L’origen del llibre a Grècia

Actualment tenim molta informació sobre diferents obres clàssiques, sobre com escrivien a l’antiguitat, què escrivien, etc. Però mai us heu preguntat com ha arribat tota aquesta informació als nostres temps, i què faríem sense aquest bagatge cultural?

Doncs tot això es gràcies als arqueòlegs que han pogut anar descobrint peces arqueològiques de diferents escriptures gregues, i també gràcies a moltes persones que han anat passant diferents llibres de generació en generació, cuidant-los i guardant-los en les cases, biblioteques, monestirs… fins que han arribat a l’edat Moderna i Contemporània.

Encara que molts dels llibres arriben en males condicions, tot això ha servit de molta ajuda per descobrir la història i cultura clàssica, però també s’han trobat molts problemes en què hi ha hagut molts llibres que s’han perdut, aportant històries incompletes, o també que s’han cremat a causa de revolucions i saquejos que hi ha hagut al llarg dels anys (com per exemple la Biblioteca d’Alexandria) o el desgast que han patit a causa de les condicions ambientals i els insectes.

Actualment, molts d’aquests llibres han estat passats a ordinador per així poder conservar-los en millors condicions, o també en cas de que hi hagi alguna catàstrofe i es perdessin, encara que si ens posem a pensar també es poden perdre els que estan a l’ordinador a causa d’algun problema informàtic, però és millor tenir-los en dos llocs diferents que no en només un.

A continuació, us presentaré una mica d’informació sobre l’origen i l’evolució del llibre des de l’Edat Antiga fins a l’Edat Contemporània. Com penseu que ha pogut arribar tot això als nostres temps?

Edat Antiga

Els grecs són una civilització que va arribar bastant tard a l’escriptura, i al principi de tot, per la meitat del segon mil·lenni abans de Crist, es troben algunes tauletes de fang escrites pels grecs en “lineal B“, una adaptació grega força ruda de l’escriptura cretenca “lineal A“.

Fins uns segles més tard, cap a la fi del segle VIII aC, els grecs van començar a utilitzar rotlles de papir o tauletes de fang per escriure, basant-se en les literatures dels egipcis i els mesopotamis. En aquells segles, els grecs van adoptar una nova escriptura basada en el codi d’escriptura fenici de Síria, però millorada. En aquesta nova escriptura, a diferència dels fenicis, els grecs escrivien totes les vocals i eliminaven moltes ambigüitats, i com a resultat, va esdevenir un nou alfabet permetent que esdevingués un mitjà de comunicació molt popular.

Abans de l’aparició del nou alfabet, moltes de les obres fonamentals de la literatura grega ja estaven escrites (poemes homèrics i cicle de la poesia èpica), per tant, això ens dóna a conèixer que la  literatura a Grècia va ser principalment oral durant molt de temps, volent dir que tant la literatura, la poesia i el drama estaven fets per ser presentats davant un públic, i els intèrprets d’aquestes obres només tenien un text escrit únic o unes còpies per poder memoritzar-los i explicar-los oralment.

Al segle VI aC, el papir va ser introduït a Grècia, on feien fulls (κολλήματα) amb la planta Cyperus papyrus, unint-los en un rotlle (χάρτης). Aquests papirs estaven escrits en columnes verticals i per una sola cara, cosa que permetia que  el lector anés llegint mentre desenrotllava el rotlle amb la mà dreta i l’anava enrotllant de nou amb l’esquerra, recolzant-lo sobre les cames (en llatí s’anomena explicare). Els extrems del rotlle estaven reforçats amb uns pals de fusta  o de vori (en el cas de que fossin luxosos) que es deia “ὄμφαλοι” (“melics”), i el resultat final de aquest objecte s’anomenava “βιβλίον”.

Època Hel·lenística

A partir de la època hel·lenística, la mida del llibre es va estandarditzar, per tant, si les obres eren molt llargues les dividien en toms (de τόμος “tall”). Per conservar millor aquests llibres, els embolcallaven amb pell (διφθέρα) o els posaven en una capsa de fusta i els guardaven principalment en biblioteques públiques i privades, acumulant-los en estanteries piramidals o en caixes. L’inconvenient de això és que no hi havia res per poder reconèixer els diferents exemplars, i per localitzar-los fàcilment col·locaven unes etiquetes que es quedaven penjant o sobresortien dels llibres, anomenades σίλλυβοι.

Època Arcaica

En la època arcaica, l’estri que utilitzaven per escriure era una canya buida i rígida que esmolaven amb un ganivet i que tenia un trau a la punta (κάλαμος) i la ploma d’ocell no es va utilitzar fins al segle IV dC. La tinta que utilitzaven era tinta elaborada amb fum i goma aràbiga que era fàcil d’esborrar, i també utilitzaven tinta vermella obtinguda a partir de larves de cuc (uermiculi, d’on prové l’adjectiu actual vermell) barrejades amb orina humana fermentada.

També, a banda del papir, el sistema d’escriptura més habitual van ser les tauletes de cera (δέλτοι o γραμματεῖον), on escrivien a sobre de la cera amb un punxó de metall, os o vori. Una variant d’aquest sistema era el λεύκωμα, que era fusta polida i emblanquinada i s’hi escrivia amb tinta, i era el mètode habitual dels alumnes per a prendre apunts i fer exercicis.

Edat Moderna i Contemporània

Des de l’aparició de la impremta en la Edat Mitjana, molta gent va començar a alfabetitzar-se i a llegir llibres com a entreteniment. L’impremta va obtenir una gran evolució on van aparèixer nous gèneres literaris, fent-se encara més popular. Actualment, un dels hobbies més coneguts és el de la lectura i hi ha una gran quantitat de llibres i encara en surten més.

Una de les tendències actuals més conegudes és el llibre electrònic, en què la gent pot descarregar-se els llibres des d’internet i els pot llegir quan i on vulgui. A internet podem trobar una gran quantitat de llibres en diferents blocs, per llegir-los  tant online com per els llibres electrònics, el mòbil (Whattpad) o el mateix ordinador.

Un dels problemes que podem trobar és que la gent cada vegada utilitzen més l’internet per llegir, cosa que fa que es perdi l’art de comprar el llibre i llegir-lo, tot i que hi ha molta gent que encara segueix aquesta tradició.

Xènia Serra
2n Batxillerat C