Una mica d’història

Sant Andreu de Palomar, el poble

La primera notícia escrita data de l’any 992 quan, en un document de permuta d’una herència, es menciona un lloc anomenat Palomar.  L’any 1034 apareixen junts els noms de Sant Andreu, patró de la parròquia, i Palomar.
Els límits de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar anaven des del Besòs fins a la serra de Collserola, i des de Montcada i Reixach, al nord, fins a Sant Martí de Provençals, al sud.  La riera d’Horta era la divisió amb el municipi veí de Sant Martí de Provençals.

Situat a la plana, amb terres fèrtils, la seva activitat principal era l’agricultura.  El regadiu li arribava del rec comtal, sèquia que, cap a l’any 954, va fer construir el comte Miró I per conduir l’aigua des de Montcada fins a Barcelona. Durant els segles XI, XII i XIII es constituí un primer nucli d’habitatges a l’entorn de l’església.  La sagrera protegia els pagesos i les collites de les ràtzies dels senyors feudals cristians.
Al llarg del segle XIII s’incrementa la relació de la creixent comunitat andreuenca amb Barcelona;  nobles, col•laboradors de la monarquia i membres del Consell de Cent,  foren propietaris de terres a Sant Andreu de Palomar. Els habitants d’aquell Sant Andreu no baixaven dels 500-600, malgrat els efectes de la pesta del 1348.

Al segle XVI ja es pot parlar de masies escampades per la demarcació del poble de Sant Andreu de Palomar. La pagesia de Sant Andreu s’originà a partir d’arrendaments o cessions de terres per part d’una classe mitjana organitzada.
El creixement de la població i la construcció de nous habitatges i masies  va anar convertint el terme municipal en un espai ric per al conreu.
El viatger i agrarista anglès Mr. Arthur Young, al seu pas per Sant Andreu de Palomar  l’estiu del 1787, va dir:
“Quedo meravellat d’aquests camps, els conreus són a tocar i molt ben portats, encara no s’ha fet una collita que ja en comença una de nova…”
L’agricultura fou una de les principals fons de vida fins a l’arribada de l’època industrial; sobretot l’agricultura de regadiu, les vinyes i el cànem, que era una demanda del mercat naval.
L’excedent de productes agrícoles anava directament als mercats de Barcelona.

La industrialització, que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX, fa que  Sant Andreu de Palomar deixi de ser un poble agrícola i es vagi industrialitzant. Fàbriques tèxtils com El Vapor de Fil (posteriorment Fabra i Coats, avui Coats Fabra) i d’altres com la “Industrial Harinera Barcelonesa”, La Maquinista Terrestre i Marítima, la Fàbrica de Gas, Fabricació Nacional de Colorants, i una bona quantitat d’empreses petites i tallers, van anar canviant la fesomia i la densitat demogràfica del poble. L’any 1849 hi havia 2.000 cases.

El 20 d’abril del 1897 la reina d’Espanya, Maria Cristina d’Àustria, anomenada “doña Virtudes”,  segona esposa del rei Alfons XII , regent d’Espanya en nom del seu fill menor d’edat Alfons XIII, signà el Decret d’Agregació que va annexionar Sant Andreu de Palomar i molts altres pobles del Pla de Barcelona a Barcelona.
La Junta desagregacionista creada a tal efecte, no ho va poder  evitar.  El poble es convertí en el Districte 9è.

Districte 9è

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *