Els combats entre Armènia i l’Azerbaidjan s’intensifiquen [ARA, 28-9-2020]
Rússia i Turquia donen suport cadascun a un dels contendents i es podrien implicar en el conflicte
Els enfrontaments a la regió de Nagorno-Karabakh, que Armènia i l’Azerbaidjan es disputen, s’han intensificat encara més aquest dilluns i les baixes militars ja es compten per desenes. El president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, ha decretat una mobilització parcial dels militars i reservistes del país, i hi ha el risc que altres països com Rússia i Turquia s’impliquin en el conflicte.
Nagorno-Karabakh és una regió muntanyosa que està reconeguda internacionalment com a part de de l’Azerbaidjan, però la majoria de la seva població és armènia i de religió cristiana. Té un gran interès estratègic perquè pel seu territori passen oleoductes i gasoductes que connecten el mar Caspi amb el mercat internacional. El conflicte en aquesta zona es remunta a finals de la dècada dels 80, quan, en plena descomposició de la Unió Soviètica, Nagorno-Karabakh va demanar la seva incorporació a la veïna Armènia, cosa que va desencadenar una guerra que va acabar el 1994 i va causar 25.000 morts. Des de llavors Nagorno-Karabakh s’ha governat de forma autònoma i forces armènies van ocupar la regió però també un ampli territori de l’Azerbaidjan, que és de religió musulmana i cultura turca.
Rússia té un acord de defensa mútua amb Armènia que es faria efectiu si aquest país resultés atacat i, precisament, en les últimes hores les autoritats armènies han denunciat el bombardeig del seu territori per part de l’Azerbaidjan. Per la seva banda, Turquia, membre de l’OTAN, és aliat de l’Azerbaidjan. Aquest dilluns un assessor de seguretat nacional del president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha fet públic un comunicat condemnant l’ofensiva armènia: “Creiem que el conflicte es pot resoldre amb negociacions pacífiques, però Armènia no hi ha mostrat cap interès”, denuncia l’escrit, que acusa les autoritats armènies de “violar la llei internacional”. Així mateix, Turquia recorda que donarà suport a l’Azerbaidjan davant de qualsevol agressió.
Vols cancel·lats
L’aeroport internacional de Bakú, la capital de l’Azerbaidjan, ha cancel·lat tots els vols aquest dilluns a causa de l’anunci de les autoritats armènies que iniciaven una contraofensiva. No està clar, però, com van començar diumenge els combats. L’Azerbaidjan acusa Armènia d’haver disparat foc d’artilleria contra la seva frontera, mentre que Armènia assegura que no va dur a terme cap acció de provocació. Amb tot, l’exèrcit de l’Azerbaidjan ha emès aquest dilluns un comunicat en què adverteix que les seves forces tenen com a objectiu canviar l’ statu quo de la regió de Nagorno-Karabakh. En altres paraules, fer que la regió estigui sota el control de les autoritats de Bakú.
Per la seva banda, les autoritats del govern de Nagorno-Karabakh, no reconegudes per cap país excepte Armènia, han assegurat aquest dilluns que han aconseguit recuperar les posicions que van perdre diumenge a causa de l’ofensiva de l’Azerbaidjan. De fet, els dos països han informat d’un alt nombre de baixes. L’Azerbaidjan ha assegurat que les seves forces han matat 500 soldats armenis, mentre que Armènia afirma haver abatut 200 militars de l’Azerbaidjan. Aquestes xifres acostumen a ser exagerades.
Del que no hi ha dubte és de l’existència d’enfrontaments. De fet, dos projectils han impactat aquest dilluns en territori de l’Iran, que fa frontera pel sud amb Armènia i l’Azerbaidjan. Els projectils no han causat víctimes ni danys materials, segons les autoritats iranianes, que han recomanat a la població no acostar-se a la frontera. “La situació a la regió no pot tolerar més violència”, ha advertit el portaveu del ministeri d’Exteriors iranià, Said Jatibzadeh. De fet, el mateix ministre d’Exteriors del país persa, Mohamad Yavad Zarif, va parlar per telèfon diumenge a la nit amb els seus homòlegs d’Armènia i l’Azerbaidjan per intentar que els dos països decretin un alto el foc i cessin les hostilitats.
La Covid-19 se situa entre les principals causes de mort el 2020 [Cristina Sáez, lvg, 13-9-2020).
Res feia presagiar fa nou mesos, quan la humanitat es preparava per estrenar el 2020 , que el món canviaria com ho ha fet. El 31 de desembre, una pàgina web de el Govern xinès anunciava que s’havia descobert una pneumònia de causa desconeguda en Wuhan , una ciutat de 11 milions d’habitants. Aquell anunci va passar alguna cosa inadvertit, era un més dels que hi havia en marxa al planeta: ebola a l’Àfrica occidental, dengue a l’Afganistan , xarampió al Pacífic .
Poc podíem imaginar que el nou patogen SARS-CoV-2, causant d’aquella misteriosa infecció respiratòria, acabaria provocant una pandèmia mundial que, de moment, ja porta gairebé 30 milions de casos i un milió de morts, segons xifres de la Universitat Johns Hopkins (EUA). Tampoc que aquesta nova malaltia es col·locaria en un temps rècord entre les primeres causes de mort en adults al món, per davant de la diabetis, la malària, el càncer de pulmó o els accidents de trànsit. De fet, ja s’ha cobrat més morts que altres noves infeccions dels segles XX i XXI juntes, com SARS, MERS, grip A i Ebola.
“La Covid-19 s’ha col·locat en un tres i no res al podi de les malalties amb major mortalitat i això ha fet que el món s’adoni de cop d’l’impacte tan brutal que tenen les infeccions”, diu l’investigador Icrea Quique Bassat , de l’ Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). “Fins ara, no es prestava atenció a les malalties infeccioses, com tuberculosi, malària o VIH, que són la principal causa de mort en països en vies de desenvolupament, perquè amb prou feines afecten els països rics”. I rebla: “Si alguna cosa ha fet aquesta pandèmia és igualar-nos a tots, independentment de els diners”.
La pandèmia (COVID-19) registra una mitjana de prop de 300.000 nous casos i 6.000 morts diàries
Al 2017 van morir al planeta 56 milions de persones, unes 150.000 per dia, segons l’estudi epidemiològic més complet que existeix, elaborat per l’ Institut d’Mètriques i Avaluació de la Salut (IHME) de la Universitat de Washington a Seattle (EE. UU.). Un terç d’elles, o 17,8 milions, ho van fer per malalties cardiovasculars, principal causa de mortalitat al món des de fa 15 anys. Els segueixen la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), les infeccions respiratòries com pneumònia i bronquitis i les demències.
Tot i que és complicat assignar-li una posició, la Covid-19 segurament ja se situa entre aquestes principals causes de mort de l’any 2020, amb una mitjana de prop de 300.000 nous casos i unes 6.000 morts diàries. Cada dia al món moren 2.800 persones per diabetis, 3.600 en accident de trànsit i 7.000 per infeccions respiratòries.
“El que és particularment remarcable de l’Covid-19 són els enormes estralls que ha causat en tan poc temps. Comparativament, la pandèmia de VIH / sida ha causat moltes més morts, uns 39 milions, però és més insidiosa i lenta “, diu Theo Vós , investigador de l’IHME. Pics de malaltia i mortalitat tan ràpids només solen aparèixer associats a desastres naturals o guerres (terratrèmol de Haití , genocidi de Rwanda , fam xinesa en l’època de Mao …).
Per a Antoni Trilla, epidemiòleg de l’hospital Clínic de Barcelona , la Covid seria comparable en extensió i gravetat de la grip espanyola de 1918, que en un sol any va ocasionar uns 50 milions de morts, tot i que no hi ha consens sobre la xifra final. “Va matar a 50 milions d’un món de 2.500 milions, mentre que la Covid porta més de 900.000 persones en un món de 8.000 milions d’habitants. Segurament, en xifres relatives l’Covid no és tan bèstia, però en canvi ha aconseguit paralitzar el món com cap altra malaltia “, destaca Trilla.
“Hi ha malalties infeccioses que causen Covid light tots els anys, com la pneumònia, que provoca 900.000 morts anuals en nens, el 99% dels quals viu en països en vies de desenvolupament”, recorda Bassat, per a qui “el tràgic d’aquesta història és que, quan passi la Covid, seguiran morint 900.000 nens de pneumònia, i altres tants de malària, de VIH, de diarrea, per no tenir accés a aigua potable. Són malalties per a les quals hi ha eines de prevenció. I a ningú li importarà, perquè no afectaran els països rics “.
Segons l’OMS, més de la meitat de les morts en països de renda baixa es deuen a malalties infeccioses, per a moltes de les quals existeixen vacunes o tractaments, a més de problemes en l’embaràs i el part, i mancances nutricionals, factors que tot just suposen el 7% de les morts en països de renda alta. Només la Covid-19 està sent capaç de canviar aquesta estadística.
Una letalitat sis vegades superior a la grip
A l’inici de la pandèmia, eren freqüents les comparacions entre Covid-19 i grip, encara que aviat es va començar a veure que la Covid-19 era més letal que la grip estacional i molt menys benigna. La letalitat indica quants morts es donen respecte a l’total de malalts que produeix una patologia. En el cas de la grip és de l’0,1%, mentre que la de la Covid-19 és sis vegades superior, segons l’OMS (de l’0,6%). La grip cada any produeix entre 3 i 5 milions de casos i entre 290.000 i 650.000 morts. En comparació, el virus de l’Ebola, té una taxa de letalitat molt elevada, propera a l’50%. Els experts jutgen que la letalitat de la Covid-19 podria canviar quan comenci l’hivern a l’hemisferi nord (ja que fins ara la major part de la propagació s’ha donat en els mesos temperats o càlids). A mesura que les temperatures baixin i el fred faci que més gent estigui en interiors, on hi ha més probabilitat que es transmeti la infecció, és probable que augmenti la taxa de letalitat. Segons Theo Vós, de l’Institut d’Mètriques i Avaluació de la Salut (IHME) a Seattle (EUA), a Espanya l’escenari no és favorable. “Si no passa res, a la tardor esperem que la taxa pugui augmentar dramàticament i causar moltíssimes més morts. En la majoria dels països de l’hemisferi nord, les coses no pinten gens bé “. a la tardor esperem que la taxa pugui augmentar dramàticament i causar moltíssimes més morts. En la majoria dels països de l’hemisferi nord, les coses no pinten gens bé “. a la tardor esperem que la taxa pugui augmentar dramàticament i causar moltíssimes més morts. En la majoria dels països de l’hemisferi nord, les coses no pinten gens bé “.
L’Agència Europea de Medi Ambient urgeix a actuar sobre l’origen dels factors que expliquen la incidència de malalties emergents [Antonio Cerrillo, 8-9-2020, LVG)
Desforestació a l’Amazònia peruana Marc López-Roig. (.)
La degradació ambienta l -i, en concret, la colonització d’espais naturals i el contacte humà amb animals que són reservoris de virus i patógenos- és la primera baula de la cadena que explica les pandèmies dels darrers anys. Així ho sosté un informe de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA). El document alerta sobre com el deteriorament de l’entorn està danyant la salut humana. Des d’aquesta òptica, la Covid-19 seria un exemple més.
La destrucció dels hàbitats forestals en zones tropicals comporta que molts patògens que abans estaven confinats en llocs inaccessibles puguin ser transmesos a l’espècie humana. Les persones entren en contacte amb espècies amb les que abans no tenien relació; és així com s’incrementen les possibilitats de contagiar-se amb malalties d’origen animal. Mercats d’animals, transport i globalització després les propaguen.
L’informe ressalta que “hi ha un vincle clar entre la desforestació tropical i l’aparició de virus d’origen animal en reservoris de fauna silvestre”
L’origen concret de la SARS-CoV-2 (localitzat inicialment en el mercat de Wuan) és desconegut, encara que l’informe apunta als ratpenats, “donada l’alta prevalença de coronavirus en poblacions de ratpenats salvatges i les seves similituds amb els virus SARS-CoV -2 trobats en humans “. La transmissió a l’home de l’coronavirus es dóna sovint a través d’un hoste intermediari (en aquest cas, està per confirmar si va ser el pangolí).
L’informe ressalta que “hi ha un vincle clar entre la desforestació tropical i l’aparició de virus d’origen animal en reservoris de fauna silvestre”. I ressalta que l’ús de les terres per produir aliments destinats a animals és un dels factors d’aquesta desforestació.
“El desbrossament de boscos per a la construcció de carreteres, la mineria i l’agricultura, juntament amb la caça d’ animals silvestres per obtenir carn i medicina tradicional, així com l’ocupació d’exemplars salvatges com a mascotes, donen com a resultat una major freqüència de les interaccions entre home-fauna silvestre que poden proporcionar una plataforma de llançament per a nous virus en humans “, assenyala l’informe.
Canvis en l’ús de terra, que comporten la transformació d’ecosistemes naturals en terrenys agrícoles o per a l’ús urbà, “han ocasionat impactes en la diversitat i abundància d’espècies, i afavorit l’aparició d’espècies animals que actuen com a reservoris per a malalties zoonòtics, en particular rosegadors, ratpenats i aus passeriformes “, s’assenyala.
L’impacte de la cria intensiva de bestiar
En els últims anys, han sorgit “sistemes de cria intensiva de bestiar domèstic en què els patògens en humans i en animals circulen i en alguns casos s’amplifiquen”.
La producció intensiva de carn implica la cria de poblacions d’animals genèticament similars “concentrades en zones properes, sovint en males condicions, el que fomenta vulnerabilitat a la infecció”.
Més de l’50% de malalties infeccioses zoonòtiques sorgides des de 1940 s’han associat amb mesures per intensificar agricultura, incloses preses, projectes de reg i granges industrials.
El 60% de les malalties infeccioses humanes són d’origen animal, mentre que tres quartes parts de les noves malalties infeccioses emergents es transmeten als humans des d’animals.
tres quartes parts de les noves malalties infeccioses emergents es transmeten als humans des d’animals
El SARS-CoV-2 és el tercer coronavirus d’origen animal que infecta als humans els últims anys. L’anterior, aparegut a finals de l’any 2002, es va transmetre als humans a través de civetes (animal semblant a el gat salvatge) i va causar un brot de malalties respiratòries agudes que es va estendre fora de la Xina fins a afectar a 26 països.
Per la seva banda, el coronavirus causant de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV) va ser transmetre als humans a través de dromedaris, es va detectar el 2012 i es va estendre a 27 països. Es creu que tots dos virus es van originar a ratpenats
A la llista ocupen un paper destacat virus responsables d’una mortalitat global significativa, com els virus de immunodeficiència humana (VIH, que causen la síndrome d’immunodeficiència adquirida síndrome, i que va sorgir de les poblacions de primats salvatges, el virus de la febre de la Vall de l’Rift , que va saltar de bestiar infectat a humans, així com virus de la influença , que han sorgit d’animals, en particular de porcs i aus de corral, com la grip aviària o la grip porcina. Altres malalties zoonòtiques associades amb taxes de mortalitat particularment altes inclouen l’Ebola virus, hantavirus i virus Nipah.
Ja hi ha hagut dos avisos importants
L’home irromp amb un contacte intens i directe en zones amb espècies que poden tenir patògens (Àfrica central, sud-est asiàtic i Sud-amèrica); promou un comerç (moltes vegades il·legal) d’espècies relacionada recentment amb malalties d’origen animal (zoonosi), i maltracta els animals amuntegats en els mercats humits d’Àsia, l’ull de l’últim huracà.
Així s’expressa Fernando Valladares, qui dirigeix el grup d’Ecologia i Canvi Global de el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC). “Estressar als animals mantenint-los diversos dies en gàbies fa que el seu sistema immunològic es deprimeixi; la càrrega vírica puja, i aquest animal es fa més perillós per als humans “, ens va indicar en una entrevista recent .
Així ho creu, per exemple, el professor Jordi Serra-Cobo, expert en eco-epidemiologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Desforestar la selva tropical per a crear assentaments, infraestructures, hisendes i granges amb tot tipus d’animals fa que augmentin les probabilitats d’entrar en contacte amb patògens, molts dels quals no eren coneguts fins fa pocs anys.
Factors per a la propagació
Tres factors intervenen en el naixement d’aquestes pandèmies. Primer, s’ha de donar el salt de virus de l’espècie animal als humans (pels canvis ambientals descrits); en segon lloc, un efecte amplificador al que s’infectin moltes persones (mitjançant mercats d’animals salvatges vius com el de Wuhan o concentració demogràfica …); i, finalment, s’ha de propagar ràpidament i ampliar a regions de planeta (gran mobilitat i la globalització).
El perill dels mercats dels animals vius
Els mercats d’animals salvatges vius , on la fauna salvatge es manté captiva, amuntegada i es ven com menjar o com a mascotes, són assenyalats com a focus de risc d’aquesta fatídica barreja de virus i espècies.
Si en aquests mercats, els ratpenats es mantenen propers a altres animals i als humans, hi ha una oportunitat que els seus virus s’alliberin en grans quantitats, segons Andrew Cunningham, catedràtic d’Epidemiologia de Fauna Salvatge de la Societat de Zoologia de Londres.
“Provocar estrès als animals deixant-los diversos dies en gàbies fa que el seu sistema immunològic es deprimeixi; la càrrega vírica puja, i aquest animal es fa més perillós per als humans “, alerta aquest especialista.
Set factors inclòs el canvi climàtic
En un recent informe de el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va identificar set factors impulsats per l’home que causaven l’aparició de malalties zoonòtiques: una major demanda de proteïna animal, un Intensificació agrícola insostenible , el major ús i explotació de la vida silvestre , la sobreexplotació de recursos naturals de manera accelerada per la urbanització, el canvi d’ús de terra i les indústries extractives, els viatges i el transport , canvis en les cadenes de subministrament d’aliments i el canvi climàtic.
L’escalfament de l’planeta acta com a amplificador dels factors descrits, ja que la calor provoca que alguns vectors dels virus i bacteris com, per exemple, mosquits o paparres, arribin a latituds on abans no hi eren presents.
L’informe de l’AEMA recopila els estudis que documenten com l’exposició a la contaminació de l’aire sembla afectar la transmissió i les taxes de mortalitat, tot i que d’una manera encara no ben conegut.
enfocament global
La AEMA defensa l’informe The One Health, en el qual metges, veterinaris i experts reclamen un enfocament multidisciplinar per vetllar per la salut dels ecosistemes. Demanen augmentar la vigilància de malalties zoonòtiques en els diferents hàbitats i “comprendre el paper que juga la degradació ambiental” en les noves malalties. “La severitat de la pandèmia de Covid-19 hauria d’obligar a renovar els esforços per abordar els factors que impulsen les malalties infeccioses emergents, i en particular l’estructura de sistema alimentari i la demanda de proteïna animal”.
Aproximadament, el 13% de totes les morts que es produeixen a l’any en la UE són atribuïbles a la mala qualitat de l’entorn,
Aproximadament, el 13% de totes les morts que es produeixen a l’any en la UE són atribuïbles a la mala qualitat de l’entorn, segons recorda l’Agència Europea de Medi Ambient citant un informe de l’OMS de l’any 2016 (amb dades de l’any 2013). “Aquestes morts són evitables i el seu nombre pot ser sensiblement reduït a través d’esforços per millorar la qualitat ambiental”, assenyala el document de l’AEMA
La naturalesa proveeix les bases perquè la població europea disposi de bona salut i benestar, alguna cosa perquè el que es requereix aigua i aire net i alimentació sana.
El medi ambient crea a més espais per a l’esbarjo, el relax i la interacció social.
Però estem exposats a la contaminació a les cases, el lloc de treball o quan mengem o caminem.
Les dades més recents de l’OMS (2016) ressalten que a Europa un total de 630.000 morts van ser atribuïts a la mala qualitat de l’entorn en l’any 2012.
La incidència varia segons els països, i se situa en un forquilla que bascula entre el 9% a Noruega i Islàndia, el 23% a Albània i el 27% a Bòsnia i Herzegobina.
Espanya apareix en el cinquè lloc entre els 39 països europeus (amb una incidència d’entre el 9 i el 11%).
La contaminació s’associa amb un àmplia relació de malalties, com el càncer, malalties de cor, atacs cardíacs, malalties respiratòries o alteracions neurològiques.
Totes afeccions redueixen la qualitat de vida, fins al punt que més de 20 milions d’anys de vida es van perdre a causa de les malalties atribuïbles a la pobra qualitat ambiental als 28 països de la UE al 2012.
La ciutadania està exposada a múltiples factors d’estrès ambiental en tot moment i que en molts casos es combinen i impacten negativament sobre la salut.
La contaminació d’aire és el principal agent causant de malalties; unes 400.000 morts prematures són atribuïbles a ella a la UE
L’informe ressalta que està ben establerta la relació entre la contaminació de l’aire i les altes temperatures (factors que es retroalimenten), el que condueix a un augment de la mortalitat i la morbiditat.
La contaminació d’aire és el principal agent causant de malalties; unes 400.000 morts prematures són atribuïbles a ella a la UE. A
Així mateix, la pobra qualitat de l’aire interior causada per la crema d combustibles sòlids s’origina prop de 26.000 morts prematures a l’any en el conjunt dels 39 països que estan sota el paraigua de l’Agència Europea de Medi Ambient.
“Hi ha primerenques proves que l’exposició a la contaminació de l’aire a llarg termini pot incrementar la susceptibilitat a l’Covid-19”, encara que consideren que calen noves investigacions per establir una millor aquesta relació.
Els entorns ambientals d’alta qualitat són una eina per prevenir malalties
El soroll és el segon focus de risc més significatiu; s’estima que la contaminació acústica causa unes 12.000 morts prematures a l’any i és responsable de fins a 48.000 nous casos de cardiopatia isquèmica.
El canvi climàtic, unit a l’efecte illa de calor de les ciutats, eleva aquestes morts addicionals (segons l’Agència) degudes a les onades de calor a altres 130.000 defuncions a l’any
Un ampli ventall de malalties cròniques està associat a l’exposició a substàncies químiques, factor a què l’OMS atribueix el 2,7% de les morts globalment.
No obstant això, la suma total és “desconegut”, ja que el grau de coneixement sobre aquesta exposició a substàncies químiques és limitat.
Adoptar solucions ecològiques, com ampliar les zones verdes i crear àrees urbanes de qualitat ofereix un’triple guany
L’informe assenyala que adoptar solucions ecològiques, com ampliar les zones verdes i crear àrees urbanes de qualitat ofereix un’triple guany ja que no només permet mitigar la contaminació ambiental i donar suport a la biodiversitat, sinó que alhora millora la salut i benestar de les poblacions urbanes i fomenta la cohesió i integració social.
“Els entorns ambientals d’alta qualitat són una eina per prevenir malalties, reduir l’exposició a factors ambientals estressants i promoure l’exercici, la relaxació i la interacció social en suport de la salut i el benestar”.
