Tot seguint el fil engegat el curs 2013 i continuat el curs passat, observa amb atenció, endevina i recrea:
Endevina i recrea III
A quin episodi mític correspon? A quin cicle pertany? En quin punt es troben els protagonistes? Quins són els antecedents d’aquest episodi mític? Com segueix el mite? Després d’haver endevinat el tema d’aquesta pintura, fes recerca i troba el nom del seu pintor i el museu on podem contemplar aquest quadre. En acabar, recrea la història en forma de poema, de diàleg, de ficció periodística…T’atreviries a dramatitzar-lo?
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: Endevina i recrea III | Literatura grega a esce...
Eris està molesta perquè no ha estat convidada a les bodes de Peleu, on havien anat tots els déus. Va sembrar la discòrdia a tots els convidats, posant a una taula una poma d’or que es menjaria la dona més bella de la sala. Atenea, Afrodita i Hera van barallar-se per la poma i va haver d’intervenir Zeus. Ell va decidir donar-se-la a París, fill del rei de Troia. Hermes, va ser enviat a buscar-lo perquè ell elegís quina era la deessa més maca i així donar-li la poma.
Hera, li va oferir tot el poder o el títol d’Emperador d’Àsia; Atenea, le va oferir saviesa o la possibilitat de vèncer a totes les batalles; Afrodita li va oferir l’amor de la dona més bonica del món.
París va decidir-se per Afrodita. Ella va fer que Helena, l’esposa del rei d’Esparta, s’enamorés d’ell, la raptés i se l’emportés a Troia.
Menelao va convocar als reis aqueus per recuperar a Helena o barallar contra Troia.
Aquesta obra es diu El juicio de Paris, d’Enrique Simonet de 1904, i es troba al Museu de Màlaga.
En aquesta obra podem veure una escena de la boda de Peleo ,Eris esta molt enfadada ja que Peleo va convidar a tots els deus a la seva boda i a ella no així que per venjança va fer que els convidats es barallessin entre ells, va fer que tres de les deesses mes boniques barallin per el títol de la convidada mes guapa així que va posar una poma d’or i va dir que nomes se la podia menjar la dona mes guapa de la sala. Zeus va decidir que vingués Hector i decidís quina era mes bonica, totes li van oferir coses temptadores però Afrodita li va oferir l’amor de la mortal mes bonica del mon que era Helena i aquet va ser el motiu de que Hector li raptes la dona a Menelao i va provocar la guerra de Troia
Aquesta obra d’art va ser pintada al 1904 de la ma de Enrique simonet que la va titular el Judici de Paris i esta exposada al Museu de Màlaga.
Aquesta és una pintura a l’oli que es diu “El Juí o judici de Paris” del pintor Enrique Simonet. En l’actualitat és propietat dels hereus de Simonet, i es troba al Museu de Màlaga
La composició consta de cinc personatges: Paris, assegut sota un arbre; Mercuri, amb els seus atributs, el caduceu i el barret alat, i -al costat oposat- les tres deesses, Venus -acompanyada per un putto- amb Minerva i Juno a banda i banda.
El mite del Judici de Paris és així:
Eris, la deessa de la Discòrdia, no va ser convidada a les noces de Tetis i Peleu; despitada va llançar una poma d’or enmig del convit amb una llegenda que deia “per a la deessa més bella”. Atenea, Hera i Afrodita van pretendre que la poma era per a cadascuna d’elles i van demanar l’opinió de Zeus. Zeus tement entrar en la disputa va nomenar jutge a Paris que era un príncep troià que havia viscut aïllat a la muntanya Anada.
Les tres deesses es van presentar davant Paris, acompanyades pel déu Hermes, missatger dels déus. Hera li va prometre el poder sobre Àsia, Atenea li va oferir la saviesa en la guerra i Afrodita l’amor de la dona més bella, Helena l’esposa del rei Menelau.
Paris va lliurar la poma a Afrodita. Al cap del temps Paris va raptar a Helena i va provocar la guerra més famosa de l’antiguitat, la guerra de Troia, i va donar lloc a la Ilíada i L’Odissea.
En el quadre veiem a Mercuri amb la poma a la mà i a Paris assegut amb gest pensatiu. Les tres deesses són fàcilment identificables pels seus atributs: Atenea amb les seves armes als peus, Afrodita acompanyada per Cupido i Hera amb el paó al seu costat.
Aquest mite pertany al mite d’Eris. Eris o Éride és la personificació de la discòrdia, i en general es considera germana d’Ares (déu de la guerra), a més de la seva companya. El mite relata que la Nereida Tetis va decidir casar-se amb Barallo, un dels mortals més nobles. Tots els déus van assistir a les noces. Tots menys Eris, la deessa de la discòrdia que no va ser convidada. També va concórrer Paris, un pastor troià.
Eris, ferida per no haver rebut invitació, va manar al banquet una lluenta poma i un sobre en el qual indicava que la mateixa era “Per a la donzella més bella de la festa”
Atenea , Afrodita i Hera és van barallar per aquesta poma dorada i Zeus va decidir cridar a Paris qui decidiria quina de les tres menjaria la poma. El van intentar seduïr cadascuna com va poder i va ser seduït per Afrodita qui li va prometre que la dona més bonica s’enamoraria d’ell , aquesta dona va ser Helena filla de Zeus i esposa del rei Menelau. Paris es va emportar a Helena a Troya on es van casar i això va ser l’origen de la Guerra de Troya.
Aquest quadre és El juicio de Paris. Pintura de Enrique Simonet de 1904 (Museo de Málaga).
L’escena correspon al mite d’Eris, deesa de la discòrdia considerada germana d’Ares.
Decebuda per no ser convidada a la boda de Tetis, llença una poma d’or i repta a les deeses Afrodita, Hera i Atenea a disputarse-la. Intenen aconseguir el favor de Paris, rey troyà, moment al que correspont l’escena del cuadre. Pertany a la guerra de Troya, els personatges que hi surten són Afrodita, Hera, Atenea i Paris. Afrodita li promet a Paris la dona més maca del món i aquest és el motiu de la guerra de Troya.
Aquesta obra es diu El juicio de Paris, d’Enrique Simonet de 1904 i es troba al Museu de Màlaga.
Aquest mite pertany al mite d’Eris. Eris era la deessa de la lluita, la discòrdia, la contenció, la rivalitat i l’odi.
El mite relata que la Nereida Tetis va decidir casar-se amb Barallo, un dels mortals més nobles. Va assistir tothom. Tots menys Eris, que no va rebre la invitació, va portar al banquet una poma especial.
La poma indicava qui era la més bella de la festa, per això es barallaven.
Atenea , Afrodita i Hera és van barallar per aquesta poma dorada i Zeus li va dir a Paris que decidiria quina de les tres mtindria la poma. Cadascuna el van intentar convençer com van poder i va ser seduït per Afrodita qui li va prometre que la dona més bonica s’enamoraria d’ell , aquesta dona va ser Helena filla de Zeus i esposa del rei Menelau. Paris es va emportar a Helena a Troya on es van casar i això va ser l’origen de la Guerra de Troya.
Aquest quadre simbolitza El juici de Paris.
Aquest mite m’ha agradat molt, l’hem estudiat a literatura universal i ja m’el sabia.
-A quin episodi mític correspon?
Aquest espisodi es una escena de la boda de Peleo
Aquest quadre és El juicio de Paris. Pintura de Enrique Simonet de 1904 .
Tot comença cuan Eris s’assabenta de que no esta convidada al matrimoni de Peleu on estavan convidats tots el Déus. Va posar una poma d’or que s’ha tenía que menjar la dona més maca de la sala.
Atenea, Afrodita i Hera volien la poma i es van començar a barallar peró Zeus va apareixer. Ell s’ha la volia donar a la més maca i per aixó va escollir a París, i va fer que sigui buscada per donar-li la poma.
Totes les deeses li van oferir tenir poder, saviesa o vèncer totes les batallas, però Afrodita li va oferir l’amor de la dona mès maca i París va escollir Afrodita, Helena la esposa del rei es va enamora d’ell i la rapta i s’e la emporta a Troia
Aques quadre és El Juicio de París , pintat per Enrique Simonet el 1904, exposat actualment al museu de Màlaga.
Narra el mite de Eris (Discordia en romà), la deesa de la lluita, la discòrdia, la rivalitat i el odi.
Eris va ser l’única deesa no convidada a la boda de Peleo i Tenis. Va anar de totes maneres, se li va negar l’entrada i, amb un gest de furia, va agafar una poma d’or entre les deeses presents i va dir: ”Per a la més bonica”. Hera, Atenea i Afrodita van reclamar la poma que feia honor a la seva bellesa. Zeus no podia decidir quina d’elles tindria el honor de tenir la poma (una era la seva dona, les altres les seves filles) així que li va encarregar a París, un mortal, que ho fes per ell.
Hera li va oferir ser el rey dels homes si ella era l’escollida. Atenea li va prometre la victòria a la guerra. Afrodita li va prometre Helena en el matrimoni.
París va escoltar a les tres i li va entregar la poma a Afrodita, ella l’havia sobornat amb entregarli a la dona més bella del món. (Helena)
Amb l’ajuda d’Afrodita, la reina Helena va ser ceduida i raptada a Troya per París, i va ser aquest el fet que inicià la guerra de Troya.
Χαιρετε,
El quadre correspon al judici de Paris, en el moment en que aquest elegeix a Afrodita com a la deessa més bonica. L’història completa és la següent.
En el casament entre Tetis i Barallo, aquests inviten a tots els déus excepte a Eris, la qual s’enfada i regala una poma d’or a la deessa més bonica, Hera, Afrodita i Atenea es barallen i fan de jutge a Paris, el qual elegeix a Afrodita gràcies al tracte que havien fet el qual consisteix en que la mortal més bonica s’enamoraria d’ell, la qual és Helena, la rapta i se l’emporta a Troya.
El quadre es diu “El juicio de Paris”, pintat per Enrique de Simonet en el 1904. Està exposat en el museu de Màlaga.
Paròdia:
La sala estava plena fins al sostre de periodistes que preguntaven a l’aire, com si aquest els hi hagués de respondre re, però ja sabeu, els periodistes periodistes són.
El rebombori que organitzaven per un simple judici era digne d’elogis. Homes i dones escridassant-se sense parar, alguns xiuxiuejaven amb por que algú els escoltes, a saber quines calamitats sortien per les seves boques per a que no volguessin ser escoltats. D’altres feien trenta fotografies per segon als protagonistes de la nit, els quals es defensaven de quedar-se cecs com podien amb les mans. Era una nit tranquila, sí.
L’acte començà amb el jutge cridant:
– Silenci tota la sala! – va dir Paris-.
Miraculosament tothom va callar a l’instant.
– Aquesta nit ens ocupa quina d’aquestes dones és la més bonica, per favor, procedeixin a fer les seves avaluacions, a l’acabar, que un representant em porti en un paper el nom de l’afortunada, i si em sembla correcte la decisió final, la dona en qüestió serà la més bonica per sempre i obtindrà l’obsequi de la casa, una poma constituïda per un compost de petroli guarnida amb una capa de substància de tonalitat daurada,
El soroll de boli lliscant per paper va omplir el que quedava de la sala enmudida. El vent xocava contra les finestres amb força, com si també volgués donar el seu vot.
– Molt bé, aquí té el resutat final de l’enquesta – digué un home corpulent amb beu ronca-.
París es mirà el paper, en ell va llegir “Afrodita”.
– Entesos, el reultat final dona una guanyadora inesperada, la meva dona Helena.
Tots en la sala es miraren entre ells amb confusió en la seva mirada.
– Perdoni senyor jutge, però la seva dona no n’és una de les participants- digué un periodista mitg banyat en suor-.
– Això ho se molt bé, però en aquest tribunal no s’accepten soborns per part de ningú.
– Potser soc una mica lent però no veig on vol anar a parar.
– Una d’elles, la boja que porta la diadema m’ha promès ser “el rei dels homes”, la del mussol en el cap, que per cert els animals estan prohibits en el recinte, així que no se per que coi ha pogut participar, m’ha promés sortir victoriós de la “guerra”, l’altre, que encara està pitjor, sí sí la que té com a mascota un dofí i té com a penjoll un mirall gegant, m’ha promés la meva dona.
Tota la sala restà en silenci.
– Així que em dic a mi mateix “que coi, li dono la poma dels pebrots a la meva Helena i d’aquesta manera deixa d’estar enfadada amb mi per el rapte”.
M’has fet riure, Raul!
Xaipe!
Aquest quadre es diu “El Juí o judici de Paris” del pintor Enrique Simonet. El qual representa el mite d’Eris. Eris, és la personificació de la discòrdia, i en general es considera germana d’Ares (déu de la guerra), a més de la seva companya. No obstant això, per Hesíode era una de les forces primordials, descendent de Nix (la nit).
Eris és coneguda sobretot per haver llançat la poma amb la que Paris havia de triar a la deessa més bella, fet que va originar la guerra de Troia, narrada a la Ilíada.
Tots els déus havien assistit al casament de Tetis (divinitat marítima) i Barallo (rei de Ftia Tessàlia), però Eris no havia estat convidada. Ella ofesa, va arribar i va llançar una poma d’or enmig de tots i va indicar que el fruit havia de ser lliurat a la deessa més bella de totes. Les deesses immediatament van tractar d’apoderar de la poma, però quan Hera, Afrodita i Atenea van entrar totes es van apartar, ja que elles eren les més poderoses.
La disputa entre les deesses no es va fer d’esperar, i com no hi havia solució al problema ja que els déus no volien prendre partit, Zeus va enviar a les deesses a la muntanya Anada, a la Terra amb Hermes qui s’encarregaria de portar a Paris, príncep troià, elegit per donar veridicto sobre tan important qüestió. El jove primer va tenir por, després cada deessa li va oferir el que estava a les seves mans perquè la eleigiera a ella: Atenea li va oferir la saviesa i el triomf en la guerra, Hera el poder i la riquesa i Afrodita a la dona més bella del món. Paris va triar a Afrodita. Va ser a causa d’aquesta promesa que Paris va raptar a Helena de Troia, causa del llarg conflicte bèl·lic entre aqueus i troians.
Aquesta imatge fa referència al mite del judici de Paris.
Eris està molesta ja que no ha sigut convidada a les bodes de Plebeu, a les quals tots els déus eren convidats excepte ella, com a mode de venjança va prendre una poma d’or i es va presentar a la festa dient que aquesta sería propietat de la deessa més bella, les nominades eren Atena, Afrodita i Hera. Aquesta acció va portar a una discussió entre les tres deas, finalment Zeus va posar la desició en mans de Paris.
Aquesta pintura representa l’escena en la qual Paris ha d’elegir a la dea més bella. Les tres deesses l’intentaven comprar oferent-li: Atena, l’inteligència; Hera, el poder i Afrodita, l’amor de la dona més bella. Finalment Paris es va decantar per Afrodita i li demanà l’amor d’Helena, fet que va desembocar en la guerra de Troya.
Aquest quadre correspon al Judici de Paris pintat per Enrique de Simonet i es troba exposat al Museu de Màlaga. El quadre il•lustra el moment en quan aquest, Paris, escull a Afrodita com a la deessa més bella. Al quadre podem veure cinc personatges: Paris, assegut sota un arbre; Mercuri amb els seus atributs, el caduceu i el barret alat; a l’altre banda hi ha les tres deesses, Venus acompanyada per un putto (el nen petit) i Minerva i Juno una mica més enrere observant a Paris i Venus.
Eris, deessa de la Discòrdia, es va enfadar perquè Tetis i Barallo van convidar a tots els déus al seu casament menys a ella. Com a conseqüència Eris regala una poma d’or a la deessa més bella, Hera, Afrodita i Atenea es barallen entre elles per aconseguir la poma i posen de jutge a Paris. Aquest escull a Afrodita com a la deessa més bella perquè li havia ofert l’amor de la dona més maca, mentre que les altres li havien ofert poder, saviesa o vèncer totes les batalles. Paris va fer enamorar a Helena, l’esposa del rei, la va raptar i se la va emportar a Troya.
– Estimat Paris, després del que t’he ofert espero que sigui jo la escollida.
– Efectivament Afrodita, ets una de les dones més maques que he vist mai i la que m’ha ofert els principals dels meus desitjos.
– Així siguin, el teu amor es farà realitat.
– Per fi tindré a les meves mans Helena, té aquí la teva poma d’or.
– Gràcies Paris, que vagi molt bé amb l’Helena.
El <em>Judici de Parisem> és un mite grec en el qual es troba l'origen mític en la Guerra de Troia. Aquest quadre va ser pintat per Enrique Simonet el 1904; actualment s'exposa en el Museu de Màlaga.
Eris, la deessa de la discòrdia, es va enfadar perquè Peleu no la va convidar a la seva boda. Per aquesta raó, es va voler venjar, creant la discòrdia entre els convidats. La deessa va deixar una poma d'or a sobre d'una taula, la dona més bella se la quedaria. Aleshores, Atenes, Afrodita i Hera es van barallar produint una gran confusió i discòrdia. Zeus va decidir que seria Paris, fill del rei de Troia, qui decidiria quina de les deesses es quedaria la poma. Hermes va anar a buscar a Paris i quan aquest va arribar les tres deesses el van haver de convèncer. Paris, finalment, va escollir a Afrodita i això va comportar greus problemes pel poble, ja que la deessa va provocar que s'enamorés d'Helena, esposa de Menelau. Aleshores Paris va raptar-la, donant origen a la Guerra de Troia.
Aquest quadre es diu “El Judici de Paris” del pintor Enrique Simonet del 1904 i es troba al Museu de Màlaga.
L’escena correspon al mite d’Eris, deesa de la discòrdia considerada germana d’Ares.
Pertany a la guerra de Troya i els personatges que hi surten són: Afrodita, Hera, Atenea i Paris. Afrodita li promet a Paris la dona més maca del món i aquest és el motiu de la guerra de Troya.
Tots els déus van ser convidats al casament de Peleu i Tetis, excepte Eris, la Discòrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en què hi havia inscrita la paraula Kallisti (“A la més bella”). La poma va ser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van discutir agrament sobre a qui pertocava, i cap dels déus no va gosar aventurar cap opinió a favor d’una contendent per por d’ofendre les altres dues. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, príncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perquè una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. Les deesses van intentar subornar el pastor: Atena va oferir-li saviesa i habilitat en la batalla, Hera poder polític i el control de tota l’Àsia, i Afrodita va oferir-li l’amor de la dona més bonica del món. Paris va entregar la poma a Afrodita, i va tornar a Troia. Més tard, va raptar (o seduir) Hèlena, la dona de Menelau, cosa que va donar inici a la guerra de Troia.
Tenint en compte que la Ilíada és el poema més recent que es conserva, podríem dir que el moment concret d’aquest quadre hi pertany.
El quadre representa el moment en què cada dea ofereix el seu suborn a Paris
El quadre, com ja han dit els meus companys, és “El judici de Paris”, pintura d’Enrique Simonet (1904), exposat al Museu de Màlaga.
Salve!
Aquest quadre representa l’episodi mític del Judici de Paris. La història explica que, en les noces de Tetis i Peleu, Eris, la deessa de la discòrdia va llançar una poma per a la més bella i Zeus va fer que Paris triés quina de les tres deesses presents (que eren Atena, Hera i Afrodita) era la més bella, entregant-li la poma d’or a la que ell hagués escollit. Les deesses van oferir a Paris diferents regals: Hera li va oferir tot el poder que pogués desitjar o ser rei d’Àsia; Atena li va oferir la saviesa o vèncer totes les batalles a les que es presentés i Afrodita li va oferir l’amor de la més dona més bella del món, Hèlena. Al final, Paris va decidir que li donaria la poma d’or a la deessa Afrodita.
Aquest quadre s’anomena “El judici de Paris” i el va pintar Enrique Simonet el 1904. Actualment aquest quadre el podem trobar en el Museu de Màlaga.
Χαιρετε!!
L’escena correspon al mite d’Eris, deesa de la discòrdia considerada germana d’Ares.
Tots els déus havien assistit a les noces de Tetis (divinitat marítima) i Barallo (rei de Ptía Tesalia), però Eris no havia estat convidada. Ella ofesa, va arribar i va llançar una poma d’or enmig de tots i va indicar que el fruit havia de ser lliurat a la deessa més bella de totes. Les deesses immediatament van tractar d’ensenyorir-se de la poma, però quan Hera, Afrodita i Atenea van entrar totes es van apartar, ja que elles eren les més poderoses.
La disputa entre les deesses no es va fer d’esperar, i com no hi havia solució al problema ja que els déus no volien prendre partit, Zeus va enviar a les deesses a la muntanya Anada, a la Terra amb Hermes qui s’encarregaria de portar a Paris, príncep troià, triat per donar *veridicto sobri tan important qüestió. El jove primer va tenir por, després cada deessa li va oferir el que estava a les seves mans perquè la l’esculles a ella: Atenea li va oferir la saviesa i el triomf en la guerra, Hera el poder i la riquesa i Afrodita a la dona més bella del món. Paris va triar a Afrodita. Va ser a causa d’aquesta promesa que Paris va raptar a Helena de Troia, causa del llarg conflicte bèl·lic.
