CONSONATISME

Els sons consonàntics no es pronunciem aïlladament sinó en combinació amb d’altres sons. A final de síl·laba, sovint adopten la sonoritat, el punt d’articulació i el mode d’articulació del so següent. La raó per la qual es produeixen aquests fenòmens és que els nostres òrgans articulatoris es preparen per a articular el so següent amb rapidesa.

Pots consultar un quadre simplificat dels principals fenòmens consonàntics.

Un dels processos més habituals és el de la sonorització d’alguns sons  que van seguits d’un so sonor.  Un so sord es converteix en sonor. Aquest procés s’anomena Sonoritació.

El procés contrari s’anomena ensordiment.

Hi ha  processos consonàntics com els Fenòmens consonàntics 2 (a la paraula sang, el so [n]  dental es converteix en un so velar perquè adopta el punt d’articulació de  [g], que és velar.

Com escrivim els sons [s], [z],  [ ∫ ],  [ Ʒ ] ?

Llengilitcat  Pots consultar en aquest bloc l’ortografia dels sons fricatius alveolar i fricatius  palatals