Guerra Civil (2)

La guerra

18 juliol 1936 – 1 abril 1939

 

Propaganda del P.O.U.M.

La creació de l’Exèrcit Popular va ser impulsada pel cap del govern republicà i ministre de la guerra Francisco Largo Caballero amb el suport dels seus companys socialistes (PSOE), comunistes (PCE) i republicans moderats (Izquierda Republicana). La seva primera data clau és el 16 d’octubre del 1936, quan es va concretar un comandament únic de l’exèrcit. Les milícies que s’havien enfrontat fins aleshores als militars revoltats havien estat organitzades a voluntat de sindicats i partits polítics, principalment pels integrants de la coalició del front Popular i sense cap mena de coordinació eficaç.

 

 

 

Propaganda P.S.U.C.

Durant els primers combats desencadenats al front d’Aragó i a les envistes de Madrid, durant els primers mesos de guerra, serien les milícies les que contindrien l’avenç franquista, mentre es forjaven les brigades mixtes i l’Exèrcit Popular. Els batallons de milicians, eren sovint agrupats per gremis professionals, que mai no havien tocat un fusell abans i que a causa de l’escassetat  havien d’esperar freqüentment  la caiguda d’un company per agafar un arma.

Durant els primers mesos de lluita l’any 1936 i en molts casos fins i tot mes tard, els soldats no rebien ni roba ni armes o bales suficients o de bona qualitat. Només el menjar i el sou, que podien cobrar les famílies dels combatents a les ciutats, estaven més o menys assegurats.

 

La 27a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, fou una unitat militar que lluità  als fronts d’Aragó, del Segre i de l’Ebre, formada a partir de les columnes de milicians d’ideologia comunista organitzades a Catalunya durant els primers dies de la guerra.

Una de les seves més conegudes unitats fou el 1r Batalló de la 122a Brigada Mixta, denominat Batalló de xoc “la Bruixa”, tot i que aquesta denominació identificà sovint tota la Divisió.

 

La Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1920 i del 1921 . Van ser mobilitzades per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d’abril del 1938. En aquell moment les tropes franquistes havien atacat  Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa.

Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny (ministra de Sanitat) va referir-se a tots ells d’aquesta manera: Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó
En total van ser cridats a files uns 30.000 nois nascuts el 1920 i el 1921. D’antuvi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol del 1938 ja participaven en l’ofensiva republicana a la batalla de l’Ebre, quan només tenien disset anys.

Perduda la batalla de l’Ebre pel bàndol republicà, després de 4 mesos de batalla continuada, a l’exèrcit republicà ja no li quedaven forces per  l’atac.

Franco entra a Barcelona

El dia 26 de gener del 1939, a les 17h. les tropes de Franco, triomfants,  entraven per l’Avda. Diagonal sobre una Barcelona famèlica i abatuda.

 

Mentrestant, els milicians  fugien esgotats i humiliats per la derrota cap a la frontera: l’exili

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *