Antígona i Jesucrist, un sacrifici per a la veritat

En aquest article ens proposem comparar dos personatges estretament relacionats amb la cultura grega: Antígona (personatge mitològic) i Jesucrist (la figura representant del Cristianisme i del Nou Testament que va ser escrit en grec).

A primera vista Antígona i Jesús no tenen res a veure: ficció i realitat, un va viure en l’època micènica o bé a la fosca i l’altre a l’època hel·lenística. A més a més Antígona va viure a Tebes, mentre que Jesús va viure a Palestina, que llavors pertanyia a l’imperi d’Alexandre el Gran. No obstant, Jesús i Antígona estan units per un fet que en el cas d’ambdós els va permetre passar a l’eternitat: el seu sacrifici per la veritat.

En el cas d’Antígona, quan els seus germans Etèocles i Polinices van morir en combat, el nou rei Creont (l’oncle d’Antígona) va ordenar honrar Etèocles i va prohibir donar sepultura a Polinices. Els origens d’aquesta disputa ens desplacen a la maledicció que va llençar el rei tebà Èdip als seus fills Etèocles i Polinices, qui havien de compartir el tron heretat d’Èdip: els dos bessons moririen barallant-se pel poder, i així fou. Antígona va decidir desobeir les lleis dictades per Creont i llavors va enterrar el cos de Polinices: no podia permetre que restés insepult fins l’eternitat! Tanmateix va ser enxampada pels guàrdies del seu oncle i aquest la va condemnar a mort.

Antígona

Antígona de Frederic Leighton, 1882.

En el cas de Jesucrist, el fill de Déu va començar a predicar una nova filosofia de vida que més endavant acabaria per convertir-se en la religió cristiana. Jesús va viatjar per Judea, Galilea i altres regions palestines escampant noves idees polítiques i socials i ajudant a la gent, moltes vegades amb miracles divins.

Aquesta creixent popularitat de Jesús no va agradar a les grans autoritats jueves que trobaven que el Judaisme es veia amenaçat per les noves creences “revolucionàries” que qüestionaven entre altres coses el poder polític i religiós. Així doncs les forces religioses jueves van conspirar contra el fill de Déu des del primer moment fins que el Dijous Sant, just després del Sant Sopar (Últim Sopar), van aconseguir detenir a Jesús, gràcies a la col·laboració de l’apòstol Judes. Tot seguit van convèncer a les autoritats polítiques de la seva culpabilitat, sense gaires arguments. Finalment va ser crucificat. Però el testimoni de Jesús no va morir llavors, els seus apòstols van escampar-se per arreu del món (conegut fins aleshores) per anunciar la Bona Nova: Crist havia ressuscitat.

Crist crucificat

Crist crucificat de Diego Velázquez, 1631.

En conclusió, aquests personatges han estat recordats per la història pel seu sacrifici, perquè van voler canviar alguns aspectes de la societat que llavors eren impensables i que actualment són indubtables en un món modern i lliure.

Aquest article s'ha publicat dins de General, Gènere dramàtic, Literatura cristiana, Mitologia, Personatges, Tragèdia i etiquetat amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Antígona i Jesucrist, un sacrifici per a la veritat

  1. Zícora diu:

    Salve.

    Unes grans i importants figures lluitadores dels seus ideals, sens dubte. M’ha agradat molt el teu article, Laia. Com dius tu, realment es mereixen ser recordats. Valoro sobretot l’habilitat i la senzillesa del teu escrit, el fa molt entenedor.

    A veure si segueixes fent articles d’aquest tipus. Són molt interessants.

    Vale.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *