Plaça de la pomera

Les seduïdes i la pomera

 

L’estació de Sant Andreu de la L1 del metro es va inaugurar  el mateix dia que la de Torras i Bages, el 14 de març del 1968. Durant les obres es va lamentar la mort d’un obrer a la plaça Orfila, per la inundació del forat on s’havia d’ubicar l’accés que es troba a la plaça.

El traçat del túnel en diagonal des de l’estació de Fabra i Puig, va provocar esquerdes a moltes cases, algunes de les quals es van haver d’enderrocar, com les que es trobaven entre els carrers de la riera de Sant Andreu, Rubén Darío i Gran de Sant Andreu.

Els veïns van plantar una pomera que provenia del pati d’una de les antigues cases per reivindicar la conversió d’aquest espai abandonat en plaça pública.

 

Enganyatall de la pomera

La Pomera va ser la segona paret que es va pintar a Barcelona amb el mètode de l’enganyatalls. L’associació de veïns de Sant Andreu la va encarregar a l’artista Antoni Gabarre l’any 1987, per arreglar un gran mur que havia quedat al descobert en enderrocar diferents edificis del que avui és la plaça de la Pomera, per fer les obres de la línia 1 del metro. 

La proposta que va presentar l’artista era la de crear un paisatge inspirat en el caràcter i l’essència“de poble” que el barri de Sant Andreu conservava tot i la seva integració a la ciutat. Gabarre va pintar diverses finestres de les quals tres són reals.

L’any 2005 l’Institut de Paisatge Urbà la va restaurar amb diners procedents dels ingressos de lones publicitàries.

Homenatge a Miró

L’any 1994 els nens i les nenes de les escoles de Sant Andreu van retre homenatge a Joan Miró, el pintor que tant fascina el món escolar.
L’Ajuntament va materialitzar el seu projecte en un interessant mosaic.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *