NIVELL I

Un dels recursos que té la llengua per atribuir qualitats a un nom és l’adjectivació o el sintagma preposicional. Però si aquesta adjectivació és més detallada i inclou un verb, el que tenim és una oració subordinada adjectiva. L’anomenem adjectiva perquè fa la mateixa funció que un adjectiu, és a dir, de complement del nom.

Fixa’t en aquestes tres possibilitats.

  1.  El ball final va ser tot un èxit de públic.
  2. El ball del confeti va ser tot un èxit de públic, malgrat la mica de pluja.
  3. El ball que es va celebrar al Parc dels Pinetons va ser un èxit de públic.

En la primera, el CN de ball, és un adjectiu, final.

En la segona, el CN és un SPrep, del confeti.

En la tercera, el CN és una oració perquè té un verb (es va celebrar). És adjectiva perquè fa de CN i és de relatiu perquè va encapçalada per un pronom relatiu, QUE, l’antecedent del qual és el nom ball.

Per subordinar correctament aquesta oració, hem de fer servir un pronom relatiu.

SI ja ho tens clar, pots passar al nivell II