Antiga plaça de la Carnisseria

 

Casa Sauces
La Casa Sauces va ser construïda entre 1808 i 1833. És d’estil neoclàssic amb influències d’arquitectura aragonesa.
Està inclosa en el CatàlegInventari dels Elements d’Interés Històric-Artístic i Arquitectònic de Lleida.
Segons el mateix Inventari, també destaca “un cert tractament monumentalista i una clara voluntat de donar façana a la plaça com un ajut a la conformació urbana d’aquesta”. 

L’aspecte del casalot destaca pel totxo vist a les façanes, la pedra de la planta baixa i la galeria de finestres arquejades del darrer pis, una característica peculiar de l’arquitectura popular aragonesa.

Escala del Palau de la Diputació

Quan vam entrar a visitar el Palau de la Diputació ens vam quedar meravellades. Tota la superfície de la paret de la gran escala es mostrava coberta per pintures al fresc. Aquests frescos eren de dos èpoques diferents, de dos pintors diferents i de diferents continguts.

Les pintures de la primera època  van ser iniciades l’any 1964, per Jaume Minguell, qui va pintar la part superior de l’escala, un mural amb un gran contingut històric, -des dels ibers fins a Gaspar de Portolà (1716-1784)- i perfectament integrat en l’espai arquitectònic. L’any 2006 Josep Minguell, el fill,  pinta, amb la mateixa tècnica de pintura, als murs i voltes inferiors de l’escala,   diversos paisatges de les comarques de Lleida.

No ens cansàvem d’anar amunt i avall de l’escala admirant aquella obra d’art, ens sentíem embolcallades per quelcom que no sabíem veure.

Llegint el número 22 de la REVISTA DEL CERCLE DE BELLES ARTS de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, ens assabentem que en aquesta escala han treballat  un arquitecte, Melitó Camprubí i un pintor, Josep Minguell, estretament, amb un sol objectiu: crear una magnífica obra d’art.

Copio una de las respostes que Josep Minguell dóna a Melitó Camprubí dins del diàleg que mantenen tots dos en l’esmentada revista:

” Amb tu vam tenir una experiència de la qual jo guardo un record fantàstic: la intervenció a l’escala de la Diputació de Lleida. Es tractava d’una rehabilitació en un edifici amb molta entitat, i jo em vaig trobar amb una cosa que no m’havia passat mai, i dubto que em torni a passar. Resulta que tu, com a arquitecte, vas agafar el meu projecte mural i el vas revisar, és a dir, no et va fer mandra traçar-hi al damunt i modificar-lo. Vam tenir moltes reunions i vas adaptar coses del teu projecte inicial, per exemple, convertint les rampes en voltes a la catalana, per aconseguir així una millor adaptació visual a la pintura. Vas mostrar una actitud que a mi, com a pintor, em va satisfer molt i crec que l’obra n’ha sortit beneficiada. Amb aquesta adaptació, crec que vam desfer aquell sentit jeràrquic a què al·ludíem abans, on l’arquitecte mana i el pintor intervé en allò que queda”

MOLTES FELICITATS!!!!!!

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *