Anàlisi del Fr. 16 de Safo de Lesbos

Οἰ μὲν ἰππήων στρότον, οἰ δὲ πέσδων,
οἰ δὲ νάων φαῖσ’ ἐπὶ γᾶν μέλαιναν
ἔμμεναι κάλλιστον, ἐγὼ δὲ κῆν’ ὄτ-
τω τις ἔραται

πάγχυ δ’ εὔμαρες σύνετον πόησαι
πάντι τοῦτ’· ἀ γὰρ πολὺ περσκέθοισα
κάλλος ἀνθρώπων Ἐλένα τὸν ἄνδρα
τὸν πανάριστον

καλλίποισ’ ἔβας ‘ς Τροίαν πλέοισα
κωὐδὲ παῖδος οὐδὲ φίλων τοκήων
πάμπαν ἐμνάσθη, ἀλλὰ παράγαγ’ αὔταν
οὐκ ἀέκοισαν

Κύπρις· εὔκαμπτον γὰρ ἔφυ βρότων κῆρ
] κούφως τ . . . οη . . . ν
κἄμε νῦν Ἀνακτορίας ὀνέμναι-
σ’ οὐ παρεοίσας

τᾶς κε βολλοίμαν ἔρατόν τε βᾶμα
κἀμάρυχμα λάμπρον ἴδην προσώπω
ἢ τὰ Λύδων ἄρματα κἀν ὄπλοισι
πεσδομάχεντας. 

Unos dicen que es una hueste de jinetes

otros que una escuadra de infantes o una flota

lo más bello sobre la tierra negra; más yo digo

que es aquello que se ama.

Y es muy fácil hacer que entienda eso

cualquiera, cuando Helena, que era hermosa

más que ningún humano, abandonó

a su honorable esposo

y a Troya se escapó, cruzando el mar,

y nunca de su hija se acordó

ni de sus padres, y es que, de su grado,

la arrastró

La diosa cipria …

……

… y eso ahora me recuerda

 a mi Anactoria ausente.

Preferiría ver su andar amable

y el brillo chispeante de su cara

que un tren de carros lidios o una hueste

de infantes con sus armas

Contextualització

Ens trobem davant d’un poema líric monòdic escrit per Safo de Lesbos (segles VII-VI aC). La poetessa Safo, nascuda a Mitilene, va fundar una escola de preparació al matrimoni per a donzelles de famílies aristocràtiques on se’ls hi ensenyava música i poesia (estretament lligades aleshores) i practicaven rituals religiosos, destinats especialment a Afrodita, la deessa de l’amor. Per aquest motiu, la major part dels poemes de Safo tractaven sobre l’amor, per una part per honorar a Afrodita i per una altra per ensenyar i entrenar les seves pupil·les.

Després de tres-cents anys d’Edat Obscura o Ferro Antic (1100-800 aC), va arribar l’Època Arcaica (800-500 aC) en la que es va recuperar l’escriptura (alfabètica), es va restablir el comerç i es van consolidar les polis com a organització política a Grècia. Malauradament, l’edat arcaica també és coneguda per la seva jerarquització político-social (una elit aristocràtica envers un gruix de població camperola o artesana) i el menyspreu de la societat per segons quins sectors, com ara la dona i els esclaus.

Els ciutadans pertanyents a l’elit de la polis es reunien per assistir a grans banquets i posteriorment al simposi, part del banquet en què gaudien del vi i de la música o bé conversaven sobre temes actuals, amb la companyia de ballarines o hetaires. És durant aquest context quan es desenvolupa el gènere líric, caracteritzat pel tractament de temes íntims i personals i per tant oposat al caràcter heroic i generalitzat de l’èpica. Safo és una de les poques dones que va tenir l’oportunitat d’accedir a les arts i a la música i de poder conrear professionalment la lírica monòdica, des d’una perspectiva femenina.

La veu poètica

Difícilment a la poesia, des de Grècia fins a avui, trobarem una veu poètica que correspongui al mateix poeta, de la mateixa manera que en prosa, autor i narrador tampoc coincideixen. Tanmateix en aquest poema del que parlem sí que podem establir aquesta relació entre veu poètica i Safo.

Respecte a les persones que apareixen en el text poètic, podem diferenciar-ne la primera i la tercera persona del singular. En la primera part del poema (del primer al quinzè vers), Safo parla en tercera persona, narrant fets aliens a ella: sigui la bellesa de la guerra o del mite d’Afrodita. Però en la segona part (del quinzè al vintè vers), Safo es centra en sí mateixa i confessa el seu enyor i estimació cap a Anactòria, la seva alumna que va haver de marxar cap a Àsia Menor.

Safo de Lesbos (Museu de Nàpols)

Els personatges

Com haureu pogut comprovar, la veu poètica parla d’altres personatges més enllà d’ella. En primer lloc, trobem a Helena de Troia, esposa de Menelau d’Esparta, que va fugir cap a Troia amb el príncep Paris. Helena és l’exemple per antonomàsia de dona bella, però a la vegada de dona que ha patit per amor. En aquest punt podria haver un paral·lelisme entre Helena i Paris amb Safo i Anactòria. En segon lloc està “la deessa cípria”, és a dir, Afrodita, qui va incitar a Helena a escapar-se per amor. També s’esmenta la filla d’Helena (Hermíone), així com els seus pares Tindareu (o Zeus) i Leda. Per últim, Safo parla d’Anactòria, l’alumna que tant estimava i que va haver d’anar-se a l’Àsia Menor, segurament per casar-s’hi. Un altre cop trobem un altre paral·lelisme entre el destí d’Helena i d’Anactòria: ambdues van viatjar a Àsia per un home.

Hèlena enlluerna Menelau amb la seva bellesa en presència d’Eros i Afrodita (Louvre, París)

Estructura del poema

A la literatura i encara més a la poesia sempre hi ha infinitats d’interpretacions i opinions tant en el significat dels poemes com en l’estructura o les parts en què es divideixen.

La primera part del poema estaria situada des del primer vers fins al quart. En ella, Safo introdueix el tema del que parlarà: l’amor, el qual segons el seu parer és allò més bell del món. Per explicar això últim utilitza una comparació: mentre l’exèrcit i la guerra és el més maco per als homes, l’amor ho és per a les dones. Aquesta comparació també es podria interpretar com a un elogi cap al gènere líric (amor) envers l’èpica (la guerra).

A la segona part (del vers cinquè fins al tretzè), Safo explica l’episodi mitològic del rapte d’Helena i el seu patiment per l’amor, inspirat per Afrodita. Aquesta estrofa constitueix la part central del poema i es tracta d’una evasió mitològica per part de la veu poètica, semblant a les d’Homer en la Ilíada i l‘Odissea.

A la tercera part (del vers catorzè al vintè), Safo dóna a entendre que comparteix amb Helena aquest dolor amorós, provocat per l’anada d’Anactòria. Per últim, manifesta el seu desig de tornar a veure el rostre de la seva estimada, abans de qualsevol altra cosa en el món, com ara l’exèrcit adorat pels homes.

El llenguatge líric

El lèxic emprat per Safo correspon al líric monòdic per diverses raons:

• Ús de temes íntims i personals.
• Ús de la primera persona del singular (subjectivitat).
• Ús de l’estrofa sàfica.
• Ús del mite, en aquest cas el rapte d’Helena de Troia. És una clara reminiscència homèrica.
• Ús de la comparació, com per exemple quan a l’inici del poema, Safo compara la bellesa bèl·lica amb l’amorosa.
• Ús del paral·lelisme, per exemple el destí d’Helena i d’Anactòria ja que  ambdues parteixen cap a Àsia per un home. També el trobem en el patiment d’Helena amb el de Safo.
• Ús de l’hipèrbaton: “y es que, de su grado,/ la arrastró,/ La diosa cipria”, versos 11-13.
• L’estructura circular del poema: s’obre i es tanca amb el tòpic de la bellesa.

La finalitat

La destinatària d’aquest poema és indiscutiblement Anactòria, l’antiga alumna de Safo que va haver de marxar a l’Àsia Menor per a possiblement contraure matrimoni, així ho dóna a entendre Safo a la darrera estrofa: “…a mi Anactoria ausente./ Preferiría ver su andar amable/ y el brillo chispeante de su cara, v. 16-18). Però la finalitat del poema seria més aviat ritual (honrar la deessa de l’amor, Afrodita) o bé didàctica, en un intent de què les alumnes de Safo aprenguin de les seves experiències amoroses i no cometin cap error en el seu futur matrimonial.