Arquitectura racionalista

 

A.C. ACTIVIDAD CONTEMPORÁNEA LA REVISTA DEL GATEPAC. 1931-1937

“Un concepto mezquino y miserable de la vida ha presidido la construcción de las viviendas obreras de nuestro país, dando por resultado un mínimo inaceptable.  La vivienda mínima puede tener pocos metros cuadrados de superficie, pero en ella no pueden excluirse el aire puro, el sol y un amplio horizonte. Elementos que necesita todo hombre, de los que la sociedad no tiene derecho a privar-le”. 

Revista A.C. nº 11

 

La revista A.C., pensada i editada pel  GATEPAC  (Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para una Arquitectura Contemporánea), és un dels documents més fiables per mesurar el to i els nivells culturals de l’avantguarda espanyola de la Segona República. La lectura de les seves pàgines ens permet valorar la importància que van tenir  en un temps en el que la arquitectura i l’art pretenien col·locar-se a l’avantguarda de la política.

Les pàgines de la revista reflecteixen tant els símptomes de modernitat europea i mundial com la influència en els joves arquitectes espanyols del moment,  entestats en difondre les noves idees i formes plàstiques en l’Espanya d’aquell moment.

jardins de la Casa Bloc

Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé, Antoni Bonet i Castellana, Raimon Duran i Reynals, Germán Rodríguez Arias, Joan Baptista Subirana i Sixt Illescas i Mirosa, van ser els principals membres del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). 

Sert, Torres i Bonet van ser també membres destacats del GATEPAC, fundat al Gran Hotel de Saragossa el 1930.

El seu objectiu era promoure l’arquitectura d’avantguarda, entroncant amb els corrents europeus que es desenvolupaven aleshores, principalment el racionalisme de Le Corbusier.

Per tal de divulgar les seves idees sobre l’arquitectura i la pintura, Le Corbusier fundà, al 1920, juntament amb Paul Dermée, la revista L’Esprit Nouveau. En ella exposà els cinc punts a tenir en compte en el disseny d’un edifici de vivendes. Són:

Pilotis: L’edifici descansa sobre columnes, deixant la major part de l’espai de la planta baixa lliure.

Coberta-Jardí: En la coberta, plana, hi trobem un jardí.

Planta Lliure: L’edifici se sustenta mitjançant una estructura de pilars de formigó armat i, per tant, l’espai interior pot adoptar qualsevol distribució.

Façana lleugera: La façana queda lliure d’elements estructurals, de forma que poden dissenyar-se sense condicionaments aliens.

Fenêtre en longuer: A la façana hi ha finestres grans i allargades per tal d’aconseguir una profusa il·luminació natural a l’interior.

___________________________________________________________________________

 

 

 


 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *