Canvi i caiguda de preposicions

 

En les oracions substantives completives (amb la conjunció que) i amb les d’infinitiu, cal anar amb compte amb les preposicions.
  • La conjunció que no admet mai cap reposició al davant. Si n’hi ha de regida, cau.
  • L’infinitiu només admet la preposició ade al davant (exceptuant quan té valor temporal, que és en). Si la preposició regida és una altra, s’ha de substituir pe ade.

 

El verb dubtar requereix una preposició, de. Fixa’t què ha passat amb la preposició quan va seguida de la conjunció que  o d’un infinitiu.

Els votants dubten de la sinceritat del president.

Els votants dubten que el president sigui sincer.

Els votants dubten de fer-ho.

 

Els consellers confien en l’aprovació del projecte.

Els consellers confien que s’aprovarà el projecte. La preposició ha caigut.

Els consellers confien a aprovar el projecte.  Hem canviat la preposició en per a.