RESUM

En revisió.

L’oració subordinada depèn sintàcticament de l’oració principal.

Tipus de subordinades

Substantives
Fan les mateixes funcions que els substantius.Commutables per un SN (substantiu o pronom)

Adjectives
Fan les mateixes funcions que els adjectius. Commutables per un S.Adj
Fan de CN.
Introduïdes per un pronom relatiu (amb antecedent!).

 

Adverbials
Fan les mateixes funcions que els adverbis.Commutables per un S.Adv

TIPUS d’oracions subordinades SUBSTANTIVES

A. COMPLETIVES : Introduïdes per la conjunció QUE (no substitueix res).
B. D’INFINITIU
C. INTERROGATIVES
D.de RELATIU ( també anomenades, relatives substantivades). Només amb relatius QUi, EL QUI, TOTHOM QUI,  EL /ELS QUE, AIXÒ QUE, ALLÒ QUE, 

FUNCIONS de les SUBORDINADES SUBSTANTIVES

C: completives, I: d’infinitiu, INT: interrogatives, SR: subst de relatiu

SUBJECTE

(= AIXÒ)
(C) Li agrada que mengis remolatxa.
(I) Li agrada menjar remolatxa. 
(INT) No sé què portarà.
(SR) Qui arribi a l’hora trobarà seient. (ell)

CD

(= HO)
(C) Us demana que parleu. Us ho demana.
(I) Es planteja venir a dinar.
(INT) No sé com arribarà.
(SR) Explica el que l’interessa.

CI

(= LI, ELS)
Només les substantives de relatiu
(SR) Ho dirà a qui vulgui.

CRV

(= EN. HI)
(C) S’entossudeix que té raó.
(I) S’entossudeix a tenir raó.
(INT) Algun dia s’adonarà de qui és.
(SR) Parla del que li ve de gust.

ATRIBUT
(C) La solució és que vinguis tu.
(I) La solució és venir abans. 
(SR) Ell és qui ho ha enredat tot.

C.CIRC.
(SR) Cantarà amb qui vulgui.

C.Agent
(SR) Ha estat elaborat pels qui estaven a l’atur.

 CN
 (C) Té ganes que sigui l’estiu.
(I) Té ganes d’anar a la platja.
(INT)
(SR) La veritat del que ha passat no la sabrem mai.

CAdj
(C) Està content que vagis amb bicicleta.
(I) Està content d’anar amb bicicleta.
(SR) Està content del teu èxit.

CAdv
 (I) Està lluny d’entendre la teva situació.

ATENCIÓ!

La conjunció QUE no admet cap preposició al davant.

La conjunció QUE  no pot portar un article al davant. Només pot portar l’expressió el fet.

  • El fet que prenguis tant el pèl cansa una mica.

La conjunció QUE no es pot eliminar mai.

L’infinitiu només admet les preposicions a/de (tret de quan té valor temporal.)

EL QUE:  només és correcte si té un antecedent genèric i es pot substituir per  aquell que o allò que. Si es pot substituir  per el qual, cal fer-ho.

El subjecte ha de concordar amb el verb, si fem la commutació per un SN.

Les interrogatives només fan de CD.

Només les substantives de relatiu poden fer de CC.