Category Archives: Abril

E

15*Itinerari 4a passejada (i… la Rambla)

La Rambla

Arribem al final del nostre itinerari: la Rambla. Aquí menjarem unes tapes seguint el costum de cada passejada. Per cert, aquesta vegada, no gaire bones.
Assegudes, esperant les tapes i bevent una cervesa molt freda, recordem com la Rambla va ser esborrada del mapa de Barcelona l’octubre del 1969. Els plàtans centenaris van ser arrencats de soca-rel! L’alcalde Porcioles la va reconvertir en una via ràpida. 

Calgué que el moviment associatiu andreuenc, liderat per la comissió Pro-Rambla amb l’associació de veïns al capdavant, en fes bandera reivindicativa i desfés un greuge històric.
L’octubre del 1984 s’engegava la campanya per la seva recuperació. El 20 d´abril del 1985 una gran festa reivindicativa al mateix passeig de Fabra i Puig mobilitzà milers d’andreuencs i d’andreuenques. Una festa que donà pas a tot un seguit de més festes reinvindicatives.
El 3 de febrer del 1988 el plenari del Districte de Sant Andreu acceptava la proposta veïnal; començava un camí llarg d’avantprojectes, fases d’informació pública, projectes i pressupostos. Per la Festa Major del 1994 i després de 10 anys de lluita veïnal, la Rambla, de nou, era una realitat.

😉 Moltes de les informacions que podeu llegir en les pàgines i  articles relacionats amb aquesta passejada les he tret  dels escrits de  Pau Vinyes i Roig, historiador de Sant Andreu de Palomar, publicats a Internet. Des d’aquí li’n dono les gràcies.

 

14*Itinerari 4a passejada (Can Guardiola)

Can Guardiola (Hotel d'Entitats)

“Salvada in extremis” 


Tot just a l’alçada de la Rambla amb el carrer Cuba hi ha l’edifici modernista de Can Guardiola. Fou construït com a habitatge unifamiliar. Té planta baixa,  pis i golfes, amb uns complements decoratius que permeten emmarcar-lo en una de les línies del modernisme, per bé que el coronament de la façana principal remet als frontis de nombroses esglésies del barroc català. Els esgrafiats en forma de garlandes i els ferros de forja dels balcons tenen com a referent estètic les obres de Puig i Cadafalc.

Un cop mort el propietari a mitjans dels 80, una constructora va voler enderrocar l’edifici i fer-hi pisos. L’alarma veïnal va encendre els llums vermells i s´inicià una campanya per la seva salvaguarda: recollida de signatures, festes lúdiques, contactes amb les diverses administracions… Aquestes foren algunes de les accions realitzades per la comissió “Salvem Can Guardiola”.
Després de molts estires i arronses, l’ajuntament catalogà l’edifici i la Generalitat de Catalunya l’adquirí com a equipament a principis dels 90. Actualment allotja un hotel d’entitats. Pertany al departament de benestar i familia.

13*Itinerari 4a passejada (tramvia de foc)

Centre Cívic de Sant Andreu

El primer tramvia interurbà de vapor s’inaugurà el 19 de desembre del 1877  i l’endemà mateix entrà en servei. Se’l coneixia com a tramvia de foc.
El recorregut, de 4,600 km., anava des del carrer Trafalgar (Arc del Triomf) fins al carrer Gran, cantonada amb Abat Odó (Sant Andreu de Palomar).  Els vagons podien allotjar unes trenta persones assegudes còmodament.
Els tallers de reparació i les cotxeres eren a l’antiga fàbrica tèxtil de can Balcells (on hi ha actualment l’edifici del Centre Cívic de Sant Andreu, conegut tradicionalment com a Transformadors). 

El naixement dels troleibusos va convertir aquestes  cotxeres de Sant Andreu en una estació transformadora, funció que acomplí fins al 1960, aproximadament. L’any 1979 l’ajuntament de Barcelona, juntament amb el Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, tramità, amb Transports de Barcelona, la cessió de l’edifici, amb la finalitat que aquest esdevingués un local cultural on poder-hi fer exposicions i reunions.
Aquesta fou, durant dos anys, la seva funció. Un cop aprovades les despeses de la remodelació, el Consell Municipal va començar les obres de l’edifici per convertir-lo en un Centre Cívic.

12*Itinerari 4a passejada (el general Prim)

La bomba de Prim

Era l’any 1843. Barcelona i altres viles del pla bullien en la revolta. Demanaven la representació al govern central de les Juntes Provincials amb les quals s’havia fet caure de la regència Espartero i s’oposaven a les mesures centralitzadores del nou govern al qual consideraven traïdor.
Un dels personatges que més decepció havia provocat era el progressista Joan Prim, antigament molt popular a Barcelona que, un cop instal·lat al govern, va abandonar aquells que li havien donat suport.
El dia 22 de setembre les campanes ressonaren fent toc a sometent per tal de cridar els revolucionaris andreuencs a la defensa de la vila. El general Prim va ordenar un bombardeig sistemàtic de Sant Andreu a base d’artilleria. Ca N’Aresté, un edifici situat al carrer Gran, cantonada amb l’actual carrer de Sòcrates, va patir un esvoranc però va aconseguir restar en peu. Un dels projectils que hi van anar a parar no va esclatar i el propietari l’amagà com a prova.
L’any 1909, quan l’edifici es va restaurar, el propietari va voler que la bomba fos visible encastada a la façana perquè les noves generacions poguessin recordar el passat de la vila.

11*Itinerari 4a passejada (el mercat)

Plaça Mercadal

El mercat de Sant Andreu. 

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, Mercadal: Indret, especialment plaça, on té lloc el mercat.

Al 1830 els pagesos ja venien els seus productes  en aquest lloc. Al 1850 es va projectar i va néixer la plaça porticada.
Les obres són de l’arquitecte Josep Mas i Vila, el mateix que va projectar la façana neoclàssica de l’Ajuntament de Barcelona

10*Itinerari 4a passejada (“Salvem el casc antic”)

Mosaic de "San Ignacio de Loyola"

“SALVEM EL CASC ANTIC”

El dia 13 de febrer es va fer una manifestació  multitudinària a Sant Andreu de Palomar. Les 45 entitats convocants, amb la suma d”última hora de la Parròquia de Sant Pacià, la Germandat de Geganters i Sambandreu, van xifrar l’assistència en unes 2.500 persones. L’objectiu de la mobilització va ser mostrar el rebuig popular al pla urbanístic del consistori barceloní que pretén enderrocar desenes d’habitatges ubicats al casc antic del municipi.
A les onze va començar l’acte amb les danses de la Colla Bastonera de Sant Andreu i després es va llegir un text escrit per l’escriptora andreuenca Sónia Moll. Per acabar es va fer la baixada d’una pancarta espectacular on es llegia “Salvem el Casc Antic”.  La Parròquia de Sant Andreu va donar el seu consentiment per  desplegar-la des de la torre del campanar. L’acció es va fer amb la col·laboració  de l’Agrupament Escolta Jaume I.
Aquest carrer, que ara té el nom de Bascònia, i el de sobre, carrer Jorba, estan afectats pel pla urbanístic des de l’any 1919. El motiu és l’obertura dels eixos cívics per comunicar els barris. Hi ha un projecte d’un eix que creuarà la Meridiana unint La Maquinista i Can Dragó.
Hi havia 300 cases del casc antic afectades. Ara en són 60, les afectades.
El que es demana  és la desafectació total  i l’inici de converses entre l’ajuntament i els veïns per tal d’arribar als millors acords i evitar aberracions urbanístiques.

9*Itinerari 4a passejada (bar Versalles)

Bar Versalles

El bar Versalles, situat als baixos de Can Vidal, és una bonica obra modernista de Joan Torras i Guardiola del 1907.
Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 – Barcelona, 1910). 

El Versalles ha tingut una gran presència en la vida política i social del barri.
El seu amo, Pere Heredero, va rebre la medalla d’honor de la ciutat l’any 2004.

8*Itinerari 4a passejada (Sant Andreu Comtal)

Estació Sant Andreu Comtal

El dia 20 de gener del 1978 la TBF  va inaugurar la connexió internacional fins a Portbou i també l’estació de Sant Andreu Comtal.
La Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) era una companyia ferroviària catalana. Es va fundar el desembre del 1875 arran de la fusió de les companyies Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF) i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB). Va ser la companyia que va connectar per ferrocarril Barcelona i la frontera francesa.
El 1898, la TBF i la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MSA) es fusionaren conservant el nom de l’última mitjançant un acord previ. Tot i així, la TBF va mantenir certa independència (fins i tot amb explotació pròpia) i passà a denominar-se Xarxa catalana de la MSA. El 1925 es començà el procés d’unió definitiva, que no es produí totalment fins al 1936.

7*Itinerari 4a passejada (La parròquia)

La cúpula i el cupulí

L’actual església és obra de l’arquitecte andreuenc Pere Falqués i Urpí (1850-1916). Ja sabem que la cúpula es va enfonsar un any després de la inauguració. Hi va haver 7 morts i 11 ferits.
No podem entendre com un arquitecte tan important va tenir aquest fracàs tan estrepitós. Potser va construir sense tenir en compte les pròpies limitacions; els andreuencs conten que volia construir la catedral del Vallès.
Bé, el cas és que la cúpula continua malalta. No hi ha perill que s’ensorri però el problema, segons ens comenta el rector, és extern i és per això que fa molt poc han canviat la xarxa que ja estava deteriorada per evitar que es desprenguin materials. 

De moment no hi ha diners per atacar una restauració com cal.

Els murals

Josep Verdaguer i Coma ( Sant Andreu de Palomar 1923 – 2008) és el pintor dels murals de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. La seva pintura vol ser testimoni del seu entorn; no busca temes espectaculars sinó modestos. En destaca la veracitat i l’autenticitat, un admirable registre dels efectes lumínics i el càlid sentit humà. 

Els murals de l’església són impressionants. Es tracta d’escenes bíbliques i escenes de la vida de Sant Andreu apòstol i màrtir. S’inspira en la gent del barri. A la fotografia, feta per la Conxita Puigarnau, hi podem veure que un dels personatges porta una bufanda del Barça.

Capella dels segadors

Això sí que no ens ho esperàvem!!!

Quan vam entrar per visitar l’església de Sant Andreu de Palomar ens vam trobar un grup de persones parlant amb el rector. Els vam fer preguntes sobre les obres de restauració de la cúpula i vam fer molts comentaris sobre les pintures de Verdaguer que ens havien deixat bocabadades.
De sobte un senyor va demanar al mossèn que ens obrís la capella dels Segadors. El mossèn havia de marxar de pressa perquè tenia un compromís però ho va fer.

Ens vam emocionar!!No sabíem res de la seva existència!

Estem molt agraïdes al rector  i als parroquians de Sant Andreu de Palomar per haver-nos obert la porta de la Història:

“La guerra dels Segadors es va iniciar en aquesta capella”

L’any 1640 els catalans estaven molt revoltats perquè les tropes castellanes que mantenien una guerra contra França, saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants sense que les autoritats fessin res per evitar-ho. Es comportaven com un veritable exèrcit d’ocupació.
El maig era l’època de l’any en què baixaven joves d’altres comarques per llogar-se en quadrilles i treballar a les hortes, a les vinyes o segant el blat. El dia 21 de maig s’aplegaren a Sant Andreu els somatents de Sant Celoni i Blanes. Durant la diada de Corpus i, juntament amb els somatents de Sant Andreu de Palomar, van agafar el Sant Crist de l’església on érem, com a estandard, i marxaren cap a Barcelona. Allà, el virrei comte de Santa Coloma va ser assassinat en circumstàncies molt confuses; els segadors tingueren la ciutat a mercè seva i van córrer rius de sang.

El Corpus de Sang va ser el detonant d’una guerra i el motiu d’un himne

6*Itinerari 4a passejada (Can Carasses)

Can Carasses

L‘escola Ignasi Iglésias, inaugurada pel president Francesc Macià. El lloc és una antiga masia del segle XVII, “Can Carasses”. El nom li ve de les carasses  que  veiem a dalt de la façana.
Va ser reformada el 1856. Mentre Ignasi Iglésias, poeta i dramaturg andreuenc (Sant Andreu de Palomar, 19 d’agost del 1871 – Barcelona, 9 d’octubre del 1928) va ser membre del consistori barceloní, es van destinar uns diners a la compra de la finca Les Carasses per crear una escola pública. 

Els arquitectes de la Casa Bloc van preveure que els nens i nenes de les famílies traballadores que viurien a l’edifici serien alumnes d’aquesta escola.