Joan Solà

Ahir, dia 27 d’Octubre va morir el filòleg i lingüista, Joan Solà. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2009 i vice-president de l’Institut d’Estudis Catalans va morir ahir a la nit víctima d’un càncer.

Joan Solà ha publicat més de quaranta llibres i ha dedicat tota la seva vida i la seva carrera acadèmica a l’estudi i la divulgació de la llengua. El juny de l’any passat va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural de Catalunya.

Nascut a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) el 1940, va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va rebre el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat en Filologia Catalana.

Des del 1966 ensenyava lingüística catalana a la UB i en unes quantes institucions, com la UAB, l’Escola de Mestres Rosa Sensat, la Universitat d’Estiu de Prada, la Càtedra Ramon Llull de Mallorca, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona. Va escriure una quarantena de llibres sobre llengua i va dur a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.
Desde l’Edu3 el recuperem amb el següent vídeo del programa “Caçadors de paraules” on parla sobre la importància de la normalització del català mitjançant el futbol, gràcies a les transmissions de Joaquim Maria Puyal.

(Font: Vilaweb)

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Marró: la vida secreta de la bellesa

Avui us oferim un capítol de l’espai “Colors en sèrie” que parla del color marró, el color que caracteritza l’època de l’any en què es trobem, però alhora és el color més despreciat i molt poques persones el destaquen com el seu color favorit.

El marró és, sens dubte, el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-lo a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa. Trobem el color marró als ulls i als cabells, i també és el color del cartró i dels excrements humans i animals.

El marró és un color primitiu que no ven, per això molts productes marrons es vesteixen amb embolcalls i logos d’altres colors. Fins al segle XX, el color marró no tenia nom per designar-lo. L’origen de la paraula “marró” el trobem en el mot “marron”, que en francès denomina un tipus de castanya.

El marró és el color de la pobresa. Històricament, els camperols, els criats i els pidolaires es vestien amb roba sense tenyir. Actualment, el marró és un color no apropiat per vestir en els actes oficials de les cases reials.

El marró és el color de la terra i també és el color natural amb més matisos, és el color dels deserts, de la fusta, de la fruita seca, de la majoria d’espècies de mamífers i dels camps de conreu.

Edu3.cat

Descobreix els secrets dels colors amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Superherois amb energia

En el capítol que us proposem avui que forma part del programa “Energi K” es relacionen les diferents fonts d’energia amb els poders de superherois com ara Hulk, Spiderman o Superman.

Des que la humanitat busca explicacions sobre els fenòmens que succeeixen al seu voltant, les fonts d’energia estan representades en forma de déus i herois en la mitologia i les llegendes populars. Així, civilitzacions tan antigues com la dels maies afirmaven que el seu emperador era fill del Sol.

Els Aquests déus i herois de la mitologia clàssica tenen molts paral·lelismes amb personatges literaris posteriors i superherois de còmic. Tot i les semblances entre els uns i els altres, els poders dels personatges literaris a partir del segle XVIII els provoca més la ciència que no pas cap divinitat. El dibuixant Ramon F. Bachs aclareix que hi ha un gran grup de superherois que tenen molt a veure amb la ciència. Hi ha superherois que han estat científics i que han provat en si mateixos els seus experiments. D’altres són fruit d’un accident provocat per altres científics. Frankenstein va rebre vida gràcies a l’energia elèctrica i l’energia nuclear ha donat poders a superherois com ara Hulk o Spiderman. Superman, per la seva banda, és el primer superheroi sostenible, ja que els seus poders provenen del Sol.

Edu3.cat

Endinsa’t en el món de la ciència a través del còmic!!!

+ Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Viure i investigar a l’espai

Avui us presentem un nou capítol de la sèrie Nostranau que tracta sobre un dels projectes d’exploració de l’espai més notables, l’Estació Espacial Internacional. Es tracta d’un satèl·lit artificial, habitat permanentment, destinat a la recerca científica i tecnològica no militar.

El 20 de novembre de 1998, un coet rus Proton va posar en òrbita el primer mòdul de l’Estació: el Zarya.

El Zarya és un cilindre de 13 metres de llarg, 4 de diàmetre, i un pes d’unes vint tones. Era l’habitacle per acollir els primers astronautes responsables de muntar els elements de l’Estació que arribarien a continuació. En arribar al seu destí, el Zarya va estendre els seus grans plafons fotovoltaics per captar l’energia del Sol.

Dues setmanes després, els Estats Units van enviar-hi, mitjançant el transbordador Endeavour, un mecanisme per permetre l’acoblament de les naus que van i vénen de la Terra.

El juliol del 2000, un coet rus va traslladar-hi un nou mòdul: el Zvezda. I al novembre, el transbordador nord-americà hi va enviar un altre mòdul fotovoltaic amb més plafons solars. Des d’aleshores, l’estació disposa de l’energia elèctrica per mantenir l’habitacle en condicions.

A 400 quilòmetres d’alçada sobre la Terra, els astronautes de l’Estació treballen en recerques químiques i biològiques, en estudis astronòmics, en experiments sobre el comportament del cos humà en l’espai… També observen i estudien la Terra, i intenten esbrinar els canvis que s’hi produiran, a curt i a llarg termini.

A l’Estació hi poden viure permanentment un mínim de set persones, en estades de 3 a 6 mesos de durada. Fins el gener del 2002, l’han habitat un total de 79 astronautes, 68 homes i 11 dones, entre residents i viatgers ocasionals. La majoria han estat nord-americans, però han conviscut amb 15 russos, 3 canadencs, 1 francès, 1 italià i 1 japonès.

Des de Catalunya, l’Estació Espacial Internacional es pot contemplar en el cel una mitjana de tres vegades cada 10 dies. És com una estrella molt brillant que es desplaça, a poc a poc, fins que s’amaga dins l’ombra de la Terra.

Edu3.cat

Si voleu continuar descobrint més coses sobre l’Univers us convidem a disfrutar l’espectacle de l’Univers amb la sèrie de Nostranau!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Juli Capella i la Mediateca de Sendai

Avui us apropem a l’arquitectura a través d’un programa de la sèrie “Arquitectures”. En aquest capítol l’arquitecte Juli Capella comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de l’arquitecte japonès Toyo Ito.

L’arquitecte Juli Capella explica que coneix l’obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio. Capella pensa que l’avantguarda de l’arquitectura en aquest inici del segle XXI mira cap al Japó.

Juli Capella comenta que l’arquitectura de Toyo Ito té tots els ingredients necessaris: es desfà de l’ordre, té accés lliure i és flexible. També pensa que la Mediateca de Sendai, al Japó, és el paradigma de la desaparició: la columna no existeix, sinó que explota, i la paret com a estructura queda descartada.

Edu3.cat

Gaudiu de l’art amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

+Web del programa