Aquest curs amb el Projecte Comenius he anat una setmana d’intercanvi a Nottingham, Anglaterra. Allà vaig anar a Leicester, una ciutat a prop de Nottingham, on hi havia unes restes d’uns banys romans i un museu que parlava sobre els romans que hi havia hagut a Leicester i sobre les restes d’aquests banys.
Museu
En aquest museu vaig trobar coses molt interessants sobre la vida quotidiana dels romans a Leicester, en especial de la dieta que feien. Els romans cuinaven també a Britània amb oli d’oliva i van fer servir una gran varietat de salses dolces. Els romans també van introduir a Anglaterra les olives, les figues, els dàtils i el vi. Bullien el vi per reduir-lo i produir el principal ingredient que feien servir per endolcir els aliments. Feien servir molt més el pebre que la sal. Una gran cosa a destacar de la seva dieta és que feien servir molts tipus d’herbes i espècies diferents provinents d’una gran varietat de llocs com la Índia o Xina. Menjaven també una gran varietat de carn i peix, sobretot carn de vedella i arengada. És ben sabut que els romans menjaven com a aperitiu el liró gris.
Els romans van introduir diverses verdures a Gran Bretanya, entre les quals cal esmentar l’all, les cebes, les escalunyes, els porros, les cols, els pèsols, l’api, els naps, els raves i els espàrrecs, així com nous i castanyes. L’api i la ruda eren especialment populars. També van introduir herbes: romaní, farigola, llorer, alfàbrega i menta salats amb fins culinaris i altres que s’utilitzen per fer els medicaments.
Els romans van introduir una gran varietat de menjars diferents a Anglaterra, però la majoria de gent seguia tenint una dieta bastant bàsica, basada en farinetes de civada i a vegades fesols i mongetes, complementats amb baies silvestres, gerds, groselles…
Una altra cosa bastant interessant que vaig trobar va ser la representació d’una cuina típica romana, i les restes dels estris de cuina que feien servir.
Banys romans
L’àrea on es troben els banys romans va ser excavada en 1936 perquè la Leicester Corporation volia construir uns banys municipals. Els arqueòlegs esperaven trobar-hi un fòrum, però en comptes d’això es van donar compte de que havien trobat les restes d’uns banys romans públics.
Aquesta va ser la primera d’una llarga sèrie d’excavacions de la part romana de la ciutat. Es van haver d’excavar gairebé dos metres de la capa superficial per arribar al nivell romà.
Els banys van ser construïts a mitjans del segle II dC. Hi ha molt poques evidències de que el banys anviessin gaire durant el temps que van ser utilitzats. De fet, només hi ha una addició a l’estructura dels banys, tot i que hi ha evidències de que van ser reparats varies vegades.
Apodyterium – Els vestuaris
En aquesta sala és on, els que venien a banyar-se als banys, es canviaven i podien deixar les seves pertinences per que fossin vigilades pel seu esclau o per un que podien contractar allà.
També hi havia uns lavabos aquí, que consistien en tot un seguit de latrines.
Caldarium – Sala molt calenta
Aquesta sala era escalfada al voltant dels 40ºC, i tenia una piscina d’aigua calenta. Com que l’aigua de la piscina estava molt calenta i s’evaporava molt, aquesta sala acostumava a ser una sala molt humida.
Frigidarium – Sala freda
En aquesta sala hi havia una piscina d’aigua freda on els romans podien netejar-se i refrecar-se desprès d’haver-se banyat a la sala calenta. Això es feia perquè l’aigua freda de la piscina ajudava a tancar els porus de la pell.
Tepidarium – Sala calenta
Aquesta era principalment una sala per relaxar-se i fer exercici suau. Era la sala central dels banys, probablement el lloc on els romans es reunien primer abans d’anar a la sala molt calenta o la freda. Generalment s’acostumaven a cobrir amb oli i fent servir una eina anomenada strigilis s’anaven treien la brutícia i l’oli dels seus cossos. Aquesta combinació de l’oli i el strigilis era el que els romans feien servir com a sabó per netejar-se.
Hypocaust
L’hypocaustus era un sistema de calefacció subterrani. Malauradament, molt pocs de l’hypocaustus ha sobreviscut, però si que se sap que consistia en espais sota terra aguantats per piles de rajoles i buits a les parets que permetien l’aire calent dels forns circular i escalfar l’ambient.