COMPLETIVES

  1. No admet cap preposició al davant: la preposició cau.
    1. El verb dubtar requereix una preposició, de. Fixa’t què ha passat amb la preposició quan va seguida de la conjunció que  o d’un infinitiu.

Els votants dubten de la sinceritat del president.

Els votants dubten que el president sigui sincer.

Els consellers confien en l’aprovació del projecte.

Els consellers confien que s’aprovarà el projecte. La preposició ha caigut.

 

  1. La conjunció no fa cap funció sintàctica dins la subordinada.
  2. No es pot elidir mai.
    1. Us preguem que no embruteu l’aula.
    2. *Us preguem no embruteu l’aula.
  3. Pot anar precedida per l’expressió el que, però mai l’article sol
    1. El fet que escriguis tan de pressa no vol dir que ho facis bé.
    2. Que escriguis tan de pressa  no vol dir que ho facis bé.