Tres edificis antics; tres escultures modernes

Rectorat de la Universitat de Lleida
Universitat de Lleida (antic seminari diocesà)
D’estil neogòtic, és un edifici compacte de gran superfície amb quatre patis i dos claustres.
Entre 1983 i 1992 es va rehabilitar gràcies a l’excel·—lent intervenció, que sobre la interessant peça neogòtica degradada i abandonada, varen dur a terme els arquitectes  Miquel Espinet, Antoni Ubach i Ramon Maria Puig. 

Els orígens de la Universitat de Lleida es troben en l’antic Estudi General, creat l’1 de setembre 1300, mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II.

Un cop finalitzada la Guerra de Successió, els reformadors borbònics decidiren implantar un nou model d’universitat. L’11 de maig de 1717, es fundà a Cervera, en agraïment al suport ofert per aquesta ciutat, un nou centre universitari que unificava i per tant tancava la resta de centres del Principat de Catalunya.

El 12 de desembre de 1991, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de creació de la Universitat de Lleida. El Dr. Víctor Siurana Zaragoza, que va tenir un paper molt destacat en la rehabilitació de l’edifici, en fou el President-Rector de la Comissió Gestora.

 

Pont de Terra

Escultura-Paviment: Pont de Terra
Autor: Jaume Plensa (Barcelona 1955)
Ubicació: Plaça Víctor Siurana
Material: Alumini 

L’escultura es troba davant mateix del Rectorat de la Universitat. És el pas que s’ha de seguir per arribar a l’entrada de l’edifici.

Pont de Terra és creada amb motiu de la celebració del 700 aniversari de la Universitat de Lleida.
La idea del pont permet a Jaume Plensa considerar en una única obra el temps i l’espai.
El pont uneix dos extrems cronològics, 1297 i 1997, recorrent, a la vegada, un espai geogràfic que conté nombrosos pobles i ciutats. Pobles i ciutats, de la Corona d’Aragó, escrits en 261 plaques d’alumini, tot fent al·lusió al lloc de procedència  dels estudiants que acudien a l’antic Estudi General.
“Pont de terra” s’organitza donant entitat al referit accés principal al Rectorat, en forma de paviment d’aglomerat asfaltat gris fosc, en el que s’encasten cercles de pedra de tonalitat més clara, marcant una línia direccional que a la vegada és un signe d’interrogació de gran mida, possiblement al—lusiva a la indagació constitutiva dels estudis humanístics, sempre enfrontats al desconeixement des de la reflexió, la recerca i la docència.

 

_____________________________________________________________________________________________________________________

Antic Hospital de Santa Maria
Construcció goticoplateresca dels segles XV-XVI, seu actual de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. 

El portal ostenta una imatge de la Mare de Déu i uns escuts amb blasons lleidatans.

Del magnífic pati central neix una escalinata de pedra que condueix a una galeria d’arcs ogivals.

L’edifici alberga la Sala Gòtica, un espai d’exposicions temporals amb un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu dels Àngels i realitzat el 1738 per F. Escarpenter.

La Sala d’Arqueologia conté materials prehistòrics, ibers, romans i visigòtics.

Memòria Dignitat i Vida (Monument a les víctimes del Liceu Escolar)

 

 

L’escultura, obra de l’artista lleidatà Augustí Ortega. L’autor indica que l’obra vol participar de la naturalitat amb què “les fulles cauen a terra on un dia van caure-hi les bombes”. És per això, que la peça reprodueix una figura d’un nen amb una sola planxa de ferro, material que recorda l’embolcall de les bombes, i que reposa directament sobre el terra.

La tradició del Liceu Escolar es remunta al 1906 quan Frederic Godàs i la seva esposa, Victorina Vila, seguint el camí iniciat per Francesc Ferrer i Guàrdia a Barcelona, van fundar una escola moderna amb la voluntat d’introduir un model pedagògic basat en la igualtat, la llibertat, la coeducació i el laïcisme.

El final de l’escola va ser tràgic. A les 15.40 hores del dia 2 de novembre de 1937 l’escola fou destruïda durant els bombardejos de Lleida fets pel bàndol Nacional. Les investigacions recents han demostrat l’autoria de l’aviació italiana. Durant l’atac moriren 48 nens i diversos professors que en aquells moments feien classe.

 

________________________________________

L’Escorxador
L’antic escorxador, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell de 1918, constitueix l’exemple d’arquitectura modernista més important de la ciutat. Va sofrir diferents modificacions finalitzant la seva activitat industrial el 1984. 

Avui és el Teatre Municipal de Lleida, un equipament cultural de primer ordre.

L’ametlla com balla
Benet Rossell neix a Àger (comarca de la Noguera) l’any 1937. Actualment viu a Barcelona. És un artista amb un gran currículum de projecció internacional. 

La seva escultura, L”Ametlla com balla”,  situada al bell mig de la plaça de l’Escorxador de Lleida, fa referència a la tradició catalana de l’ou com balla, segons la qual, per Pasqua, es col·locava un ou en el sortidor d’una font com a símbol de llum i fertilitat.

L’element aigua és substituït per la gespa; s’esvaeix part del sentit inicial i es potencia la forma d’ametlla, fruita característica d’Àger, lloc natal de l’escultor.

Com en totes les obres de Benet Rosell  veiem per tota la superfície, unes micrografies personals que l’artista anomena “benigrafies”, una mena de signes sense cap traducció possible, que algunes vegades es converteixen en formes d’animal o de persona (pictogrames).

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *