Κύων θηρευτικός λέοντα ἰδών, τοῦτον ἐδίωκεν. Ὡς δέ ἐπιστραφείς ὁ λέων ἐβρυχήσατο, φοβηθείς εἰς τοὐπίσω ἔφυγεν. Ἀλώπηξ δέ θεασαμένη αὐτόν ἔφη· «Ὦ κακή κεφαλή, σὐ λέοντα ἐδίωκες, οὗ οὐδέ τόν βρυχηθμόν ὑπέμεινας;»
Què explica aquesta faula d’Isop? Té encara vigència? Qui va ser Isop?
Scoop.it Lectura de Clàssics
Aquesta faula explica la història d’un lleó que, per no haver de caçar va fer escampar el rumor que estava malalt. D’aquesta manera, tots els animals l’anaven a visitar. Quan va arribar la guineu, però, aquesta va conversar amb ell força distanciat. En veure que la guineu no s’apropava, el lleó li va preguntar el motiu. A continuació, la guineu li va dir que veia moltes petjades d’animals a prop de la cova, i que en canvi no veia cap animal.
Aquesta faula, com la majoria d’obres d’Isop, s’han agafat com a referència de moltes altres posteriors. Alguns d’aquests contes infantils que tenen una moral són la llebre i la tortuga, la cigala i la formiga i el corb i la guineu.
Isop, també anomenat Esop, va ser un escriptor de faules grec que va viure pel voltant del segle VII aC. Es diu que va néixer essent un esclau. Les seves faules han estat agafades com a referència de contes més moderns que tots nosaltres coneixem.
Vols dir que no expliques una altra faula d’Isop, la del lleó i la guineu? Si la tradueixes, t’adonaràs que el protagonista és un gos. És cert també hi intervenen un lleó i una guineu.