El Judici de París , pintat per EnriqueSimonet el 1904, exposat actualment al museu de Màlaga.
Xaipete!
Aquesta escena pertany al mite de el Judici de Paris en que va ser l’origen del què després seria la Guerra de Troya. Aquest mite relata la boda de Tetis i Peleu en què hi van ser invitats tots fins i tot Paris menys la dea de la discòrdia Eris. Aquesta enfadada va enviar una poma d’or en la què deia que l’havia de menjar la dona més bonica de totes. La disputa va començar entre Hera (esposa de Zeus i reina dels déus), Afrodita(deessa de l’amor) i Atena (deessa de la guerra). Zeus com que no sabia a qui escollir va manar al deu misatger Hermes perquè anès a buscar a Paris que seria el que decidiria qui agafaria la poma d’or. Totes el van intentar seduïr amb el que podien però va guanyar Afrodita ja què li va prometre l’amor de la dona més bonica del món i ell va voler a Helena. Aquest la va raptar i així va començar la Guerra de Troya.
Aquest quadre es titula ” El judici de Paris” és una pintura a l’oli del pintor Peter Paul Rubens, en general considerada la seva darrera feina. Mesura 199 cm d’alçària i 379 d’amplada. Es conserva al Museu del Prado de Madrid.
Χαιρετε!
El nom d’aquest quadre és El judici de Paris, d’Enrique Simonet, l’any 1904. Es pot veure en el Museu de Màlaga.
Aquest quadre correspon a l’escena del mite de Eris. Ella va ser l’única deessa que no va ser convidada a les noces de Barallo i Tetis a causa de la seva fama de crear conflictes. Encara així, ella es autoinvita i en ser rebutjada, s’enfada. Va llançar la poma d’or que devia ser lliurada a la deessa més bella. I així va crear un conflicte entre Era, Atenea i Afrodita perquè totes volien reclamar la poma alhora.
Zeus intervé i encomana l’elecció a París, un príncep troyano, i entre totes, tria a Afrodita, però va anar Helena (l’esposa del rei de Esparta, Menelao) la que va conquistar el cor de París.
Aquest la rapta, la porta a Troia i més tarda arribarà la guerra de Troia.
Χαιρετε!
El Judici de Paris es una història de la mitología grega que es troba l’origen mític de la Guerra de Troia. En Paris és el príncep Troià que va raptar Helena.
Eris va llançar la poma d’or que havia de ser entregada a la deesa més bonica. Aquest fet va crear un conflicte entre Hera, Atena i Afrodita, ja que totes tres es consieraven les més boniques i per això, totes tres reclamaven la poma.
Per a calmar l’ambient, Zeus va intervenir i va decidir que l’elecció la prenés Paris, el príncep Troià, i de les tres, va triar a Afrodita, però Helena va conquerir el seu cor i París la va raptar, la va portar a Troia i així va començar la famosa guerra de Troia.
L’autor es en Enrique Simonet l’any 1904 i es pot veure en el Museu de Màlaga.
Χαιρετε!
Aquest episodi tan rellevant correspon “El Judici de Paris” .
Zeus va organitzar un banquet per celebrar la boda de Tetis amb el mortal Peleu, però es va oblidar de convida a Eris la deessa de la discòrdia.Eris va presentar a la boda i sense que ningú la veies ,va deixar una poma d’or amb la inscripció “per la més bella”.Tres deesses van reclamar la poma:Hera,Atena i Afrodita i van demanar a Zeus que jutges qui de les tres era la més bella.Zeus temerós de enfadar a les perdedores,no es va atrevir a elegir a ninguna.Va decidir que el mortal Paris que sempre havia viscut en el camp,allunyat del món i de les passions humanes ,actues com jutge en aquet singular concurs de bellesa .
Un dia que Paris estaba cidant el ramat en la muntanya ,es van apropa Hera,Atena i Afrodita acopanyades de Hermes ,el misatger dels deus,que li va explicar que havia sigut designat per Zeus para escogeixi la més bella.
Tras banyar-se el manantial del Monte Ida,les deesses es van despullar davant de Paris per mostrar-li els seus encants.La tres van semblar igual de bellas.Cadascuna de les deesses oferia una recompensa a Paris si l’escogia ,Herra la esposa de Zeus li oferia el poder sobre les terres de Àsia i Europa.Atenea la deessa de la intel·ligència li oferia la Victòria sobre les batalles,i Afrodia deessa de l’amor i la bellesa li oferia l’mor de la dona més bella del món.Però Paris desnombrat per la bellesa d’Afrodita li entrega la poma,així doncs Afrodita es converteix en la gran protectora de i benefactora de Paris i del seu poble,mentres tant Hera i Atena ofeses,juren venjar-se.
Χαιρετε!
Aquest quadre és “El Judici de Paris”, una història de la mitología grega on es troba l’origen de la Guerra de Troia. Aquesta escena representa la boda de Peleo ,Eris esta molt enfadada, ja que Peleo va convidar a tots els deus a la seva boda i a ella no, així que per venjança va fer que els convidats es barallessin entre ells. Dona una poma d’or a la deessa més bonica, Hera. Afrodita i Atenea es discoteixen i fan de jutge a Paris, que elegeix a Afrodita, gràcies al tracte que havien fet el qual consisteix en que la mortal més bonica s’enamoraria d’ell, la qual és Helena, la rapta i se l’emporta a Troia.
Aquesta imatge es pot veure la boda de Peleu i Tetis.
La mitologia explica que Peleu es va enamorar de Tetis i li va demanar consell a Quiron, qui li va dir que quan aquesta és transformes en algú no la soltes i així va fer-ho aconseguint-la mitjans les força.
La seva boda es va celebrar a la cova de Quiron en les muntanyes Pelión on quasi tota la noblesa i deus van assistir. Van assistir tots el deus excepte Eris(deessa de la discòrdia)
que estava molt enfadada per no ser invitada i va voler vengar-se. Va agafar una poma del jardí de Hespèrides i va posar kallisti (a la més guapa) i la va llençar a la festa.
Com Hera, Atenea y Afrodita eren considerades les més belles va començar una disputa que com a conseqüència va portar el judici de Paris i la posterior Guerra de Troia.
Aquesta és una pintura a l’oli que es diu “El Juí o judici de Paris” del pintor Enrique Simonet. En l’actualitat és propietat dels hereus de Simonet, i es troba al Museu de Màlaga
A l’obra apareixen: Paris, assegut sota un arbre; Mercuri, amb els seus atributs, el caduceu i el barret alat, i -al costat oposat- les tres deesses, Venus -acompanyada per un Putto- amb Minerva i Juno a banda i banda.
Aquesta escena representa la boda de Peleu celebrada a la cova de Quiron. Van estar convidats tots els déus excepte Eris, deessa de la discòrdia. Eris es va enfadar i va voler venjar-se.
Per venjar-se va agafar una poma del jardí d’Hespèrides i va posar Kallisti, la més guapa i la va llençar a la festa.
Hera, Atenea i Afrodita, considerades les més belles, va començar una disputa que com a conseqüència va portar el judici de Paris i la posterior Guerra de Troia.
Xaipete!
Eris, la deessa de la discòrdia, no va ser convidada a les noces de Tetis i Peleu. Llavors va llançar una poma d’or enmig del convit amb una frase que deia “per a la deessa més bella”. Atenea, Hera i Afrodita van pensar que la poma era per a cadascuna d’elles i van demanar l’opinió de Zeus. Zeus tement entrar en la disputa va nomenar jutge a Paris que era un príncep troià que havia viscut aïllat a la muntanya Anada.
Les tres deesses es van presentar davant Paris, acompanyades pel déu Hermes, missatger dels déus. Hera li va prometre el poder sobre Àsia, Atenea li va oferir la saviesa en la guerra i Afrodita l’amor de la dona més bella, Helena (l’esposa del rei Menelau).
Paris va lliurar la poma a Afrodita. Al cap del temps Paris va raptar a Helena i va provocar la guerra més famosa de l’antiguitat, la guerra de Troia, i va donar lloc a la Ilíada i L’Odissea.
En el quadre (Judici de Paris – d’Enrique Simonet) veiem a Mercuri amb la poma a la mà i a Paris assegut amb un gest pensatiu. Les tres deesses són fàcilment identificables pels seus atributs: Atenea amb les seves armes als peus, Afrodita acompanyada per Cupido i Hera amb el paó al seu costat.
Aquesta imatge il·lustra el judici de Paris. Eris, emprenyada per no haver anat a la boda de Peleu va llençar una poma d’or que era per la més bonica, com Atena, Hera i Afrodita discutien per ella Zeus va ordenar que Paris tries entre les tres deesses quina era la més bella. En aquest instant sembla que Paris ha triat ja, a Afrodita, ja que està més avançada que la resta. Afrodita, la deessa de l’amor, va fer que Helena, filla del rei de Troia, s’enamorés d’ell i això provocà la coneguda guerra de Troia.
Una possible recreació, mitjançant el diàleg, d’aquesta escena podria ser:
Mentre les deesses es barallen per la poma.
ZEUS: Prou (agafa la poma d’or). Deixeu que algú altre decideixi qui és realment la més bella de totes. (a Paris) Tu! Jove, ajuda-les en aquesta important decisió. Qui creus que d’elles és la més bella per merèixer una poma d’or?
PARIS: (No gosa contradir al rei dels déus) Deixa’m que pensi. Podrieu dir-me que m’oferirieu si us triés?
(Les deesses procedeixen a un xantatge)
HERA: Jo, jove Paris, t’oferiria el títol d’Emperador d’Àsia
PARIS: Sembla interessant, que m’ofereixes tu, Atena?
ATENA: Jo, estimat Paris, et donaré saviesa per vèncer totes les batalles. Pensaras que per una guerra cal força, però més important encara és la saviesa i la estratègia. ; PARIS: Certament pot resultar molt útil. En darrer lloc, Afrodita, tens alguna cosa a oferir que millori les ofertes de les teves dos companyes?
AFRODITA: Sense dubte, Paris, si em nomenes la més bella, jo et cediré l’amor de la dona més bonica del món.
PARIS: Totes les ofertes són molt temptadores, essent emperador d’Àsia gaudiré de molt poder i moltes comoditats i essent savi en la lluita em permetrà ser reconegut per haver guanyat moltes batalles. Tot i això, l’oferta d’Atena és increïblement atractiva. A tot home li agradaria posseïr la dona més bella del món, i seria l’home més feliç.
AFRODITA: I tant que series feliç, Paris, no ho dubtis.
PARIS: Decidit doncs, trio Afrodita.
L’escena correspon al mite d’Eris. Aquesta pintura es situa al Museu de Malága i el seu pintor és Enrique Simonet.
A l’obra apareixen: Paris al costat de Mercuri i al altre costat les tres deesses, Venus amb Minerva i Juno.
Eris, decebuda per no ser convidada a la boda de Tetis, va llençar una poma d’or i va reptar a Afrodita, Hera i Atenea. Intenen aconseguir el favor de Paris, el rey de Troia, moment de l’escena del cuadre. Aquest mite pertany a la guerra de Troya. Afrodita li promet a Paris la dona més maca del món i així és com comença la guerra de Troya.
Aquest el mite d’Eris. Eris era la deessa de la lluita, la discòrdia, la contenció, la rivalitat i l’odi.
El mite explica que la Nereida Tetis va decidir casar-se amb Barallo, un dels mortals més nobles. Va assistir tothom menys Eris, que no va rebre la invitaciói va portar al banquet una poma especial.
La poma indicava qui era la més bella de la festa, per això la baralla.
Atenea , Afrodita i Hera és van barallar per aquesta poma dorada i Zeus li va dir a Paris que decidiria quina de les tres tindria la poma.
Cadascuna va intentar el va intentar convençer com va poder i va ser seduït per Afrodita qui li va prometre que la dona més bonica s’enamoraria d’ell , aquesta dona va ser Helena filla de Zeus i esposa del rei Menelau. Paris es va emportar a Helena a Troya on es van casar i això va ser l’origen de la Guerra de Troya.
Aquest quadre simbolitza El juici de Paris.
Aquest mite m’ha agradat molt, l’hem estudiat a literatura universal i ja m’el sabia.
Retroenllaç: La poma de la discòrdia | L'univers clàssic dels nostres mots
Retroenllaç: Anàlisi del mite de la poma de la discòrdia | El fil del mite grec