Guia de lectura d’ El cafè de la granota

Introducció

Aspectes més importants

  • Vida: dècada i lloc de naixement, algun aspecte significatiu. Molt breu.
  • Descobriment i aprenentatge de la llengua escrita: situació del català a la franja, entrevistes a calafats i llaüters en castellà. Descobriment del català com a llengua literària (molt breu)
  • Característiques generals
    • En què se centra la major part de la seva obra.
  • El Cafè de la Granota
    • Catorze contes publicats a la dècada dels 80
    • Escenari geogràfic
    • Escenari temporal i històric: entre la dècada dels 50 i principis del 60 del segle XX
    • Humor i ironia: present en la major part de contes. Sovint hi ha un fet insòlit que força una situació quotidiana
    • Mort i rituals funeraris: sovint amb toc d’humor que els treu importància. Hi ha algun element extraordinari o sorprenent.
    • Crítica social i política: “Il·lustra críticament i d’una manera divertida les passions, les actituds morals, els anhels i els somnis de diferents personatges; és clar, sense cap intencionalitat moral ni, encara menys, religiosa” pàg 19. Diferència entre els personatges desfavorits i els benestants.
    • Estil: ràpid, concís
    • Estructura: sol·liloquis i informes excepte dos.
    • Llenguatge: lèxic propi del català occidental i propi de la navegació per l’Ebre. Trets orals com si fossin un recull directe de les veus del poble. El narrador sembla, sovint, un escriba del que li explica el vell Cristòfol.  Cristòfol personifica la veu del poble.
Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

  1. Identifica’n el tipus d’estructura (crònica o sol·liloqui). Justifica la teva resposta.
  2. Quina és la font d’informació del cronista?  Què fa amb les històries que el personatge li conta?
  3. Quin dilema es planteja als habitants del poble?
  4. Situa la frase ” el pobret ens va fer la guitza” . A qui es refereix i per què?
  5. Què insinua sobre el rector? Mes endavant, al cafè es parla de la mateixa insinuació.
  6. Com sabien els qui van anar a l’enterrament què passava al partit?
  7. Per què van anomenar un gol dominus vobiscum i  a l’altre requiescat in pace? Quin era de l’equip local i quin era de l’equip contrari? Quina ironia hi ha darrere la utilització d’aquestes expressions?
  8. Per quin motiu els que van a l’enterrament acaben veient el final de partit?
  9. Quant temps passa entre els fets i el dia en què el vell Cristòfol explica la història al cronista?
  10. Com acaba el partit?
Paraules des d’un oliver
  1. A qui va dirigit aquest monòleg?
  2. Per què s’espanta el protagonista quan veu l’Isidre? Què està fent?
  3. I a l’Isidre, què li fa por quan el veu enfilat a l’arbre?
  4. Quina excusa fa servir per justificar la seva acció?
  5. Com sabem?
    • el que pensa el protagonista
    • El que diria a l’Isidre si en lloc d’un monòleg es tractés d’un diàleg?
    • I el que deu pensar l’Isidre? I el que fa?
    • El que va dir a la seva dona Basilissa?
  6. Qui culpa de la “confusió”?
  7. Queda convençut ‘Isidre del que li explica el protagonista?
  8. Quin argument fa servir per intentar convèncer l’ISidre que mai li robaria?
Informe provisional sobre la correguda de l’Elies

1. Quina és l’estructura del relat?

2. Quin és el recorregut que fa l’Elies corrent?

3. Qui dóna informació al cronista?

4. Com sabem que és una persona gasiva (que no gasta)? Localitza comentaris en el text que ens facin deduir-ho.

5.Per què es parla dels vents?

6. Per què corria tant l’Elies?

7. Se’ns mostra una visió crítica,  però divertida, de l’actitud moral del protagonista.  De quina actitud es tracta?

Futbol de Ribera
  1. A què dóna peu la fotografia que hi ha penjada al Cafè de la Granota?
  2. Quant de temps passa entre el dia dels fets i el dia en què el vell Cristòfol explica l’incident?
  3. Quina és l’actitud de l’àrbitre i la dels jugadors contraris segons la versió del vell Crsitòfol?
  4. Quines amenaces profereix el públic del partit en relació a l’àrbitre?
  1. En algun moment es polititza el partit i comencen els crits polítics. Què reflecteixen?
  1. Com acaba el partit? Què determina el resultat?
  2. Creus que una situació semblant s’hauria resolt de la mateixa manera actualment?
  3. Hi has vist alguna situació humorística?
Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues
  1. Qui és l’autor de la carta?
  2. L’escriu ell mateix o l’escriu una altra persona? Per què?
  3. A qui el dirigeix?
  4. Per què al Miquel Garrigues se li va acabar la feina de barquer?
  5. Està content o no de deixar de fer de barquer? Raona la teva resposta.
  6. En quins moments ja s’havien conegut ell i la sra Mort? El Miquel Garrigues li ho fa saber en la seva carta
  7. Explica alguna particularitat de la família dels Garrigues.
  8. Què vol aconseguir amb la carta?
  9. Com se li acut aquesta idea?
  10. Com planeja que arribi la carta a la sra. Mort?
Preludi de traspàs
  1. L’àvia té molta por de morir-se. Per què?
  2. Fixa’t que el conte està narrat per un narrador en primera persona. És un personatge present en el conte?
  3. Quin és el personatge que ho sap tot i que proporciona tota la informació al narrador?
  4. Per què va acumular tant de ressentiment l’àvia durant quinze anys?
  5. Què és el primer que va fer l’àvia després de la mort de l’avi?
  6. Com va afectar l’avi la seva actuació? Per què no és creïble?

 

Els delfins. Pàg 83-97
  1. Justifica el títol. Per fer-ho, busca quin dels significats del mot delfí es refereix.
  2. Qui narra la història? Com es diu? Hi ha algun interlocutor? Quina estructura té, per tant?
  3. Llegeix el fragment següent i digues qui és l’emissor del misssatge “Au, Miquel, no t’acoquinis. Treu la teva força, sacrifica’t una vegada més i vés-hi. Sense tu, allò serà una patolla”.
  4. Busca un sinònim contextual d’ “aconquinar” i de “patolla”
  5. Què ha fet durant el dia que el fa sentir-se tan orgullós?
  6. Què vol evitar mesurant cadascun dels seus gestos i l’estona que està amb cadascú?
  7. Quines atribucions té en els enterraments?
  8. Com se’ns dóna a entendre que ha aconseguit tenir-les? Les hi ha assignades algú?
  9. Com reaccionen els vilatans?
  1. Què el preocupa ara?
  1. Quin és el tema? I quin tractament en fa?

 

Un enigma i set tricornis
  1. Comenta la metonímia del títol.
  2. Què és investiguen els set guàrdies civils?
  3. Durant la primera part del relat, què et pensaves que estaven perseguint?
  4. Al començament el cronista ens diu que “l’assumpte es convertí en un escàndol i les forces de l’ordre (…) reberen de les altes jerarquies de la capital instruccions peremptòries i severes d’abocar-hi tot el seu pes.” (P.88). Què vol dir “peremptori”?
  5. A quina època succeeix?
  6. Al principi, es fa una descripció dels guàrdies civils. Descriu dos dels guàrdies civils. El cronista torna a fer servir el mateix recurs que abans. Quin és?
  7. Qui és la Salomé? Per què l’envien a l’exili?
  8. Com sap el cronista què va passar?
  9. Durant la primera part del relat es fa referència a diverses activitats perseguides en aquella època, cosa que ens fa pensar en la gravetat del fet. Quines són aquestes activitats?
  10. Què fa la població per intentar guanyar els partits?
  11. Quines al·lusions hi ha a la política en aquest conte?
  12. L’actitud del capellà davant la confessió és l’actitud esperable en un capellà dels 60?
  13. Quin argument fa servir el mossèn per convèncer l’àrbitre pirata que no faci pública la seva identitat?
  14. Quin element irònic i sorprenent hi ha en el desenllaç?
  15. Compara aquestes dues descripcions. Situa-les en el context.
    1. “una vila tan plàcida, riallera i calmada com ara la nostra”
    2. “la nostra vila era una vila de conspiradors, descreguts i revolucionaris”

 

Amarga reflexió sobre un manat de cebes
  1. Per què Manuel la Lloca es lamenta de les cebes amb l’expressió “maleïdes les cebes”? A què es refereix? D’on treu la informació el narrador?
  2. Quina relació té el Manuel la Lloca amb la guàrdia civil?
  3. De qui rep el protagonista? Com coneixem la duresa dels interrogatoris? I la duresa de les pallisses dels delatats?
  4. Què vol obtenir de l’Horaci quan li explica tot el que li passa? Sobre quines activitats prohibides de la població investiga la policia?
  5. Descriu quina és la situació pròpia de la dictadura que coneixem en aquest conte.
  6. Què passa al poble mentre apallissen el Llorca? Hi ha alguna anècdota que posi humor a la situació?
L’assassinat  de Roger Ackroid
  1. En aquest conte, el protagonista ens explica la història a través d’un sol·liloqui amb un interlocutor mut. Qui és i quina relació té amb el protagonista?
  2. Quin és el nom del protagonista?
  3. Dels contes següents, digues té la mateixa estructura que aquest, quin és un sol·liloqui pur (sense interlocutor) i quins són en forma de carta.
    1. Els delfins
    2. Sra Mort, carta de Miquel Garrigues
    3. Paraules des d’un oliver
    4. La plaga de la Ribera
  4. El conte comença amb el final i ens va explicant tot el que ha passat des de la nit anterior. Fes un breu resum dels fets seguint un ordre cronològic.
  5. Què és el que més molesta el protagonista? Copia el fragment en què ell mateix ens ho diu.
  6. Què fa el seu interlocutor mut?
  7. Comenta els fets. Què motiva que el protagonista reaccioni d’aquesta manera? És realment una persona violenta?
Assassinat en decúbit supí
  1. Justifica el títol.
  2. Qui és el protagonista? De què és propietari?
  3. Com se sent l’Ignasi?
  4. En tot el conte hi ha contínues referències a la nissaga dels Fenolleda. Què ens diu dels diferents avantpassats? A través de quins elements del mobiliari i de la decoració s’hi refereix?
  5. Qui és la Natàlia i quin paper fa dins la família?
  6. De què té por?
  7. Fixa’t en aquest fragment: Allò no podia durar ni un minut més, ni tan sols un segon; si no ho atallava, acabaria colgat en el fang negrós i pudent d’aquella situació i s’hi ofegaria sense remei. (…) s’imaginà el procés d’una manera tan realista- la repulsiva pasta de la depravació omplint-li, primer, la boca…120. A quina acció tan reprovable es refereix?
  8. Com decideix posar fi a la situació que el turmenta?
  9. Destaca’n alguna situació que t’hagi resultat còmica.
  10. Quin tipus de narrador hi ha?
  11. Hi has trobat alguna referència a la situació política de la dictadura?
  12. Justifica que el tema del conte sigui la repressió sexual i la hipocresia.