Micenes amb la seva mare, amb el pretext de què ella i l’heroi Aquil·les es prometessin. Quan arribés l’endeví Calcant seria l’encarregat de sacrificar-la en el nom de la deessa. Segons s’explica en la versió més coneguda, quan Ifigenia arriba i el sacrifici s’anava a realitzar, la deessa va apiadar-se de la jove i va canviar-la per un cérvol. Va fugir amb Ifigenia cap a Tàurida, on la va convertir en sacerdotessa.

Podem trobar representacions d’aquest mite des dels més antics mosaics i pintures fins a quadres i representacions més modernes i properes al nostre temps. Tot i que hi ha interpretacions mitològiques de diferents èpoques, la representació artística segueix amb fidelitat la història i els personatges narrats al mite. Així, per exemple, entre un dels mosaics trobats a Catalunya i el famós quadre de Timantes, del qual només es conserva una còpia provinent de Pompeia, podem trobar grans similituds.

Sacrifici d'Ifigènia Museu Arqueològic de Catalunya, Empúries Localització actual: Barcelona

Sacrifici d’Ifigenia
Museu Arqueològic de Catalunya, Empúries

El mite d’Ifigenia, Museu Arqueològic de Nàpols

CgaLCEeUAAAahnP

“Joc de trons”

Aquest mite ha inspirat un escena de “Game of thrones” on l’exèrcit de Stannis Baratheon va cap a “winterfell” per recuperar el nord de les mans dels Bolton, però Ramsay Bolton contraataca amb només 20 homes durant la nit, cremant els campaments del rival. Quan ja tenien com inconvenient la forta ventada de neu,  ja no tenen subministres i només la meitat dels cavalls, així doncs, Stannis Bartheon ha d’escollir la mort de tots o sacrificar sang reial per oferir-la al senyor de la llum com va dir la bruixa vermella, Melissandre. L’última paraula la va tenir la pròpia propietària de la sang reial, la princesa Shireen Baratheon, filla de Stannis Baratheon, que sense saber-ho es va castigar a ella mateixa dient al seu pare que l’ajudaria en tot el possible. Després d’un “perdona’m” per part de Stannis, aquest porta la seva filla a la mort, cremant-la viva. Shireen demana ajuda als seus pares, sense saber que ells mateixos han donat l’ordre de matar-la. Davant els crits de la seva filla, sembla que Stannis Baratheon no es penedeix dels seus actes, però la seva dona Selyse Baratheon intenta ajudar la seva filla, però el rei l’atura.

Imatge de previsualització de YouTube

I vosaltres, sabeu alguna altra escena cinematogràfica inspirada en aquest mite? En coneixeu més pervivència en la literatura, en l’art…?

“El sacrifici d’Ifigenia” de CHarles de La Fosse, Château de Versailles, saló de Diana

Chorouk Regrag, Mariona Cava, Alexia Álvarez i Sandra Mendoza

1r Batxillerat Humanístic IPM

Aquest article s'ha publicat dins de Actualitat, Càstig, Déus, General, Herois, Mitologia comparada i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons

  1. Rocío Rodríguez diu:

    Bonum diem!
    Molt bon article nois! M’ha semblat molt interesant ja que sóc una gran fan de Joc de Trons. Però jo no crec que tingui molta semblança amb Joc de Trons. Al sacrifici d’Ifigenia, fan veure que la sacrifiquen, però en veritat sacrifiquen a un cérvol.
    Jo l’única semblança que hi veig és que Shireen, la nena a la que sacrifiquen perquè el senyor de la llum li ha dit a Melissandre, és una Baratheon. El símbol representatiu dels Baratheons és un cérvol reial i per això li veig semblança, però res més ja que a Shireen la sacrifiquen per a intentar guanyar les guerres properes, no la salven.

  2. Rocío, el sacrifici d’Ifigenia acaba bé en Eurípides, amb la salvació d’Ifigenia i la seva substitució per una cérvola (deus ex machina); però en la versió d’Èsquil, els sacerdots la maten en un altar en presència del seu pare Agamèmnon. Continua investigant i llegeix l’Agamèmnon, dins l’Orestíada d’Èsquil!

    És molt interessant, tanmateix, la relació que estableixes amb el mite (Ifigenia substituïda en el sacrifici per una cérvola) i el símbol representatiu dels Baratheons -un cérvol reial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *