Manuel Carrasco i Formiguera

Neix a Barcelona l’any 1890. Doctor en dret i en filosofia i lletres. Exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil. Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, i publicà l’obra de divulgació Normes del comerciant (1928).

Des de jove milità en el moviment catalanista, primerament en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i, després, en Acció Catalana, partit del qual fou un dels fundadors (1922).
Pels volts d’lagost del 1921 aparegué el setmanari nacionalista popular “L’Estevet”, dirigit per ell, el qual es convertí en una de les publicacions polítiques més populars, especialment entre els joves.
Pel juny del 1923, a causa d’unes caricatures aparegudes en aquest setmanari, fou condemnat a sis mesos de presó. Instaurada la Dictadura, fou obligat a complir-los al penal de Burgos.
Alliberat, fou elegit membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Pel fet de negar-se aquesta Junta a deixar de publicar en català la
Guia Jurídica de Catalunya, els seus membres foren multats, destituïts en mantenir la seva posició, i, finalment, confinats en distintes poblacions petites de fora del Principat, durant sis mesos,
Proclamada la República Catalana el 14 d’abril del 1931, formà part del govern presidit per Francesc Macià i continuà com a conseller en el primer govern de la Generalitat de Catalunya. Elegit diputat per Girona (28 de juny del 1931), a les corts constituents de la República s’hi destacà per la seva defensa del text íntegre de l’Estatut d’Autonomia votat pel poble català i, així mateix, per la defensa de l’Església i dels ordes i les congregacions religioses. Aquesta actuació donà lloc a la seva dimissió d’Acció Catalana. Passà a Unió Democràtica de Catalunya, que s’acabava de fundar, on fou un dels principals dirigents.

En esclatar la guerra civil del 1936 al 1939, es mantingué fidel a les institucions republicanes i autonòmiques. S’esforçà a evitar estralls i salvà la vida de nombrosos perseguits. Denunciat per alguns diaris i perseguit per elements incontrolats que li retreien la defensa que havia fet dels ordes i les congregacions religioses, hagué d’expatriar-se a mitjan desembre del 1936, d’acord amb les autoritats catalanes.
Es traslladà al País Basc, on col·laborà amb el seu govern autònom. Pel febrer següent tornà a Barcelona.Però, perseguit encara, decidí tornar a Euskadi. Acompanyat de la seva família, s’embarcà cap a França, a principis de març, en el vaixell mercant “Galdames” que es dirigia a Bilbao. Capturat pel creuer “Canarias”, el van fer presoner i  fou traslladat al penal de Burgos. El 28 d’agost del 1937 fou condemnat a mort. Fou executat el 9 d’abril de l’any següent.

 

Cementiri de Montjuïc

ANIVERSARI

Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l’esperit.
Oh, Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau però no vull l’oblit.

Màrius Torres


 



 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *