Calgué que el moviment associatiu andreuenc, liderat per la comissió Pro-Rambla amb l’associació de veïns al capdavant, en fes bandera reivindicativa i desfés un greuge històric.
L’octubre del 1984 s’engegava la campanya per la seva recuperació. El 20 d´abril del 1985 una gran festa reivindicativa al mateix passeig de Fabra i Puig mobilitzà milers d’andreuencs i d’andreuenques. Una festa que donà pas a tot un seguit de més festes reinvindicatives.
El 3 de febrer del 1988 el plenari del Districte de Sant Andreu acceptava la proposta veïnal; començava un camí llarg d’avantprojectes, fases d’informació pública, projectes i pressupostos. Per la Festa Major del 1994 i després de 10 anys de lluita veïnal, la Rambla, de nou, era una realitat.

Tot just a l’alçada de la Rambla amb el carrer Cuba hi ha l’edifici modernista de Can Guardiola. Fou construït com a habitatge unifamiliar. Té planta baixa,  pis i golfes, amb uns complements decoratius que permeten emmarcar-lo en una de les línies del modernisme, per bé que el coronament de la façana principal remet als frontis de nombroses esglésies del barroc català. Els esgrafiats en forma de garlandes i els ferros de forja dels balcons tenen com a referent estètic les obres de Puig i Cadafalc.

Un cop mort el propietari a mitjans dels 80, una constructora va voler enderrocar l’edifici i fer-hi pisos. L’alarma veïnal va encendre els llums vermells i s´inicià una campanya per la seva salvaguarda: recollida de signatures, festes lúdiques, contactes amb les diverses administracions… Aquestes foren algunes de les accions realitzades per la comissió “Salvem Can Guardiola”.
Després de molts estires i arronses, l’ajuntament catalogà l’edifici i la Generalitat de Catalunya l’adquirí com a equipament a principis dels 90. Actualment allotja un hotel d’entitats. Pertany al departament de benestar i familia.

El naixement dels troleibusos va convertir aquestes  cotxeres de Sant Andreu en una estació transformadora, funció que acomplí fins al 1960, aproximadament. L’any 1979 l’ajuntament de Barcelona, juntament amb el Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, tramità, amb Transports de Barcelona, la cessió de l’edifici, amb la finalitat que aquest esdevingués un local cultural on poder-hi fer exposicions i reunions.
Aquesta fou, durant dos anys, la seva funció. Un cop aprovades les despeses de la remodelació, el Consell Municipal va començar les obres de l’edifici per convertir-lo en un Centre Cívic.

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, Mercadal: Indret, especialment plaça, on té lloc el mercat.

Al 1830 els pagesos ja venien els seus productes  en aquest lloc. Al 1850 es va projectar i va néixer la plaça porticada.
Les obres són de l’arquitecte Josep Mas i Vila, el mateix que va projectar la façana neoclàssica de l’Ajuntament de Barcelona

“SALVEM EL CASC ANTIC”

El dia 13 de febrer es va fer una manifestació  multitudinària a Sant Andreu de Palomar. Les 45 entitats convocants, amb la suma d”última hora de la Parròquia de Sant Pacià, la Germandat de Geganters i Sambandreu, van xifrar l’assistència en unes 2.500 persones. L’objectiu de la mobilització va ser mostrar el rebuig popular al pla urbanístic del consistori barceloní que pretén enderrocar desenes d’habitatges ubicats al casc antic del municipi.
A les onze va començar l’acte amb les danses de la Colla Bastonera de Sant Andreu i després es va llegir un text escrit per l’escriptora andreuenca Sónia Moll. Per acabar es va fer la baixada d’una pancarta espectacular on es llegia “Salvem el Casc Antic”.  La Parròquia de Sant Andreu va donar el seu consentiment per  desplegar-la des de la torre del campanar. L’acció es va fer amb la col·laboració  de l’Agrupament Escolta Jaume I.
Aquest carrer, que ara té el nom de Bascònia, i el de sobre, carrer Jorba, estan afectats pel pla urbanístic des de l’any 1919. El motiu és l’obertura dels eixos cívics per comunicar els barris. Hi ha un projecte d’un eix que creuarà la Meridiana unint La Maquinista i Can Dragó.
Hi havia 300 cases del casc antic afectades. Ara en són 60, les afectades.
El que es demana  és la desafectació total  i l’inici de converses entre l’ajuntament i els veïns per tal d’arribar als millors acords i evitar aberracions urbanístiques.

El Versalles ha tingut una gran presència en la vida política i social del barri.
El seu amo, Pere Heredero, va rebre la medalla d’honor de la ciutat l’any 2004.

De moment no hi ha diners per atacar una restauració com cal.

Els murals de l’església són impressionants. Es tracta d’escenes bíbliques i escenes de la vida de Sant Andreu apòstol i màrtir. S’inspira en la gent del barri. A la fotografia, feta per la Conxita Puigarnau, hi podem veure que un dels personatges porta una bufanda del Barça.

Això sí que no ens ho esperàvem!!!

Quan vam entrar per visitar l’església de Sant Andreu de Palomar ens vam trobar un grup de persones parlant amb el rector. Els vam fer preguntes sobre les obres de restauració de la cúpula i vam fer molts comentaris sobre les pintures de Verdaguer que ens havien deixat bocabadades.
De sobte un senyor va demanar al mossèn que ens obrís la capella dels Segadors. El mossèn havia de marxar de pressa perquè tenia un compromís però ho va fer.

Ens vam emocionar!!No sabíem res de la seva existència!

Estem molt agraïdes al rector  i als parroquians de Sant Andreu de Palomar per haver-nos obert la porta de la Història:

“La guerra dels Segadors es va iniciar en aquesta capella”

L’any 1640 els catalans estaven molt revoltats perquè les tropes castellanes que mantenien una guerra contra França, saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants sense que les autoritats fessin res per evitar-ho. Es comportaven com un veritable exèrcit d’ocupació.
El maig era l’època de l’any en què baixaven joves d’altres comarques per llogar-se en quadrilles i treballar a les hortes, a les vinyes o segant el blat. El dia 21 de maig s’aplegaren a Sant Andreu els somatents de Sant Celoni i Blanes. Durant la diada de Corpus i, juntament amb els somatents de Sant Andreu de Palomar, van agafar el Sant Crist de l’església on érem, com a estandard, i marxaren cap a Barcelona. Allà, el virrei comte de Santa Coloma va ser assassinat en circumstàncies molt confuses; els segadors tingueren la ciutat a mercè seva i van córrer rius de sang.

El Corpus de Sang va ser el detonant d’una guerra i el motiu d’un himne

Els arquitectes de la Casa Bloc van preveure que els nens i nenes de les famílies traballadores que viurien a l’edifici serien alumnes d’aquesta escola.