La història de la ciutat

El lloc escollit per la Maite per allotjar-nos les dues nits que passarem a Lleida és l’Hotel Real situat a l’Avda. Blondel, 22. Per arribar-hi caminem per la Rambla de Ferran,  tenint a l’esquerra el riu Segre. El passeig és ample i molt senyorial com correspon a una important ciutat, capital de província.

Ens aturem davant de l’Arc del Pont, on actualment trobem l’estàtua  en honor a Indíbil i Mandoni, els dos guerrers ilergets, i per on s’accedeix a la Plaça Sant Joan. Aquest arc, que  podem veure  a la fotografia, no és l’original,  data del segle XVIII i és d’estil neoclàssic, en canvi si caminem una mica i mirem sota l’arc a mà dreta, d’esquenes al riu, veurem que hi ha un tros d’una construcció de pedra dintre d’un edifici. A través d’un vidre podem observar aquestes restes arquitectòniques que  formen part de l’arc autèntic, segles XIII-XIV, per on s’accedia a la ciutat durant l’Edat Mitjana.  La seva importància era molta i a l’època, dos guardes s’encarregaven, a banda i banda de l’arc, de  vigilar aquesta entrada.

Indíbil i Mandoni

A mitjans del s. VI a. de C. un poble iber, els ilergetes, s’assenta en una de les tres terrasses de l’antiga ciutat, la Roca Sobirana, i funda un petit poblat emmurallat dit Iltirta.
Vivien de l’agricultura i la ramaderia de forma més o menys pacífica fins que van arribar  els cartaginesos primer i després els romans.
El poble ilergeta va lluitar contra els invasors per la seva independència. Els liders més destacats van ser els cabdills Indíbil i Mandoni.

Després de la submissió a Roma i cap a l’any 250 de la nostra era, Iltirta es romanitza i es converteix en Ilerda.

Després de la caiguda de l’imperi romà, la ciutat va caure en mans dels visigots que la van anomenar Lerita.

Entre els anys 716 i 719, els àrabs la van ocupar durant quatre segles i li van donar el nom de Larida.

L’octubre del 1149, el comte Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat, que va passar a formar part dels comtats catalans com a Leyda.

L’any 1203, s’inicia la construcció de la Seu Vella que va finalitzar el 1431.

La Baixa Edat Mitjana lleidatana va ser  una època d’esplendor.
Destaca l’existència de l’únic centre d’ensenyament superior que va tenir la Corona d’Aragó fins al s. XV, fundat l’any 1300 per Jaume II. El 1382 s’instal·la el govern municipal al Palau de la Paeria. També es construeix l’Hospital de Santa Maria.

L’Edat Moderna suposa una època de recessió per a la ciutat. És un període marcat per les malalties i les guerres com la dels Segadors (1640-1652). Felip V destrueix la ciutat medieval i arravassa a Lleida la seva universitat, el seu govern municipal i converteix en caserna militar la Seu Vella.

Al segle XVIII la ciutat recupera la seva imatge i dimensió. Carles III construeix la Catedral Nova. Blondel i Maials donaren a la ciutat la fisonomia urbanística de capital de província.

Al començament del segle XIX Lleida pateix la invasió napoleònica.
La Guerra Civil espanyola destrueix de nou la ciutat.

La Lleida actual és una ciutat moderna, ben comunicada, que ha experimentat un gran creixement urbanístic i demogràfic en les últimes dècades, actualment amb uns 140.000 habitants.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *