Plató (Πλάτων) va néixer el 427 i va morir el 347 aC. Va ser un filòsof d’immensa influència a la Grècia clàssica on va desenvolupar un sistema filosòfic anomenat: Platonisme i va fundar un centre de formació, l’Acadèmia.
El nom vertader de Plató era Aristocles (Ἀριστοκλῆς), però el seu entrenador de lluita lliure, Ariston d’Argos, el va anomenar Plató, que significa “ampli”, a causa de la seva figura robusta. D’acord amb les fonts esmentades per Diògenes, Plató deriva el seu nom de l’amplitud (πλατύτης). La llegenda sobre el seu nom, Aristocles, es va originar en l’època hel·lenística.
Plató va ser deixeble de Sòcrates, el qual va tenir molta influència per ell. I va ser mestre d’Aristòtil. El treball més important de Plató és la República, en el qual proposa una manera ideal de governar un estat.
La filosofia grega ha utilitzat diferents gèneres literaris, Sòcrates, que mai no va escriure, amb el seu mètode filosòfic (la ironia i la maièutica) va ser l’impulsor del gènere literari del diàleg i gràcies al seu deixeble Plató coneixem el seu pensament, amb els seus diàlegs és considerat el màxim representant d’aquest gènere.
Les obres de Plató es basen en diàlegs on el protagonista és Sòcrates. Es poden dividir en quatre etapes:
Bust de Plató
1. Diàlegs de joventut: També anomenats diàlegs socràtics, ja que són just després de la mort de Sòcrates. Són diàlegs curts, d’unes vint pàgines, gairebé tots tenen la mateixa estructura: Sòcrates està amb uns amics comencen a parlar sobre un tema moral o polític i algun d’aquests amics defineix aquell concepte i Sòcrates el contradiu a través de preguntes. Els diàlegs més importants estan relacionats amb la mort de Sòcrates:
– Critó: és el diàleg on Plató reflecteix el moment on Critó i altres amics de Sòcrates van a veure’l a la cel·la on esta tancat i condemnat, esperant la seva mort. Els seus amics es queden sorpresos en veure Sòcrates amb tanta tranquil·litat, quan està a punt de morir. Sòcrates els hi fa veure que ell ja no pot tornar enrere i que tampoc vol tornar-hi, ja que ell ha fet el que havia de fer, no s’arrepenteix absolutament de res fins i tot si el perdonessin a la condemna, seguiria fent el que havia fet fins ara, per tant Sòcrates té molt clar que pel que l’estan jutjant és una injustícia i que tots aquells pagaran per l’error que han comès.
2. Diàlegs de transició: En aquesta etapa Plató ja ha fet un viatge a la Magna Grècia a visitar els pitagòrics, per tant es pot observar una influència pitagòrica on s’observa la immortalitat de l’ànima i la importància de les matemàtiques. Són diàlegs curts i predomina la fase de la Maièutica de Sòcrates. El diàleg més important és:
– Menó: el tema principal és la virtut. Plantegen les preguntes de què és la virtut, si és ensenyable i si es pot adquirir amb la pràctica. La conclusió d’aquest diàleg és que la virtut no espot ensenyar sinó que ve donada per adjudicació divina i gràcies a la reminiscència la reconeixem.
3. Diàlegs de Maduresa: Es perfila i consolida la teoria de les Idees com a nucli fonamental de la seva filosofia i desenvolupa altres grans teories.
El diàleg més important és el Fedó: El tema principal és la importància de la mort en la Filosofia. La filosofia ens prepara per morir ja que aprenem la mínima importància del cos i per tant no hi ha por a deixar-lo enrere quan morim. Fins i tot ens ho mostra com quelcom bo, deixa enrere el cos i seguir endavant amb l’ànima. El millor de la vida és que al morir es perd el cos i l’ànima perdura.
4. Diàlegs de vellesa: Els diàlegs platònics adopten un to autocrític i matisa el seu pensament a la vegada que el caràcter ontològic que la teoria de les idees. Perd importància davant el seu aspecte merament lògic.
El diàleg més important és el Polític: És una discussió entre Sòcrates i el matemàtic Teodor. La intenció d’aquest escrit és d’explicar que el poder polític necessita d’un tipus especialitzat de coneixement. El polític era qui posseïa aquest coneixement per a governar justament.
En conclusió, Plató és un filòsof molt important tant com pels seus diàlegs com també per la seva teoria de les idees. Sabríeu dir de què tracta aquesta teoria de Plató?
Nora Domingo i Marta Verde Tamayo
2n Batxillerat
Grec
Scoop.it Lectura de Clàssics
Moltes felicitats per l’article noies!
La veritat és que Plató va marcar una època en la filosofia de la Grècia clàssica escrivint els quatre diàlegs i creant les teories de les idees, del coneixement, de l’ànima i l’Acadèmia, on s’ensenyava un sistema educatiu propi.
Plató a més, estava en contra de tots els sistemes polítics de l’època, perquè no afavorien a la població i provocaven el Caos en la societat.
Quin gran apunt! No tenia ni idea que el nom vertader de Plató era Aristocles. Sempre s’hi aprenen coses noves en aquests articles!
La veritat és que Plató ha marcat moltíssim en la filosofia ja que a més era deixeble de Sòcrates i gràcies a ell i als seus diàlegs podem saber els pensaments de Sòcrates.
Xaipete!
Bon article!
És un article molt d’interessant, ja que això ho estem estudiant en filosofia encara que aquí està més desenvolupat. Ja que hi ha més informació.
Igual que la Clàudia jo tampoc sabia que vertader nom de Plató és Arístocles.
Estic d’acord en el fet que tant Sòcrates com Plató són dos grans filòsofs que, en l’historia han deixat una gran marca i no només en la seva època sinó que han influenciat altres filòsofs.
Xaipete!!
Considero que és un apunt molt interessant, ja que no en sabia pas que el vertader nom de Plató era Arístocles. Plató va ser un gran filòsof i ho sabem perquè ens han arribat molts documents amb el seu pensament basant-se en Sòcrates. Va escriure diàlegs per plasmar el seu pensament, on ell no és el protagonista sinó el seu mestre, allà ens adonem que vol posar en practica les seves idees.
Jo tampoc sabia que el seu nom real era Aristocles! Als diàlegsde maduresa hi ha un que ens hem de llegir per a filosofia que és La República. El Sòcrates dels textos de Plató havia anat uns tres cops a Siracusa a intentar implantar la Republica, els tres intents van resultar fallits. En un dels intents, fins i tot, el rei va vendre Sòcrates al mercat d’esclaus. Així doncs, es pot dir que Sòcrates va ser esclau. Aquest és realment el motiu pel qual Plató esdevé més pessimista als diàlegs de vellesa i adopta una posició crítica amb si mateix. Si no ho dic malament, un altre que pertany als llibres de maduresa és “el Banquet” on es parla de l’amor platònic.
Χαιρετε!
Plató va ser un dels deixebles de Socràtes i gràcies al qual en tenim documentació d’aquest últim gràcies als dialegs de juventut, on representava el pensament de Sòcrates. Plató va començar a esctriure just després de la mort del seu mestre amb la voluntat d’eternitzar el pensament d’un savi. El que no sabia era que Plató no era el seu autèntic nom.
Retroenllaç: La mort d’en Sòcrates | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Retroenllaç: Oniromància | L'univers clàssic dels nostres mots
Retroenllaç: L’apologia de Sòcrates | Literatura grega a escena
Bibliografia de Plató en francès http://eye.sbc41.com/w/5545/UUex1hEZ-E6SJw5xwB-6FA/M6tlvffZm02-EwO7dM2aaQ
Retroenllaç: El model Polític de Plató | Literatura grega a escena
Χαιρε,
Plató, com ja s’ha dit a l’apunt, és un dels filòsofs que més han influenciat de la història, si no el que més, i en gran part coincideixo amb les seves idees. Exceptuant elñs diàlegs de vellesa, en què ja es veia que estava més pesimista pel seu tercer i últim fracàs a Siracusa i són diàlegs molt confusos. Plató va ser deixeble de Sòcrates i mestre d’Aristòtil, tots dos grans filòsofs clàssics. M’agrada molt que s’enfrontés cara a cara amb aquells filòsofs amb els que no coincidia en la forma de pensar, sobretot amb els sofistes, i la defensa del coneixement, al qual en la societat actual no li donem tant de valor.