Mai en diumenge de Jules Dassin

Publicat el per

Pòster de la pel·lícula. Extret de Wikipedia [Enllaç]

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Ποτέ την κυριακή (Poté tin kyriaki).
  • Director i guionistes: Dirigida i escrita per Jules Dassin.
  • Any d’estrena: 1960
  • Durada: 91 minuts
  • Repartiment: Melina Merkuri (Ilya), Jules Dassin (Homer), George Foundas (Tonio), Mitsos Liguisos (El capità), Alexis Solomos (Mr. No Face) i Títos Vandís (Jorgo).
  • País d’origen: Grècia
  • Idioma original: Grec i anglès
  • Gènere: Comèdia

Aquí  trobareu la pel·lícula sencera en versió original subtitulada en anglès.

ARGUMENT

Homer, un turista vingut d’Amèrica i filòsof apassionat per la cultura de la antiga Grècia i els seus pensadors, arriba al port del Pireu (Grècia) a la recerca de la veritat i la decadència d’aquella esplèndida cultura que tenia Grècia segles enrere.

En un bar del port es creua amb Ilya, una popular prostituta del Pireu amb un esperit lliure i independent que treballa tots els dies menys els diumenges, perquè aquests els dedica solament a passar un divertit temps amb els seus amics (que solen ser els seus clients). A Homer li crida l’atenció aquesta dona perquè a ella li encanta anar a veure tragèdies gregues al teatre d’Atenes, -especialment la tragèdia Medea- tragèdies que després explica als seus amics donant la seva pròpia versió.

Homer té l’objectiu de salvar-la i treure-la d’aquell món i aleshores li ofereix un tracte: durant tres setmanes, sense treballar, li ensenyarà cultura, història i filosofia; si finalment no li agrada, pot tornar a la seva antiga vida. Quan Ilya, a través d’una amiga, descobreix que el diner que li dóna Homer per sobreviure prové de Mr. No Face, el proxeneta que la vol contractar, aquesta es rebel·la contra ell i torna a la seva vida com a prostituta.

 TRÀILER

En ser una pel·lícula dels anys 60 no té tràiler, però perquè us feu una idea de com és, us deixo una escena: quan Homer coneix Ilya en un bar a través d’un enfrontament amb un home borratxo que s’enfada amb ell.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=w_ri4D0Vync[/youtube]

CRÍTICA

Tot i ser una pel·lícula dels anys 60, m’ha agradat. L’argument és senzill però em va semblar molt divertida. Té un humor normal, no un humor absurd com l’actual i el diàleg està molt ben escrit. Els personatges són molt realistes, el director va reflectir molt bé la societat grega dels anys 60 i el tracte de les prostitutes. Les cançons escrites per a la pel·lícula són molt adients i característiques de les escenes, aquí la música és un element molt important.

La pel·lícula té bastant pervivència de la tragèdia Medea. Ilya, en no estar contenta amb l’argument i final de Medea (i de les altres tragèdies) ho canvia totalment i explica als seus amics la seva pròpia versió. En la història original Medea envia la promesa de Jàson -per qui ell l’havia abandonat- regals enverinats que un cop servits, maten la princesa i el pare d’aquesta; després, per fer sofrir Jàson, mata els seus propis fills i seguidament fuig. Segons Ilya, Medea envia regals preciosos per felicitar-la pel seu compromís amb Jàson però la família reial refusa els regals, i aleshores per fer mal Jàson amaga els fills. Finalment, Jàson torna amb Medea i tots se’n van a celebrar-lo a la vora del mar.

Fotograma de la pel·lícula. [Font]

Analitzant l’actitud i personalitat d’Ilya he pogut esbrinar la raó per què canvia les tragèdies. Encara que nosaltres veiem Ilya com una dona contenta i lliure, ella no està satisfeta amb la seva vida i, en veure com aquestes tragèdies acaben, posa el seu desig de millorar la seva vida canviant el final d’aquestes tragèdies. És a dir, intenta transformar les tragèdies segons l’ideal de vida que a ella li agradaria tenir.

A part dels canvis del mite, crec que Ilya també té semblances amb Medea. No és la Medea que Jàson coneix a la Còlquida (sensible i enamoradissa), i menys és la Medea que assassina els seus propis fills, però té l’actitud ferma amb què Medea s’enfronta a Jàson, la lluita que presenta al capdavant de les altres prostitutes, igual que Medea quan exigeix els mateixos drets que els homes.

Acabaré amb una referència literària que ajudarà a fer-nos una idea de la transcendència d’aquest film a tots els nivells. Es tracta d’un fragment de La mirada del tafur de Ferran Torrent, on s’esmenta la pel·lícula.

Al llarg de la nit Melissa no s’havia mogut del Hollywood. Fins i tot quan el cambrer, al voltant de la una, tancà la cafeteria al públic, va romandre al racó de la barra ara i adès posant monedes en el giradiscos. Li agradava la música grega, en especial la banda sonora del Zorba el griego (veia en Anthonny Quinn l’ideal de l’home lliure) i Nunca en domingo, de Melina Mercuri, pel·lícules que, gairebé sempre acompanyada per Ferran, no es cansava d’admirar.

La mirada del tafur, Ferran Torrent, pàgina 112

Melissa és una prostituta grega que passa molt de temps en un bar de València anomenat Hollywood. Ferran Torres, un dels amos de l’establiment, n’està enamorat, però ella és lliure i aviat canviarà de ciutat. A Melissa li agrada escoltar la banda sonora de Nunca en domingo (també de Zorba el griego) perquè són pel·lícules que admira molt i també perquè li agrada la música grega. Per la descripció anterior de Melissa es pot veure una al·lusió d’Ilya, ella també és una prostituta lliure i sense lligams.

En definitiva, Ilya és ja un personatge arquetípic, una referència per a la posteritat, de la mateixa manera que Medea ho era per a ella, fins al punt que gosava canviar la història de l’heroïna grega per convertir-la en el seu ideal de vida. D’aquesta manera podia suportar la duresa de la realitat que li havia tocat viure.

Aquests són els elements de reflexió que us proposo:

  • L’acció de la pel·lícula té lloc al Pireu, ¿podeu definir-lo i ubicar-lo en funció de la geografia grega antiga? Busqueu informació de com és actualment.
  • Hi ha un mite ovidià en què un artista intenta fer una cosa semblant al que pretén Homer, model·lar un ésser femení segons el propi ideal. Se n’han fet moltes versions posteriors, teatrals, cinematogràfiques…
  • El fragment que trobeu a l’article està en versió original sense subtítols, però potser podreu distingir alguns famosos pensadors grecs que s’hi esmenten en anglès. Digueu qui són. També podeu comentar el nom del protagonista. Al prinicipi ell mateix explica per què l’hi van posar.
  • Escolteu també com sona el grec modern i fixeu-vos en el ball que interpreta un home a la taberna. S’anomena ζειμβέκικο, informeu-vos-en.
  • Pel que fa al fragment, de La mirada del tafur, ¿què me’n podríeu dir, de l’altra film grec que s’hi esmenta? L’heu vist? Comproveu si es troba en aquest bloc i, si és així, enllaceu-lo en el comentari.

Marina Ruíz

2n batxillerat INS. Isaac Albéniz de Badalona

10 comentaris a “Mai en diumenge de Jules Dassin”

  1. Marina, em fa molt feliç que t’hagis estrenat com a editora a La cinta i, a més, amb aquesta pel·lícula! No sé com és que encara no la teníem! Per cert, creus que la podríem relacionar amb el tòpic horacià del carpe diem?

  2. 1.L’acció de la pel·lícula té lloc al Pireu, ¿podeu definir-lo i ubicar-lo en funció de la geografia grega antiga? Busqueu informació de com és actualment.

    El Pireu en funció de la geografia grega antiga es pot situar al sud-est de Grècia i al departament de l’àtica, en la riba del port Sarònic. Era el port principal de Atenes i un dels mes actius i importants de Grècia. Ara mateix té molta importància drassana, fabriques de maquinaria agrícola, en exportació de vidres, productes tèxtils i químics. També exporta diferents tipus d’olives, oli d’oliva i sabó, etc.
    Pireu té molta importància per l’escola industrial fundada l’any 1938.

    2.Hi ha un mite ovidià en què un artista intenta fer una cosa semblant al que pretén Homer, model·lar un ésser femení segons el propi ideal. Se n’han fet moltes versions posteriors, teatrals, cinematogràfiques…

    3.El fragment que trobeu a l’article està en versió original sense subtítols, però potser podreu distingir alguns famosos pensadors grecs que s’hi esmenten en anglès. Digueu qui són. També podeu comentar el nom del protagonista. Al principi ell mateix explica per què l’hi van posar.

    Vaig escoltar el vídeo i l’únic pensador grec que vaig entendre del qual parlaven ha sigut Aristòtil, que per el nostre protagonista es en model ideal del que crec que vaig entendre mentre que la senyora Ilya li va semblar molt abirrit.
    El nom del mateix protagonista ” Homer ” vaig entendre que prevenia del seu gust per la mitologia grega i antiga. Però no vaig entendre exactament per que es deia o se li atribueix aquest.

    4.Escolteu també com sona el grec modern i fixeu-vos en el ball que interpreta un home a la taberna. S’anomena ζειμβέκικο, informeu-vos-en.

    És un ball fet per una persona que ha sigut molt famós al llard del món grec. Agafa com a nom dels Zeybeks, que eren unes persones que ni eren gregues, ni turques i que residien en les colines de Esmirna i Prousa en Asia Menor. Tant grecs com turcs la van aprendre i van canviar a la seva pròpia tècnica i es va convertir en els seus estils nacionals. Els grecs refugiats a Esmirna van donar un peculiar i lent ritme de 9/8 que es molt conegut avui en dia. Avui en dia aquesta antiga dansa folklòrica es nomes comú en el els grecs de Chipre, que sempre han tingut el seu propi estil per a la dansa. Els passos la major part sempre són improvisats i la dansa ofereix una oportunitat per a profundes expressions individuals.

    5.Pel que fa al fragment, de La mirada del tafur, ¿què me’n podríeu dir, de l’altra film grec que s’hi esmenta? L’heu vist? Comproveu si es troba en aquest bloc i, si és així, enllaceu-lo en el comentari.

  3. 1. L’acció de la pel·lícula té lloc al Pireu, ¿podeu definir-lo i ubicar-lo en funció de la geografia grega antiga? Busqueu informació de com és actualment.

    L’acció del film transcorre a Pireu, situada al sud-est de Grècia. Era el port principal d’Atenes en ‘Antiga Grècia” i actualment segueix tenint molt importància comercial.

    2.Hi ha un mite ovidià en què un artista intenta fer una cosa semblant al que pretén Homer, model·lar un ésser femení segons el propi ideal. Se n’han fet moltes versions posteriors, teatrals, cinematogràfiques…

    Crec que es refereix al mite de Pigmalón, que crea una estàtua seguint els seus cànons d’ideal de bellessa, perque no vol enamorar-se.

    3.El fragment que trobeu a l’article està en versió original sense subtítols, però potser podreu distingir alguns famosos pensadors grecs que s’hi esmenten en anglès. Digueu qui són. També podeu comentar el nom del protagonista. Al principi ell mateix explica per què l’hi van posar.

    No hi estic segura, però crec haver escoltat el nom d’Aristòtil.
    El protagonista explica que el seu nom és degut a l’amor dels seus pares per la mitologia.

    4.Escolteu també com sona el grec modern i fixeu-vos en el ball que interpreta un home a la taberna. S’anomena ζειμβέκικο, informeu-vos-en.

    És una dansa de l’antiga Grècia. Prové dels Zeybeks, que vivien a Esmirna i Prousa (Àsia menor). Els grecs i els turcs la van aprendre i en van canviar la tècnica, fins a convertir-la en dansa d’estil nacional. Encara és comú a Xipre.

    5.Pel que fa al fragment, de La mirada del tafur, ¿què me’n podríeu dir, de l’altra film grec que s’hi esmenta? L’heu vist? Comproveu si es troba en aquest bloc i, si és així, enllaceu-lo en el comentari.

    L’altre film esmentat és “Zorba el griego”. No l’he vist mai, però he llegit un article que parla d’ell en aquest mateix bloc.
    http://blocs.xtec.cat/lacintadenike/2013/10/18/zorba-el-grec-de-michael-cacoyannis/

  5. Χαίρετε!

    En el Pireu, situat a la riba del golf Sarònic, hi ha actualment el port d’Atenes. En l’època clàssica allà hi estava situat un complex militar i residencial. El Pireu es troba situat a la península de l’Àtica, que forma part de la Grècia continental central.
    Durant l’edat antiga, el Pireu va començar a tenir importància pels volts de l’any 470 aC, quan Temístocles va fortificar aquesta localitat amb unes muralles que la unien a Atenes. En l’època de Pèricles, Hipòdam de Milet, inventor del traçat que porta el seu nom, va dissenyar una nova ciutat al voltant del port amb edificis esplèndids. Poblat de gent marinera, el Pireu es va convertir en un bastió democràtic que va ser castigat per Esparta a la fi de la guerra del Peloponès (404 aC). Més tard, Trasibul i Conó van reconstruir les fortificacions que havien estat derruïdes i hi van construir diversos edificis públics, teatres i temples que han estat descoberts fa molt poc de temps. L’any 86 aC, el Pireu va ser aniquilat. A partir d’aleshores, va començar la decadència d’aquest municipi grec, que es va convertir en una vila de pescadors. La creació del regne de Grècia l’any 1829 duria la prosperitat de nou al Pireu. L’any 1831, va ser tornat a elegir com a port d’Atenes.
    El mite que va explicar Ovidi és el de Pigmalió, rei escultor de Xipre que no es volia casar amb cap dona perquè opinava que les estàtues femenines que ell mateix esculpia eren més belles que qualsevol dona real. Després d’haver esculpit una estàtua molt bella d’una jove, va adormir-se i somnià que l’estàtua en qüestió prenia vida. Quan es va despertar, se li va aparèixer Afrodita, la deessa de la bellesa, que li va fer saber que es mereixia la felicitat que havia estat buscant i li va donar una dona. D’aquesta manera, aquest rei de Xipre havia aconseguit una esposa.
    El ζειμβέκικο és un ball popular de Grècia i Xipre que té una característica concreta: només té un sol dansaire. Aquest és encerclat per la multitud que es congrega a observar-lo. En algunes varietats, com la que podem observar en aquest film, es col·loca una ampolla que l’home que balla ha d’agafar i beure sense fer servir les mans.
    En escoltar “Pote tin Kyriaki”, notem que el grec modern es parla ràpidament perquè és una llengua viva. He pogut distingir alguna paraula, com ara ημέρα.
    “La mirada del tafur” és un llibre ambientat en la ciutat de València. L’argument és aquest: els germans Josep i Ferran Torres regenten un cafè, com doña Rosa en La colmena, de Camilo José Cela. Entre els seus clients hi ha personatges tan importants com ara un comissari famós per excedir-se en els seus interrogatoris i un catedràtic que l’esquerra prohibida considera un mite. Un atemptat fracassat provoca que l’anarquista Quim Gibrés es refugiï a la cafeteria dels Torres i el futur dels dos germans corre perill, que s’intensifica perquè el comissari Bernardo del Río acudeix cada nit al bar per jugar-hi una partida de pòquer.

    Χαίρετε!

  6. Marina, has de ser tu l’encarregada de fer el seguiment del teu article, però voldria destacar la resposta de la Paula, que ha sigut la primera a parlar de Pigmalió (jo de tu, Marina, ho deixaria anar en aquest apartat del teu TR) i enllar l’article sobre Zorba el griego. També he pogut comprovar ja des del comentari de la Maria, com heu sentit el pobre Homer parlar d’Aristòltil i la Paula ha entès per què els seus pares li posaren aquest nom (d’alguna cosa han d’haver servit aquests dies a Minnesota!). També és d’agrair la introducció a la novel·la de Ferran Torrent que fa el Pau.
    Tot i això, encara hi ha molt a comentar, sobre les versions teatrals i cinematogràfiques del mite, sobre la pel·lícula Zorba… També algú podria enllaçar un vdeo tutorial de com ballar el ζειμβέκικο. No he vist tampoc a cap dels alumnes de l’any passat utilitzar la terminologia geogràfica treballa per a la confecció del mapa.

  7. Ha estat tot un plaer participar en La cinta de Niké, Margalida. És un bloc molt útil si estas interessat en les pel·lícules que tinguin referències clàssiques o que tractin temes clàssics. Doncs ara que ho comentes sí que es podria relacionar amb el carpe diem. Ilya és una dona que viu molt el present i no té por del futur també no es queda estancada en el passat.

  9. Retroenllaç: Fedra de Jules Dassin | La cinta de Νίκη

  10. Retroenllaç: Dones euripídees: L’univers femení d’Eurípides | Lege me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *