En les oracions substantives completives (amb la conjunció que) i amb les d’infinitiu, cal anar amb compte amb les preposicions.

• La conjunció que no admet mai cap reposició al davant. Si n’hi ha de regida, cau.
• L’infinitiu només admet la preposició a o de al davant (exceptuant quan té valor temporal, que és en). Si la preposició regida és una altra, s’ha de substituir pe a o de.

El verb dubtar requereix una preposició, de. Fixa’t què ha passat amb la preposició quan va seguida de la conjunció que  o d’un infinitiu.

Els votants dubten de la sinceritat del president.

Els votants dubten que el president sigui sincer.

Els votants dubten de fer-ho.

Els consellers confien en l’aprovació del projecte.

Els consellers confien que s’aprovarà el projecte. La preposició ha caigut.

Els consellers confien a aprovar el projecte.  Hem canviat la preposició en per a.