La simbologia

"El petó de la mort"; Jaume Barba

” Mes son cor jovenívol no pot més;

en ses venes la sanch s’atura y glaça

y l’esma perduda amb la fe s’abraça

sentint-se caure de la mort al bes”.

La tanca del recinte -1859- es va encarregar a Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per triar un projecte d’eixample per a la ciutat. Tant al ferro forjat com a les columnes de ciment es repeteix un símbol que després trobarem a les làpides i als detalls dels panteons. Es tracta del fruit del cascall, una càpsula grossa ovoide, coronada pel disc estigmàtic, que conté nombroses petites llavors d’ús culinari i medicinal, de la qual s’extreu l’opi. Simbolitza el somni etern, és una visió dolça de la mort, gairebé plaent.

Als mausoleus, que es troben majoritàriament al Departament II, hi podem observar:

  • Torxes. La posició de la torxa és molt important. Si la torxa flameja cap amunt simbolitza il·luminació espiritual i coneixement, vida i poder regenerador. Si la torxa apunta cap avall representa el concepte de la mort. Si trobem dues torxes creuades i mirant avall són signes de dol.
  • Alfa i Omega. És la manera com es denomina el déu Jahvè en els versos 1, 8, 21, 6, i 22, 13 de l’Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs en el Nou testament. Aquest significat rau en el fet que alfa i omega són la primera i l’última lletres de l’alfabet grec clàssic (jònic), respectivament.
    El llibre de l’Apocalipsi de la Bíblia diu:
    Apocalipsi 1,8: “Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers”.
    Apocalipsi 21,6: “[…]Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi”.
    Apocalipsi 22,13: “Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi”.
  • Els àngels. Són els guies de les ànimes que pugen al paradís celestial, també representen els  guardians de les tombes.
  • L’ouroborus. Serp que es mossega la cua, símbol d’eternitat. Té un caràcter universal ja que ha estat present en diferents cultures i civilitzacions i continua present en algunes tradicions.
  • El caduceu. Dues serps entrellaçades i mirant-se cara a cara. La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa una branca d’olivera amb dos brins de llana.  La branca d’olivera es va convertir finalment en una vara amb puny i dues ales esteses.
    Segons la mitologia grega, Hermes (Mercuri en la romana) era l’ambaixador dels déus. Sempre portava  amb ell el caduceu com a vareta màgica. Una vegada va separar Hermes dues serps que estaven barallades en mortal combat; des de llavors va començar a repartir missatges entre enemics i la vareta es va convertir en símbol de neutralitat.
    El caduceu és l’emblema de la medicina.  El 1856, a EUA, el Servei de l’Hospital de la Marina, antecessor de l’actual organisme de la salut pública, va pensar que el caduceu seria un bon símbol per significar el caràcter no combatent de la classe mèdica. Finalment el 1902, va ser adoptat oficialment pel cos mèdic de l’Exercit dels Estats Units, en substitució de la  Creu de Sant Joan.
  • El gos. La presència del qual apareix a les sepultures des de l’Edat Mitjana, és símbol de fidelitat. Dintre  del context cristià s’identifica amb el sacerdot  com a pastor que condueix el seu ramat.
  • El mussol. Au nocturna per exel·lència simbolitza la clarividència i l’esperit de vetlla. També se’l considera símbol de la tristor i la foscor, doncs no gaudeix de la llum.
  • El ratpenat. És un símbol equivalent al mussol però carregat  d’auguris sinistres.
  • Figures al·legòriques: La Religió amb la creu i el llibre obert.  La Justícia amb l’espasa símbol de la fermesa amb què s’apliquen les decisions i la balança que simbolitza la imparcialitat de judici. La Força, amazona coberta amb una pell de lleó que porta la clava que deriva del mite dels dotze treballs d’Hèrcules. La Fe amb els ulls embenats i el calze, per acceptar allò que no veiem. L’Esperança, amb l’àncora que s’identifica amb la salvació. La Caritat envoltada d’infants.
  • Les Quatre  Estacions. Simbolitzen el cicle de la vida.
  • El rellotge de sorra. Representa que la vida terrenal és efímera. Si porta ales representa la fugacitat del temps.
  • La creu. Símbol de redempció.
  • Els xiprers. Símbol d’eternitat i del pas de la terra al cel.
  • Un àngel amb una palma.  Símbol del triomf de la vida eterna sobre la mort.

 

El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist. Està format per les dues letres X i P superposades. És una abreviació del terme grec ΧΡΙΣΤΟΣ (que en llatí donà Christus, –i; Crist) que significa “l’ungit”. 


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *