El casal de Micenes

Tantalus. Bernard Picart

Tàntal, fill de Zeus, va ser castigat pels déus a l’Hades, on no podia moure’s d’un estany que es buidava quan intentava beure, igual com els fruits que li penjaven damunt del cap s’apartaven quan hi allargava la mà. Hi ha diverses accions per les quals es va atreure la ira divina, però la definitiva va ser voler provar la clarividència dels déus organitzant un banquet en el qual els va servir el seu propi fill Pèlops bullit en una caldera. Tots els déus, tret de Demèter, que es va menjar l’espatlla, es van abstenir de menjar i van castigar Tàntal.

Els déus van reconstruir Pèlops i van reemplaçar l’espatlla que li havia rosegat Demèter per una d’ivori. Pèlops va esdevenir rei d’Elis i va tenir dos fills amb Hipodamia, Tiestes i Atreu, i un amb la nimfa Axíoque, Crisip, a qui va estimar més que als altres dos. Tiestes i Atreu, gelosos, van matar Crisip, i Pèlops els va exiliar i maleir. Es van refugiar a Micenes i allí un oracle va aconsellar que fos rei un dels fills de Pèlops. Els dos germans es van alternar en el govern del regne amb una sèrie d’enganys. Un dia, Zeus va fer aparèixer un xai amb un velló d’or als ramats d’Atreu; però la seva dona, Aèrope, el va robar i el va donar a Tiestes, que era el seu amant. Com a venjança, Atreu va fer servir els fills de Tiestes (Àglau, Calileont i Orcomen) bullits en una caldera i va expulsar Tiestes. Aquest, a instàncies de l’oracle, va violar la seva filla Pelòpia i va engendrar un fill anomenat Egist, que va ser alletat per una cabra enviada per Hermes. Atreu es va casar amb Pelòpia i va criar Egist sense saber qui era el pare, però, quan va ser adult, li va manar que matés Tiestes. Quan Egist va saber que era el seu pare, va tornar a Micenes, va matar Atreu i va lliurar el regne a Tiestes.

Els dos fills d’Atreu, Agamèmnon i Menelau, van fugir a Etòlia. Van tornar amb Tindàreu, que es va casar amb Leda. Zeus es va enamorar de Leda i, havent adoptat forma de cigne, la va seduir. Aquella mateixa nit, Leda es va unir al seu marit i va tenir dos parells de bessons: Clitemnestra  i Hèlena, i Càstor i Pòl·lux (els anomenats Dioscurs). Un bessó de cada parella era mortal i l’altre, immortal. Amb el temps, Hèlena es va convertir en la dona més bella de Grècia, i tots els herois grecs l’anaven a festejar. Els pretendents van jurar donar suport a l’escollit, i aquest va ser finalment el rei d’Esparta, Menelau, germà d’Agamèmnon. Agamèmnon, rei de Micenes i casat amb la bessona mortal d’Hèlena, Clitemnestra, amb qui havia tingut els seus fills Orestes, Ifigenia  i Electra, va ser el gran cabdill de l’expedició grega contra Troia quan els grecs, fent honor al seu jurament, es van unir per anar a buscar Hèlena, raptada pel troià Paris.

Agamemnon rises against Achilles and Menelaus,The National Museum in Kraków

Després de deu anys de guerra, Agamèmnon va tornar a Micenes i va ser assassinat a la cambra de bany per la seva esposa Clitemnestra, ajudada per Egist, el seu amant, en venjança per haver sacrificat a Àrtemis la seva filla Ifigenia per aconseguir vents favorables per salpar cap a Troia. Àrtemis, però, s’havia apiadat d’Ifigenia quan estava a punt de ser degollada i havia posat una cérvola en el seu lloc.

Orestes, després de molts conflictes interns i instigat per la seva germana Electra, va venjar el pare matant Egist i la seva pròpia mare, però les Fúries van continuar hostilitzant-lo fins que va fugir a Atenes i va ser absolt davant d’un tribunal, gràcies a la intervenció de la dea Atena.