Category Archives: Abril

E

5*Itinerari 4a. passejada (CasaBloc)

Casa Bloc

Som al davant de 5 blocs, amb 207 vivendes en total destinades a treballadors i treballadores, construïts pels arquitectes del GATCPAC Josep Lluís Sert,  Josep Torres i Joan Baptista Subirana.
La Generalitat va encarregar aquesta obra però no la va veure acabada perquè va esclatar la Guerra Civil espanyola. Un cop acabada la guerra, les vivendes van ser ocupades per familiars de militars.
Els cinc edificis estan disposats en forma de greca per tal d’aconseguir: 

  • Zones càlides. El menjador, la terrassa i una habitació sempre estan ubicats en la zona orientada cap a l’est, amb sol.
  • Zones humides. La cuina, el safareig i el bany estan situats en la part oposada.
  • Ventilació creuada ja que totes les dependències de la vivenda tenen finestra a l’exterior.
  • Corredor veïnal amb les portes d’entrada a la vivenda i les finestres de la zona humida elevades per protegir la intimitat.
  • Poder repetir i repetir la mateixa distribució.

Els pisos són dúplex per obtenir més superfície habitable i abaratir els costos de la construcció.
Els baixos dels edificis estaven projectats per albergar serveis comuns i socials: una llar d’infants, una biblioteca, un economat …
Els espais entre els edificis estaven enjardinats i també s’havia previst la construcció d’una piscina infantil i una d’adults.

Corredor veïnal

Els militars, que eren del cos de cavalleria, no solament van ocupar la Casa Bloc sinó que van aixecar, sense cap mirament ni respecte, un edifici (ledifici fantasma) al passeig de Torres i Bages que tancava la  greca;  el van utilitzar com a casernes convertint els jardins en cavallerisses.
Un dels cinc edificis de la Casa Bloc el van adaptar per convertir-se en residència de les vídues del militars i encara funciona com a tal. 

L’any 2007 l’INCASOL i l’ICUB inicien la restauració de la Casa Bloc, enderroquen  l’edifici fantasma, dignifiquen els jardins, recuperen els baixos per a serveis socials, restauren els pisos i converteixen un d’ells en museu per mostrar al públic allò que realment hi havia quan l’edifici va ser construït.

Per un problema de logística, el pis museu, que  s’ha de visitar amb guia,  el veurem el dia 27 de maig.

4*Itinerari 4a passejada (barraquisme)

Barracòpolis 2012

Ens hem de situar als anys 1930-1933.
Els treballadors vivien en unes condicions deplorables.  Hi havia barraques arreu, tantes, que la premsa de l’època va batejar Barcelona amb el nom de Barracòpolis

La fotografia, que és actual, ens demostra que la nostra ciutat encara no ha solucionat del tot aquest problema.

3*Itinerari 4a passejada (carrer Grau)

Carrer Grau

Pasem pel carrer Grau que es manté dempeus des del segle XVIII. A una banda del carrer hi ha les cases unifamiliars i a l’altra banda hi ha els jardins que pertanyen a les vivendes.
Vam parlar amb el propietari de la casa número 41 que fa tot el que pot per mantenir el pati que, amb molt d’art i molt d’afecte, va construir el seu pare amb trencadís i petxines. 

El pare, que va morir el 2007, va guanyar al 1990 un premi convocat per distingir el millor pati urbà.

2*Itinerari 4a passejada (Can Xandri)

Premsa de Can Xandri

Davant de la premsa de can Xandri vam evocar el temps en què aquest indret de Sant Andreu es dedicava al conreu de les vinyes i els cereals amb molt d’èxit. Al segle XVI ja es pot parlar de masies escampades per la demarcació del poble de Sant Andreu de Palomar. 

Els pagesos eren emfiteutes, és a dir, tenien un contracte de cessió perpetual o a llarg termini de les terres, mitjançant el pagament d’un cànon anual i d’altres prestacions als propietaris eclesiàstics o senyors de classe mitjana que tenien el domini directe.

1*Itinerari 4a passejada (Avda. Meridiana)

 

Avda. Meridiana

Avda. Meridiana. Les seduïdes ens vam trobar a la sortida del carrer Concepción Arenal, just a la cantonada del carrer Dublín, frontera actual entre els barris de Sant Andreu i La Sagrera. 

Vam caminar seguint l’Avda. Meridiana fins a la plaça d’en Xandri i ens vam adonar que la Meridiana anava augmentant el desnivell i esdevenia en obstacle infranquejable per als carrers de Sant Andreu .