La casa romana

Introducció

La cabana rústega circular (casa) amb el temps fou substituïda a la ciutat per la casa (domus) de planta rectangular, disposada al voltant d’un pati central (atrium). Tres foren els tipus d’habitatges dels romans: la domus o casa unifamiliar de família benestant, l’insula o blocs de pisos modestos, sorollosos, incòmodes, exposats a incendis i ensorraments, on vivien diverses famílies humils i la villa o casa de camp amb dues parts ben diferenciades: la villa urbana o residència del senyor i la seva família i la villa rustica o granja dedicada als treballs del camp i les dependències dels treballadors.

La casa romana reflecteix com era la societat romana, com era la vida quotidiana i les diferencies socials i econòmiques que hi havia en l’època romana. La vida a Roma era molt cara en general, però en especial el lloguer d’una casa, que era tan car que amb el lloguer d’un any es podia comprar una casa fora de Roma ja que, tal com sol passar a les ciutats actuals,  feien falta molts habitatges, fet pel qual els edificis més habituals eren les insulae. Aquests habitatges amb diversos apartaments tenien balcons i finestres que donaven al carrer. La seva alçada  va arribar a ser tan desmesurada que l’emperador August la va limitar als vint metres i més tard l’emperador Trajà la reduí a divuit metres. Els constructors s’enriquien amb la construcció d’aquests blocs de pisos i el seu estalvi de material provocava els freqüents esfondraments i incendis. Aquests habitatges no tenien ni aigua corrent, ni lavabos.

Els romans ja controlaven de no edificar massa, ja que eren bastant conscients de que tant els materials com l’espai necessari per construir no eren il·limitats. Normalment feien servir terra, adobs, i fusta per construir les cases.

Utilitzaven sovint els  brasers com a sistema de calefacció, però no tenien xemeneies que traguessin el fum i les cendres, i això causava molts incendis. Els incendis i esfondraments de les cases eren molt comuns  i, per això, van decidir canviar el material del sostre de fusta per pedres lleugeres.

A les cases urbanes (domus), hi recomanaven que hi hagués prou llum i que hi passés aire a l’estiu i sol a l’hivern i també tenir en compte l’orientació de la casa. Aquests consells no eren aplicables en la majoria dels casos degut a diversos factors, i aleshores l’únic que podia fer el propietari d’un solar urbanístic era organitzar la casa internament.

Domus típica d’Itàlia

Domus típica de Pompeia

Reconstrucció d’una insula romana

Distribució de la casa

En general, les cases tenien una distribució axial, un pati central i un porxo per protegir de la calor i les pluges. Tota la distribució de les habitacions estava molt ben pensada segons la seva funció i els requeriments de l’habitació, per complir el seu objectiu ordenaven les habitacions de manera que ajuntaven les que tenien una funció relacionada entre si, de manera que les que estaven destinades a rebre visites o a la realització de negocis estaven totes a prop de l’entrada del carrer i les que eren més de la vida privada de la casa estaven a la part interior.

Aquesta distribució correspon només a les domus, les cases més riques, ja que la majoria de cases més pobres només tenien una sola estança on es portaven a terme totes les activitats diàries: cuinar, dormir… Algunes altres tenien unes poques habitacions que s’anava canviant el seu propòsit en funció de les necessitats del moment.

El vestíbul

Moltes cases tenien un vestíbul (vestibulum) on la gent esperava abans de ser rebuda a dins, i un atri (atrium) on esperava la gent més important i amb més categoria. Tothom qui s’ho podia permetre tenia un porter (ostiarius), que era esclau designat únicament a vigilar les entrades de la casa i s’encarregava de regular qui entrava i qui no, i les persones que eren més importants i que, per tant, eren ateses primer pel patró (patronus).

                               

Recreació d’un vestibulum

L’atri

L’atrium era una habitació espaiosa, amb una gran obertura (compluvium) al sostre, per la qual entrava la llum i l’aire. A sota del compluvium, hi havia l’impluvium, un estany que recollia l’aigua de la pluja. Un brocal d’un pou (puteal) la conduïa a una cisterna i servia per a usos domèstics. L’atri toscà (atrium Tuscanium),sostingut per bigues, deixava passar la llum al mateix temps que recollia l’aigua de la pluja. Un altre tipus d’atri que va aparèixer una mica més tard va ser l’atri amb quatre columnes (atrium tetrastylum), que també recollia l’aigua a l’impluvium i, a més a més, permetia airejar i repartir el pes de les parets. Aquest tipus d’atri va ser molt popular entre la gent que s’ho podia permetre, ja que les columnes eren vistes com una cosa majestuosa, una demostració de poder, riquesa i respectabilitat. La majoria d’aquestes columnes eren de marbre d’importació, per donar més impressió de luxe. L’atri dipluviat va ser dels últims en aparèixer, i la seva funció principal era recollir la llum natural, però traient l’aigua de la pluja fora de la casa sense reutilitzar-la, amb la qual cosa permetia aïllar millor de les temperatures extremes. Els atris van acabar desapareixent amb el temps prop del segle II d.C

Atri d’una casa romana

Recreació de l’atri d’una casa pompeiana

El despatx

El tablinum era el lloc on el patró de la casa s’estava per controlar tot l’atri i rebre les salutacions. Moltes vegades era considerat com el centre neuràlgic de la casa. Segons es pot deduir en alguns texts, solia ser la sala on es tancaven els tractes més confidencials. La recepció va haver de constituir la principal funció del tablinum, també tenia una funció d’arxiu de documents que afecten a la vida pública, i també es podien fer servir com a menjador eventual. No va estar tan arrelat com l’atri i va desaparèixer amb el temps.

L’oecus  era una espècie de saló de recepció i reunió. Una de les seves característiques és que tenen columnes.

L’exedra eren sales de reunió, que Ciceró descrivia com a sales destinades al plàcid repòs de la migdiada i sobretot a la conversa. En qüestió d’espai havien de ser tan àmplies com els oeci o les pinacoteques. Aquesta sala va aparèixer després, amb les cases hel·lenístiques. Aquestes sales estaven destinades a rebre les visites quan ja tenen un cert grau de confiança i intimitat respecte el receptor de la casa.

Recreació d’un tablinum

El jardí

Tenir un jardí a la societat romana, encara que fos petit,  situava el propietari de la casa a ulls de la gent en una posició econòmicament còmoda, sobretot a les ciutats on els preus del sòl pujaven cada cop més degut a l’especulació. S’ha documentat amb bastant freqüència un espai petit al darrera d’algunes cases, al que s’hi pot accedir a través d’un corredor que ve de l’atri. Aquest espai és l’hortus, que seria el que ara anomenaríem jardí. Donat això, era bastant corrent que les cases riques i poderoses tinguessin un espai dedicat al jardí, encara que fos un espai petit. Les funcions principals de l’hortus era principalment que els habitants de la casa tinguessin un espai personal on prendre l’aire i rebre algunes de les seves visites en un entorn més natural i fresc, a part de permetre ventilar les habitacions adjacents. Al principi de tot, abans de ser pròpiament un jardí,  l’hortus era un espai on es cultivaven fruites, llegums i verdures que servien per abastir la casa amb subministres frescos.

Era bastant comú que en els jardins de la gent més rica hi haguessin arbres exòtics, com els lotos, i també columnes de marbre importat. Pràcticament tots els jardins tenien una font, o al menys un petit estany.  Tot i  això massa luxe era criticat.

      

El menjador

En les cases romanes en general hi havia una sala preparada per menjar, on hi havia diferents llits on els romans menjaven ajaguts. Aquest costum de menjar recolzats en un llit és un costum grec, igual que el triclinium, que es una sala que van agafar dels costums grecs. Tot i que el triclinium era el lloc oficialment designat per menjar, també hi havia moltes altres sales que es podien convertir en menjadors provisionals.

Hi va haver tres tipus de triclinis: els d’estiu, els d’hivern i els que estaven a l’aire lliure. Els d’estiu estaven freqüentment en ubicacions privilegiades al costats de patis o de peristils, de manera que els comensals poguessin gaudir d’unes bones vistes i una bona ventilació que alleugés la calor sufocant de l’estiu. En canvi, els d’hivern estaven més aviat poc ventilats per conservar l’escalfor, i feien servir brasers per escalfar la sala. Els triclinis que estaven a l’aire lliure, estaven fets per a que els comensals poguessin gaudir de la natura en tota la seva esplendor a l’ombra d’un arbre, i per tant se situaven en jardins plens de vida. Naturalment, aquest últim tipus només es podia fer servir en èpoques de bon temps i quan no plovia.

Com que el menjador acostumava a ser una sala molt concorreguda també era molt important la seva higiene i bona olor per donar bona impressió als convidat, per tant, generalment s’escombrava molt bé les sobres, i s’hi aplicava perfum perquè fes bona olor. Tot això feia que fos una de les sales més higièniques de la casa romana.

Recreació d’un triclinium romà

Els dormitoris

El dormitori era el lloc més personal i privat de la casa, on només hi entraven les persones amb un vincle més estret i íntim. Moltes vegades en els mateixos dormitoris es duien a terme accions com el tocador i neteja personal. No era una de les habitacions més utilitzades, ja que només es feia servir després de dinar per a la migdiada i després de sopar per anar a dormir. En general, acostumava a haver-hi un seguit de dormitoris a la segona planta de la casa (si n’hi havia), que servien per si venien convidats a dormir.

Cada persona de la parella acostumava a tenir el seu propi dormitori, i moltes vegades hi havia un altre dormitori principal, on s’ajuntava la parella per tenir descendència. També hi podia haver avantcambres, que servien per donar més importància i privacitat al dormitori en si, tot i que només n’hi havia en les cases més prestigioses.

Per a la població més pobra i humil i els esclaus, no hi havia gaire comoditat en els llits, ja que en general consistien en palla o herba que aïllava una mica el terra, i donava una vaga sensació de comoditat. En el cas dels soldats també acostumaven a ser enrotllables per facilitar el trasllat del campament. A partir d’aquests matalassos tan simples anava millorant la situació en funció de la capacitat econòmica de la casa, passant des de simples màrfegues a sumptuosos i rics llits que proporcionaven una comoditat molt més agradable que un simple llit fet de palla o herba. Aquests llits més acomodats també variaven el seu material depenent del que la família es pogués permetre, i anaven des de la llana fins a les desitjades i luxoses plomes de cigne.

Recreació del dormitori principal

 

Distribució dels dormitoris

La cuina

El romans sabien que la cuina era un element indispensable de la casa, però no els hi agradaven gaire les condicions que hi havia: fum, vapor, soroll, olors, greixos…, i per això la cuina en les grans cases s’acostumava a situar apartada de la resta, en un racó on no molestés, també per aquest motiu necessitaven ventilació i, per tant, si es podia se la situava a prop d’un pati secundari que a més podia servir per recaptar aigua per cuinar, netejar, fregar… En general, mai no es col·locava a prop del menjador, tot i que es feia servir molt la cuina per fer els grans banquets amb què rebien els seus convidats, ja que tota l’activitat que es feia a les cuines podia incomodar els comensals, i ja tenien el servei per a que portés el menjar de la cuina fins al triclini.

Sovint la cuina estava situada a prop de les latrines i dels banys o termes, per tal de rentabilitzar millor l’aigua calenta i els forns en fregar, cuinar… Això acostumava a crear un ambient no gaire salubre a les cuines si hi havia mala ventilació, perquè tots els fums i vapors es mantenien allà. En els casos de cuines sense ventilació, segurament es feien servir brases que havien encès prèviament en el pati secundari. En general, els forns no eren gaire comuns a les cases, ja que només es feien servir per a la reposteria, i tenien molt risc d’incendi.

Les cuines també eren un element perillós degut a que moltes tenien un forn on utilitzaven foc, i com que moltes parts de les cases eren de fusta, això podia ocasionar molts incendis.

Recreació d’una cuina romana

Els banys

Només les cases més benestants podien gaudir de la privacitat que ofereix tenir un bany propi a casa, la resta de la població havia d’anar als balnea públics. Els balnea  privats acostumaven a estar orientats cap a l’oest, ja que així captaven la llum i l’escalfor de la tarda, que era el moment en què s’acostumaven a banyar. Originalment feien servir brasers per escalfar aquestes sales, fins que es va inventar un sistema de calefacció  a través del terra.

El sistema amb les latrines és el mateix: els rics en podien tenir unes privades a casa seva, i la resta feien servir les públiques, que oferien molta menys privacitat i unes mesures d’higiene bastant bones per l’època, tot i que podrien haver estat bastant millorables.

Recreació de les latrines

 

Proveïment d’aigua

Les grans infraestructures hidràuliques es destinaven a l’ús públic, per tant el proveïment d’aigua a les cases s’aconseguia per mitjans privats com l’impluvi, pous i cisternes, això implicava que no tothom podia gaudir dels privilegis de tenir aigua a casa, i havia de fer servir els serveis públics per sanejar-se, netejar, cuinar… Per aquest motiu, s’intentava col·locar la cuina i les latrines de manera que poguessin aprofitar el servei de recolliment d’aigües residuals públic. Això portava a situar la cuina i les latrines a prop.

 Higiene

En general, el grau d’higiene d’una societat està relacionat amb el grau de cultura, això vol dir que com més higiene té una societat més cultura té.

A les ciutats romanes, hi havia en general bastanta higiene, tot i que no en totes les cases era igual. En les domus, que eren cases més acomodades hi havia moltes més mesures d’higiene que en les insulae i les tabernae. Això es reflecteix en què les insulae tabernae  no acostumaven a tenir unes latrines pròpies, sinó que havien d’anar a les públiques, en canvi les domus sí que acostumaven a tenir unes latrines privades.

Productes de neteja

En l’època romana es feien servir uns productes de neteja molt senzills i els estris de neteja estaven fets d’uns materials molt naturals. Per netejar feien servir aigua i serradures, i depenent del que volguessin netejar feien servir: una escombra, una esponja o draps. Les escombres eren per zones extenses, i estaven fetes de fulles de palmera o talls arbustius. Les esponges i els draps tenien pràcticament la mateixa funció,  es feien servir per netejar les taules, les columnes o superfícies més petites. Generalment amb els draps i les esponges es feia servir l’aigua i amb les escombres les serradures.

Il·luminació i ventilació

Les cases romanes, en general, no tenien gaires finestres a principis de l’època romana, però poc a poc s’hi van anar introduint diferents maneres de fer que entrés llum natural per il·luminar les cases. En un principi, tota la llum que entrava venia del pati central o d’algunes petites finestres que es feien normalment elevades respecte el nivell del carrer, això feia que hi hagués algunes habitacions interiors on hi hagués una llum molt pobra i altres en què hi hagués bastanta llum. Per a evitar això va aparèixer el medianum, que fa una mica la funció de pati central distribuint la llum per tota la casa. Els patis centrals també servien per airejar la casa, a més de per fer-hi entrar la llum del sol.

Més tard, les cases  més adinerades van començar a posar vidres o pedres translúcides a les finestres dels pisos superiors per aïllar millor i poder obrir finestres més grans. En altres cases es feien servir contrafinestres, persianes o tendals per aïllar-se de la calor, la pols i els insectes, sobretot en les zones de clima mediterrani. També era molt comú que en aquestes zones hi hagués moltes cases amb terrasses, terrats i balcons per poder gaudir del sol. En altres climes més freds també es feien servir mesures com les contrafinestres i les persianes per aïllar del fred i de la pluja.

Un altre tipus de finestres, que no eren gaire comunes, eren les finestres que es feien en emplaçaments panoràmics o en cases amb un gran jardí, i que eren grans i amb la principal funció de què els habitants de la casa poguessin gaudir de les vistes exteriors. Aquest tipus de finestra no es donava gaire, especialment en climes freds on aïllar la casa era vital per poder evitar les condicions atmosfèriques més adverses.

Tot seguit una reconstrucció virtual d’una domus d’una família benestant:

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. Visita virtual a una casa romana de Sebastià Giralt

Comparació amb la casa actual 

27 comentaris a “La casa romana

  1. Salve!
    Primer de tot enhorabona pel teu treball Sheila, está molt treballat el blog pel teu TR.
    Respecte a la sostenibilitat pot ser els romans ho eren més, ja que actualment a les cases hi ha més objectes que contaminen com els electrodomèstics, l’aire acondicionat…
    En el meu cas visc en un pis que s’asembla poc a la domus dels romans tot i que tampoc parlariem de insula, ja que tenim moltes més comoditats que els romans que vivien al petits pisos de la ciutat.
    Jo personalment no agafo l’aigua de la pluja així que en aquesta cas els romans també eren més ecològics. Però nosaltres podem reciclar i això ajuda bastant al mediambient.
    En definitiva crec que tant els romans com nosaltres fem coses per ajudar al planeta, ja sigui d’una manera o d’un altra. Però després de comparar algunes coses, continuo pensant que els romans eren més ecològics

  2. Salve!
    Nosaltres vivim en un pis similar a la insula, en quant a forma, tot i que la insula no tenia lavabos, en canvi nosaltres tenim unn vàter en lloc de letrines, que va amb una cisterna. A més tenim un bany propi i una cuina, a diferència de la insula, on compartien un bany i la cuina a la planta baixa. Nosaltres no tenim l’impluviujm, que recollia aigua, però si que reciclem amb la orgànica. Nosaltres no tenim un patí central que doni lluminositat al resta de la casa i la nostra cuina no és de fusta sinó que és de pedra, amb la qual cosa és més difícil patir incendis.

    Els productes de neteja que utilitzem no són naturals com els que utilitzaven els romans (serradures). En quant a la ventilació, nosaltres acostumem a tenir finestres per vintalar el pis i a la cuina tenim un tub de ventilació. El nostre pis no té despatx i el vestíbul és molt més petit que el de les cases romanes.

    Estaria bé tenir una casa tan gran com la dels romans i amb ujb patí al centre de la casa. Per cert, el bloc és molt educatiu i molt interessant!! Felicitats Sheila!!!!!

  3. salve!

    Primer de tot enhorabona pel teu blog.
    Jo abans vivia a Barcelona, però durant una època erem molts en un pis i no ens sortia rentable, ja que era un pis molt petit per a viure 7 persones, primer vam mirar cases per Barcelona i llocs semblants, però al final pel mateix preu vem trobar una casa molt mes gran a Premià de Mar.
    Durant la seva exposició la Sheila ha explicat que molts romans preferien anar a viure fora de la Roma centrica perque pel mateix preu tenien cases mes grans, i això m’ha recordat la meva experiencia personal.

    La casa on visc ara no s’assembla gens a una Domus, ja que la domus es una casa molt luxosa, amb moltes habitacions, patis…la meva casa te 4 habitacions, 1 buardilla, 1 terrasa a dalt de tot, 2 patis (un a la entrada i un altre amb jardi) un garatge i 2 banys.

    Una diferencia molt clara entre la meva casa i aquesta és que a casa meva la cuina esta molt aprop del menjador, ja que en aquesta època les cases tenen molta ventilació i finestres.

    Una altre diferencia es que nosaltres ara utilitzem molts electrodomestics, electricitat, i no reservem aigua de la pluja per utilitzar-la desprès, ja que si nosaltres necessitem aigua nomès em d’obrir l’aixeta i agafar-la.

    Una altre diferencia és que si nosaltres necessitem il.luminació nomès em d’encendre una lampara.

    com a conclusió puc dir que comparant la vida dels romans amb la nostra, els romans no contaminaven gens i nosaltres contaminem moltissim

  4. Salve!

    Abans de tot, felicitar-te per el treball tan bo que t’està sortint, enhorabona, i a continuació compararé la meva casa amb la domus romana.
    Es podria dir que visc en una ínsula , encara que no és com era l’ínsula de l’antiga romà, no és tan modest, ni sorollosa, tenim banys, hi ha aigua corrent, més ventilació i també es pot dir que tenim una part de les domus romanes que serien els patis amb les plantes, tenim un pati gran o terrassa on hi han plantes i un pati petit .
    Quan era petita vivíem en un pis més petit i on no hi había tanta il·luminació i ens vam canviar a una casa més gran, amb quatre habitacions, al centre del poble i on hi ha molta més il·luminació, això ens ajuda a estalviar més i a la vegada és més ecològic i econòmic. Encara que després tenim molts aparells electrònics que gasten molt.

    En conclusió, encara que visquem en llocs ben localitzats per gastar menys al final les noves tecnologies i els aparells electrònics fan que gastem més que en aquest cas les cases romanes.

  5. Salve!!
    Abans de tot, felicitats!! Enhorabona pel treball que estás realitzant Sheila.
    En el meu cas visc en un pis, que es podría considerar una Insula romana, però no és ni sorollos, ni modest i tampoc res incòmode.
    La meva insula té aigua corrent i és més còmode que les antigues cases romanes.
    Pel contrari diria que els romans no contaminaven tant com nosaltres, ja que ells no utilitzaven electrodomèstics. A més no vivien envoltats de fàbriques, ni conduien cotxes i tampoc utilitzaven llum artificial, sinò utilitzaven la llum natural.
    Això hem sembla molt interesant ja que avui en dia ens hauriem de plantejar la idea de consumir molt menys, i utilitzar la llum natural sería un començament.

    En conclusió pensó que els romans s’assemblen a nosaltres en el cas de les cases ja que els més rics viuen a cases luxoses i els més pobres viven a cases amb molts menys luxes.

  6. Salve!

    Felicitats per aquest bon treball sobre la casa romana!
    Jo visc en una casa, que és molt diferent a les insules romanes de la època. Ja que les cases romanes solament tenien una planta , com podem veure a les imatges del blog. En canvi la meva casa té moltes escales i plantes.
    La meva casa tampoc té un pati interior ni està situat al mitg de casa. El pati és comu i està a part del habitatge.
    La diferència més notable podriem destacar seria a l’hora de parlar sobre els electrodomèstics, la electricitat… Perquè avui en dia , a diferència dels romans , nosaltres tenim tot a l’abast, per exemple tenim llum i aigua corrent sempre que ho necessitem.
    Aixì que podem dir , que tant l’estructura de les cases romanes , com la vida que és feia en elles , són molt diferents a les d’avui en dia.

    Vale!

  7. Felicitats pel treball Sheila!
    Jo visc en una “insula”. Encara que no és incómode ni sorollós com era a l’època romana. Tenim dos banys i una terrassa on hi ha plantes i una font. Tenim subminstrament d’aigua i electricitat.
    Els romans no contaminaven i, potser, aprofitaven millor el llum del dia. Nosaltres, en canvi, només ens cal encendre el llum a la nit

  8. Salve!
    Moltes felicitats per aquest magnífic treball Sheila!!
    En el meu cas jo visc a una domus, però la distribució és molt diferent de las dels Romans. Avui en dia tenim moltes tecnologies, podem gaudir de una molt bona ventilació, tampoc tenim un impluvium per reservar aigua de la pluja per utilitzar-la per fer coses de la casa, ara tenim molts electromèstics. Actualment hauríem de estalviar molta més llum i no contaminar tant, els romans crec jo que no contaminàven molt.
    La distribució de casa meva respecte a la casa Romana és bastant diferent ja que per exemple la cuina està molt aprop del menjador i la meva casa no està distribuida segons les funcions de les habitacions.
    La meva casa si que té un bonic jardí.
    En definitiva estaría bé tenir una casa com la que tenien els Romans i poder estalviar molt més.
    Un blog molt interessant Sheila!

  9. Les similituds entre els blocs de pisos romans (insula) y els blocs de pisos actuals, es que era un edifici on habitaven diferents famílies.
    Les diferencia es que per exemple, en el meu bloc de pisos no es sorollós, ni incòmode, també esta molt ben adaptat per que no hi hagin incendis ni tampoc ensorraments. En canvi les insulas es tot el contrari.
    Les insulas tenen com a positiu que no contaminaven gens, ja que no tenien contaminació acústica, es a dir, no tenien música per escoltar, ni televisions, etc. Menjaven fora, per tant no acumulaven deixalles, etc. En canvi els blocs de pisos, cases o qualsevol mena d’edifici, contamina molt més que en aquella època.

    El treball està exel·lent pero trobo a faltar inforamació sobre les insulas, aquí et deixo un enllaç 🙂
    http://es.wikipedia.org/wiki/Insulae

  10. Salve!
    És un treball excel·lent, felicitats.
    Jo visc en dues “insules” . L’única similitud entre les insules dels romans i els blocs de pisos actuals és que hi viuen diferents famílies.
    Les grans diferencies son que no són sorollosos, ni s’incendien amb facilitat ni hi ha ensorraments.
    La part positiva de les insules és que contaminaven poc, ja que no tenien ni llum ni aigua corrent. Ara ja siguin els blocs de pisos o les cases contaminen moltíssim més.
    Vale!

  11. Salve!

    Primer de tot, enhorabona pel treball!!
    Podria dir que visc en una “domus” però al contrari que els romans, no tinc “atrium”. Els romans per rebre les visites tenien el “vestibulum” i això jo també ho tinc. Les seves cases eren molt grans i solien tenir varies columnes, cosa que per nosaltres no ens resulta usual. A casa meva també tinc un “hortus” però no era com el dels romans que tenien estany, arbres…
    M’han sorprès varies coses dels romans, per exemple, que menjessin ajaguts en llits que estaven al menjador ja que a part de que nosaltres menjem asseguts però a les cadires, a casa meva es menja a la cuina. També m’ha sobtat que la cuina estigués apartada, arraconada, quan ara normalment al entrar a qualsevol casa és dels primers llocs que veus. I també que la casa fos tan gran i només hi hagués un lavabo.
    Hem canviat bastants hàbits que els romans tenien per fer les cases cap a millor. Per exemple, abans les cuines eren de fusta i hi havia més risc de patir incendis, hi havia mala ventilació…
    No tothom podia gaudir d’aigua, i ara per sort això també ha canviat. Tenien pous i cisternes, aprofitaven la llum del dia molt més que nosaltres…tenien maneres més naturals i ecológiques de conseguir les coses.
    En aquells moments utilitzaven draps, esponjes, escombres, al igual que ara. Abans hi havia menys soroll en general ja que ara tenim varios aparells electrónics, consumim més (plàstics, energies…).

    Vale!

  12. Salve!!

    Primer de tot felicitats per el treball està molt bé.!

    La primera diferència seria la distribució de les cases i les funcions de cada part. En les cases romanes estàva primer el vestibul que era la part principal de la casa on el senyor rebia els convidats, desprès estava el saló on estàven els convidats. Seguidament estàva el despatx on el senyor s’encarregàva d’assumptes personals on es feien negocis també i era una part més íntima.
    Estàva també el jardi que abans servia per plantar llegums.. etc i que després es va utilitzar per a prendre aire amb els convidats i també permetre la ventilació.
    El menjador era el lloc de la casa on més temps passàven ja que teníen uns llits on s’asseien i allà menjàven i passàven el dia.
    Els dormitoris eren separats cada parella tenia una habitació i després estàva l’habitació en comú on a vegades dormien junts o s’utilitzàva per tenir descendents.
    Finalment tenim la cuina que estàva apartada de les demès ja que feia molt de fum i molta olor per el menjar, per tant solia esta al costat de patis per així permetre la ventilació, el problema era que en les cases romanes sobretot en la cuina es produïen molt incendis ja que no hi havien xemenies per on pases el fum i per tant qüasi bé sempre hi havien incendis.

    Les nostres cases d’avui en dia són una mica diferents de les cases romanes, ja que per exemple nosaltres no rebem els convidats a un vestíbul sino al menjador , la cuina sempre està aprop del menjador i les habitacions estàn aprop dels banys, amb la tecnologia d’avui en dia no pasen les coses que passàven abans amb els incendis o altres coses. Nosaltres no tenim despatxos on negociem o altres coses , la parella dorm en una mateixa habitació i els fills en un altre habitació i sempre hi ha alguna habitació de reserva per els convidats. Els romans utilitzàven l’habitació per fer la migdiada i per dormir a la nit , en canvi nosaltres estem qüasi bé sempre a l’habitació ja que és un lloc més intim. El saló l’utilizem per estar amb la familia o si venen convidats.

    També tenim jardins en que o podem tenir plantacions o bé prendre l’aire però per exemple no utiliztem l’aire per a ventilar les habitacions ja que tenim instal·lacions que ens són molt útils i la tecnologia està molt avançada.

    M’han sorprès moltes coses de les cases romanes i els hàbits que tenien , o per exemple la distribució en un habitatge o la higiène o moltes coses que avui en dia no pasen ja que com he dit abans la tecnologia està molt avançada i la societat és diferent!

  13. Salve!!
    Està molt bé el teu TR Sheila!
    Primer, podem veure com la casa romana reflecteix la societat romana i les diferencies socials i econòmiques: com la domus, una casa amb un pati central, l’atrium; l’insula o bloc de pisos; i la villa, una casa de camp que tenia dues parts ( la villa urbana, residència del senyor i la villa rústica, les dependències dels treballadors).
    Les domus tenien un vestibulum on la gent esperava abans de ser rebuda a dins. L’atrium era una habitació amb una gran obertura al sostre(compluvium). A sota del compluvium, hi havia l’impluvium, un estany que recollia l’aigua de la pluja. Un brocal d’un pou (puteal) la conduïa a una cisterna i servia per a usos domèstics.
    El tablinum era el lloc on el patró de la casa s’estava per controlar tot l’atri i rebre les salutacions.
    Tenir un jardí (hortus) identificava al propietari de la casa com a un home ric.
    En les cases romanes el menjador (triclinum) hi havia diferents llits on els romans menjaven ajaguts.
    El dormitori era el lloc més personal i privat de la casa, on només hi entraven les persones amb un vincle més estret i íntim, com avui en dia. Els pobres, no tenien llits, dormien en “llits” de palla o herba que aïllava una mica el terra, i donava una vaga sensació de comoditat.
    La cuina estava col·locada en un lloc estratègic ja que tenien una mala ventilació.
    Només les cases dels més rics podien gaudir d’un bany propi, la resta de la població havia d’anar als balnea públics, amb les latrines passava el mateix. Originalment feien servir brasers per escalfar la balnea, fins que es va inventar un sistema de calefacció a través del terra.
    El proveïment d’aigua a les domus s’aconseguia amb l’impluvi, pous i cisternes. No tothom tenia aigua a casa, i havien de fer servir els serveis públics.
    En les domus, hi havia moltes més mesures d’higiene que en les insulae.
    Per netejar feien servir aigua o serradures, i podien fer servir una escombra, una esponja o draps.
    Al principi no tenien gaires finestres, però van anar introduint diferents maneres de fer que entrés llum natural per il·luminar les cases, van posar vidres i més finestres.

  14. Salve!

    Moltes felicitats Sheila, has fet una bona recerca, i un bon treball!
    Jo visc en una casa (domus), els romans hi recomanaven que hi hagués prou llum i que hi passés aire a l’estiu i sol a l’hivern, i així la meva casa té un paregut, te unes finestres grans per que la llum entri a casa i aixi aprofitar la llum del sol, també hi ha un mena de gran obertura (compluvium) al sostre, per la qual entrava la llum, un pati bastant gran amb finestres per el mateix ús. Ara en dia tenin molts priviligis, tenin calefacció, aire acondicionat, i totes aquestes tecnologies.

    vale!

  15. Salvete!
    Per començar, vull felicitar a la Sheila per la seva feina, molt extensa i alhora contrastada, i he après algunes coses que no sabia sobre els habitatges romans.
    Jo podria dir que visc en una domus, si bé de dos pisos i amb terrat, però només hi viu la meva família, així que no es pot considerar una insula, pròpiament dita.
    Pel que fa a la distribució de la casa, s’ajusta bastant al dibuix, tot i que en diversos pisos. Tinc vestibulum, (amb cadires i tot!) a nivell de terra, una mena d’impluvium (un cel obert), tres dormitoris, unes letrines, un tablinum on faig els deures i hi ha els ordinadors i, és clar, una culina, d’on surten magnífics menjars.
    Per acabar, vull dir que la recreaió en 3D és magnífica, i ens ensenya com era una domus benestan de fa 2000 anys.
    Valete!

  16. Salve! 🙂

    Pel que he vist a l’article, hi havia dos tipus de cases, unes per les famílies més riques i unes altres per les famílies més pobres.
    Això encara existeix en l’actualitat, ja que les famílies amb més diners poden gaudir d’una torre o una casa gran mentre que altres famílies només aspiren a tenir un petit pis.

    Abans eren cabanes rústegues circulars, després van passar a ser blocs de pisos modestos, sorollosos, incòmodes, exposats a incendis i ensorraments, on vivien diverses famílies humils. També hi havia la villa o casa de camp amb dues parts ben diferenciades: la villa urbana o residència del senyor i la seva família i la villa rústica o granja dedicada als treballs del camp i les dependències dels treballadors.

    Ara han passat a ser cases o pisos amb planta rectangular on viuen famílies independents les unes de les altres i són més segures. Respecte a les villes, ara ja no hi ha.

    Normalment abans feien servir terra, adobs, i fusta per construir les cases, les quals tenien diversos apartaments, balcons i finestres que donaven al carrer. No tenien ni aigua corrent, ni lavabos. En canvi ara s’utilitza el formigó i els totxos per construir-les, ja que són més resistents i segurs. A més disposen de totes les instal·lacions necessàries per satisfer les nostres necessitats vitals i també hi ha finestres, balcons i terrasses que donen a l’exterior, com abans.

    Abans utilitzaven sovint els brasers com a sistema de calefacció, però no tenien xemeneies que traguessin el fum i les cendres, i això causava molts incendis. Ara s’utilitzen estufes, calefaccions i en llocs de poble s’utilitzen xemeneies i brasers.

    Les cases antigues tenien una distribució axial, un pati central i un porxo per protegir de la calor i les pluges.
    Ara, per exemple a casa meva no hi ha un pati central ni un porxo, ja que visc a un bloc de pisos i l’únic que hi ha és un pati de llums comunitari. Als patis només tenen accés els pisos d’abaix de tot.

    Abans les cases més pobres només tenien una sola estança on es portaven a terme totes les activitats diàries, a més moltes cases tenien un vestíbul. Ara no, hi ha una habitació per cadascuna de les activitats que duem a terme i l’entrada es comunica directament amb el menjador.

    Tothom qui s’ho podia permetre tenia un porter, i encara hi ha pisos que disposen d’un porter, tot i que en el meu cas no.

    Abans hi havia els atris (una habitació espaiosa, amb una gran obertura al sostre, per la qual entrava la llum i l’aire), els tablinums (lloc on el patró de la casa s’estava per controlar tot l’atri i rebre les salutacions), les exedres (sales de reunió destinades al plàcid repòs de la migdiada i sobretot a la conversa). Aquestes coses van acabar desapareixent amb el temps, tot i que les exedres les podem relacionar amb els menjadors d’avui dia, els quals disposen d’una gran taula, sofàs, televisió, en els quals conversem i passem el temps lliure.

    Abans totes les cases tenien un jardí i encara moltes cases en tenen, en el meu cas no.

    En les cases romanes en general hi havia una sala preparada per menjar (on hi havia diferents llits on els romans menjaven ajaguts), un dormitori (el qual era el lloc més personal i privat de la casa i moltes vegades en els mateixos dormitoris es duien a terme accions com el tocador i neteja persona). Cada persona de la parella acostumava a tenir el seu propi dormitori, i moltes vegades hi havia un altre dormitori principal, on s’ajuntava la parella per tenir descendència.

    Ara això continua existint, la diferència que ara menjem asseguts en cadires. Encara hi ha habitacions que disposen de lavabos privats, però en el meu cas no, i les habitacions ara estan separades, és a dir, hi ha una habitació per als matrimonis, els quals dormen junts en un mateix llit i després estan habitacions separades per la resta de membres de la família.

    Abans les cuines en les grans cases s’acostumava a situar apartada de la resta, en canvi ara no, està dins de la casa, en qualsevol lloc i fins i tot hi ha cases les quals comuniquen la cuina amb el menjador.

    Abans només les cases més benestants podien gaudir de la privacitat que ofereix tenir un bany propi a casa, la resta de la població havia d’anar als balnea públics, però ara a totes les cases o pisos disposem d’un lavabo com a mínim, ja que hi ha cases que tenen més d’un.

    Antigament, el proveïment d’aigua a les cases s’aconseguia per mitjans privats com l’impluvi, pous i cisternes. Ara no, aconseguim l’aigua amb només obrir una aixeta.

    Penso que les cases d’avui en dia no són tan diferents com les d’abans, el que passa és que les funcions que tenen les habitacions no són iguals que les que tenen ara.

    Valete!

  17. Salve, Magistra!

    L’article, tracta sobre la casa romana, és a dir, ens paral de com eren? Que són?Quines parts hi predominen?.. Hi predominen dos tipus de cases, unes estan destinades per les famílies amb més riques i unes altres per les famílies amb menys riquesa.

    Aquest fet , avui dia també el tenim present ja que la gent més adinerada pot permetre’s el luxe de viure en un xalet o en qualsevol casa luxosa , en canvi, la gent que no tants diners nomès pot veure en un senzill pis.

    En el passat les cases, eren una mena de cabanes rústegues circulars, més tard varén passar a ser blocs de pisos modestos(no son ben bé pisos però amb certa semblança), aquests presetentaven una sèrie de caracterísiques : soroll molest, incòmoditat i tenien un alt risc a incendiar-se. També a l’article tobem que parla de la villa en la qual trobem que hi han dues parts ben diferenciades: la residència del senyor en la cual vivia la seva família i desprès trobem la granja que estaba dedicada principalment a treballar al camp dins d’aquesta portaven a cau el seu treball els pagesos o camperols.

    Per la construcció de cases, en el passat es feien servir terra, adobs, i principalment fusta, aquestes presentaven una sèrie de estàncies. Aquesta casa no poseïa aigua potable i el més important no tenia lavabos on les persones podien portar a cau la seva higiene. Actualment, les cases es construeixen d’una manera diferent. Ara s’utilitza el formigó com a principal material per a construïr a part dels totxos , aquest materials presentaven una sèrie d’avantatges respecte als antics. A part de cambiar-se la manera de construcció de les cases també es va cambiar la distribució de les cases, ara tenien totes les estàncies posibles i per fi ja hi havia un lavabo.

    Com podem veure a l’article, les cases romanes poseïen una distribució axial en la cual distinguim un pati central(lloc on passejar) i una mena de porxo o teulada(ens ajuda per protegir-nos de radiacions solars i de las pluges).

    Les cases antigues nomès poseïen una sola estança on es portava a terme totes les activitats diàries(cuinar,dormir,oci..). Actualment no, tenim una habitació per tal de desenvolupar una activitat per exemple cuinar a la cuina.

    A la casa romana trobem els atris (una habitació espaiosa), els tablinums (lloc on el patró de la casa s’estava per controlar), les exedres (sales de reunió, generalment es dedicaven a fer conversa). Mica en mica aquest seguit d’estàncies han anat despreixen, ara les estàncies de la casa reben un altre nom molt distint d’aquest.

    En les cases romanes en general hi havia una sala destinada a cuinar (l’actual-cuina), un dormitori (destinat principalment al relax i al descans). M’ha sobtat molt que abans hi havien parelles que dormien en un llit diferent encara que també podien dormir junts, però avui dia això no es molt corrent.

    Observant la casa romana de la casa que avui dia tenim, trobem moltes difèrencies com per exemple els romans per menjar, menjaven ajeguts ara menjem asseguts. Alhora de dormir la parella dormia separada ara aquest fet és inexistent. Nomès la gent més adinerada podïa tenir un bany la gent que no tenia diners havia d’anar als banys públics (dutxar-se, rentar-se..). Abans per aconseguir aigua corrent s’havia de recurrir als pous ara amb un sol gir de mà la aconseguim.

    Finalment, com a conlcusió crec que tothom avui dia ens hem de sentir uns privilegiats perquè gaudim d’uns privilegis que abans no tothom poda tenir. I en general dir que entre les cases antigues i les actuals hi han moltes diferències però també es poden trobar semblançes. Felicito a la persona que a elaborat l’aticle molt bon treball.

    Valete!

  18. Actualment, no tenim un pati central al mig i les habitacions no estan localitzades de menys íntimes a més. Normalment no tenim una entrada en la qual la gent espera, més aviat, piquen a la porta i la fem passar o no i tampoc és habitual tenir porter. Les nostres cases no consten d’atris ni tablinum, ni oecus, ni exedra. Com ara, només la gent de millor categoria econòmica pot tenir jardí. Nosaltres prenem els apats en cadires i no en un sofà. També utilitzem el nostre dormitori per ús personal, però ara fem més vida allà, com per exemple estudiar, estar amb l’ordinador o altres tasques cotidianes. Ara, gràcies els avenços tecnològics, les cuines no desprèn tant fum o tanta olor, per això, situem la cuina prop del menjador perquè és més pràctic, cosa que els romans evitaven. Actualment, tothom té bany a casa i no existeixen els banys públics. L’aigua arriba a casa nostra sense problema, tenim bastant higiene i tenim llum artificial, que abans no existia.

  19. Moltes felicitats Sheila per aquest bloc!!

    La meva casa no s’assembla gens a la domus, ja que la meva no té tants luxes, ni un vestíbul on la gent espera, ni un l’atri amb una gran obertura al sostre, per la qual entrava la llum i l’aire, …

    La meva casa hi troben 4 habitacions, un menjador, una cuina, un jardí, tres banys i una terrassa a dalt de tot.

    Una de les diferències podria ser que nosaltres tenim aigua sempre que la necessitem i en canvi abans havien d’aconseguir l’aigua quan plovia o de pous, això implicava que no tothom podia gaudir dels privilegis de tenir aigua a casa.

    Una altra diferència molt destacable és l’electricitat, ja que ells no podien gaudir dels privilegis que tenim nosaltres avui dia, com la llum que la podem utilitzar sempre que volem en canvi ells havien d’utilitzar la llum natural.

    Una altra diferència que he trobat és els productes de neteja, que nosaltres utilitzem molt productes químics per netejar i ells utilitzaven productes senzills i estris de neteja amb materials naturals.

    L’única semblança que he trobat són que tenien dormitoris a les cases encara que molt més grans i les utilitzaven per a coses diferents.

    En conclusió podem dir que la vida que tenien els romans a les seves cases era molt diferent de la nostra.

  20. Ara també podem dir que l’economia d’una persona influeix en el tipus d’habitatge. Però la cuina en els temps romans es situava apartada de la resta de la casa, a diferència d’ara, estaven així col·locades per poder aprofitar l’aigua pública. També m’ha sobtat que no totes les vivendes gaudissin d’un bany ja que avui en dia és una habitació indispensable en una casa. No sabia que els romans tinguessin tres tipus de triclinis.

  21. Aquest article tracta sobre les cases romanes, com eren i qui vivien en elles.
    Realment hi ha moltes diferències d’aquesta casa amb la meva casa, no té un pati interior casa meva, ni té vestibuls…
    També a l’article tobem que parla de la villa en la qual trobem que hi han dues parts ben diferenciades: la residència del senyor en la cual vivia la seva família i desprès trobem la granja que estaba dedicada principalment a treballar al camp dins d’aquesta portaven a cau el seu treball els pagesos o camperols.
    Ara haig de dir que les persones viuen en cases o pisos totalment independents l’uns dels altres.
    Una diferència molt clara era l’electricitat també, ells no podien gaudir de tots els privilegis que tenim nosaltres amb l’electricitat.
    L’unica semblança que he trobat a sigut la dels dormitoris, tenim dormitoris nosaltres també però s’utilitzen per coses diferents.

  22. Les cases des de l’època romana han anat canviant igual que ho hem fet nosaltres des d’aquella època. Hi ha un munt de diferències, igual que també hi ha algunes semblances.

    Per exemple, com a semblances podem trobar que algunes cases d’ara continuen tenint una estructura rectangular i que a moltes d’elles les rodeja un pati amb jardí. També la gent més humil sol viure en pisos que seria com l’insula de llavors i la més rica vivia en cases grans i amb més comoditats, com ara. També existeixen les cases de camp, el que vindria a ser les villes d’aquella època, que estaven destinades a treballs de camp, com en l’actualitat.

    En quant la distribució de la casa també hi ha moltes semblances. Les cases romanes solien tindre les habitacions on es feien reunions o més destinades a rebre visites a l’entrada, mentre que els dormitoris que eres espais més íntims estaven ciutats més a l’interior. Ara també a la majoria de les cases el saló o el despatx, destinats a rebre visites i fer negocis, solen estar més a prop de l’entrada de la casa mentre que els dormitoris estan més en dins.

    Les diferències són que per exemple abans en les insules, els pisos destinats a l’habitatge dels més pobres, no hi havia lavabos ni aigua corrent, en canvi ara això seria un delicte!

    Per les construccions de les cases es feien servir terra, fusta i alguns adobs, ara es fan servir altres materials més resistents i menys rústics. Els llits dels més pobres estaven fets per palla o herba i pel que fa el sistema de calefacció es feien servir brases que solien causar molts incendis, en canvi ara tenim xemeneies que traguen el fum i les cendres.

    En quant la neteja de la casa es feien servir uns productes de neteja molt senzills i els estris de neteja estaven fets d’uns materials molt naturals, ara utilitzem productes químics i eines especialitzades i més avançades per realitzar cada tasca, són eines amb més tecnologia.

  23. Pingback: La casa: Antiguitat vs Actualitat | Ecologia i sostenibilitat a l'antiguitat

  24. Primer de tot enhorabona pel teu treball Sheila.
    Respecte a la sostenibilitat pot ser els romans ho eren més, ja que actualment a les cases hi ha més objectes que avanç no havien com els electrodomèstics i altres objectes també influeix molt l’economia d’una família, jo per exemple visc en un pis una normal
    s’assembla poc a la domus dels romans tot i que tampoc parlaríem de insula, ja que tenim moltes més comoditats que els romans que vivien al petits pisos de la ciutat.
    pero en les cases d’avui en dia hi ha moltes mes instal·lacions con per exemple instal·lacions d’aigua, gas, electricitat i amb aixó no hi ha la necessitat de recullir l’aigua de la pluja per exemple
    Però després de comparar algunes coses, continuo pensant que els romans eren més ecològics i que les casses estaven molt mes ben orientades respecte el sol i altres coses.
    les coses antigues sempre tenen el seu valor per molt que la tecnología avançi!!!

  25. Pingback: Locantur domus, villae et insulae, convenito … | El Fil de les Clàssiques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *