Editar els clàssics: la Bernat Metge i Adesiara a Ciutat Maragda

Si encara no escolteu els dissabtes a les onze de la nit el programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda de David Guzmán, us el recomano almenys en podcast, tal com ja vaig fer amb el programa dedicat a Joan Ferraté al nostre blog A cada passa referents clàssics o amb el de Frankenstein a El fil del mite grec, entre d’altres.

Aquesta setmana en David Guzmán i en Toni Puntí han tractat amb en Raül Garrigasait, escriptor, traductor i editor de la Bernat Metge –editorial de referència que el 1922 farà cent anys– i amb en Jordi Raventós, traductor i editor d’Adesiara una editorial que acaba de fer sols deu anys–, la cultura literària grecollatina, per què llegir o rellegir els clàssics, per què editar-los o reeditar-los i, entre d’altres, de la Poètica d’Aristòtil amb introducció, text revisat, traducció i notes de Xavier Riu, (Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2017). La Poètica d’Aristòtil és el text sobre creació literària més influent de la Grècia antiga.

Però també han parlat de la traducció i edició d’altres clàssics grecollatins i d’escriptors neohel·lènics…i la cançó triada aquesta setmana per tancar el programa ha estat Omero al Cantagiro de Francesco De Gregori, curiosament encara no la teníem a L’emprempta d’Orfeu!

A més de felicitar David Guzmán per l’excel·lent programa, també vull felicitar la bona tasca de difusió dels clàssics de la Bernat Metge sobretot a nivell de suscripció i l’exquisida tasca editorial de Jordi Raventós a Adesiara (a Literatura grega a escena ja hem parlat, per exemple, de Les Converses de meuques o Contra un ignorant que comprava molts llibres de Llucià o bé d’Ifigenia a Àulida d’Eurípides. Com a traductora de la primera dona de la Bernat Metge, Corinna de Tànagra, el número 300 d’una col·lecció que consta de més de 400 volums, crec que els animaria a publicar més textos sobre les escriptores grecollatines i més enllà. Prou ja les van menystenir els autors antics!