Category Archives: Text-Imatge 4t

Una ciutat per somiar

Nova York

El dia 15 d’agost vaig fer questa foto, com es pot veure és la ciutat de Nova York. Ja feia dos dies aproximadament que era a la ciutat amb la meva família, la veritat em va impactar molt, ja que és totalment diferent al que la gent està acostumada aquí. Els edificis són com a mínim tres cops els que tenim, també em vaig adonar que molts d’aquests són de grans empreses com LG, Apple, NBA, Swatch, etc. Vaig apreciar que a Nova York es fa molt més ús dels transports públics, hi ha diferents tipus de taxi: els que tots sabem, que fan del carrer un veritable riu groc; els 4×4 negres que són més de luxe, un d’aquests ens va recollir a l’aeroport; etc. Trobem també les limusines que poden ser les normals (blanques i negres) o bé les 4×4. Una altra cosa diferent, són els autobusos escolars, els típics grocs que podem veure en tantes pel·lícules nord-americanes. Sense oblidar-me dels famosos camions de bombers, que són realment espectaculars. La gent era molt amable i agradable, sempre que obríem un mapa per mirar un carrer o edifici  s’apropava algú a dir-nos si necessitàvem alguna cosa, oferint la seva ajuda. Aquesta ciutat mai dorm, sempre hi ha gent pel carrer cap amunt i cap avall. La veritat que acostumada a estar en Premià de Mar,  doncs mareja una mica. Tenen un ritme totalment diferent. Una cosa que em va fer enfadar molt va ser la famosa estàtua de la llibertat, acostumada a veure-la en les pel·lícules gegant… doncs no, res d’això, puc assegurar que és molt petita. En conclusió, és una ciutat que captiva i que almenys un cop a la vida s’ha de visitar. Espero tornar aviat.

Luciana Ledesma

Sensacions

cumple-joaki-2007-103.jpg

Hi ha sentiments guardats en la part més profunda de l’ànima que només racons perduts pel món poden despertar. Potser ningú s’espera que es despertin, o potser no sabem en quin moment ni per què ho faran, però el cas és que ho fan, i en aquell precís instant, mirant allò que ens sembla tan llunyà, això que sembla inacabable, ens provoca alguna cosa que potser mai no havíem sentit, però que ara ens sembla que una vida sense aquesta sensació no seria vida, això tan profund que guardem amb clau dins el nostre pit ara ha sortit i no volem tancar-lo mai més. En un primer instant ens sembla mentida, no pot ser real que un mar que sempre havíem mirat, ara sigui tan diferent, però pensem que potser mai l’havíem observat detingudament. Potser els que hem canviat som nosaltres i no és aquesta imatge el que ha fet que aflorin tants secrets i tantes emocions. En canvi, ara nosaltres inconscientment volem deixar-les anar, que surtin a navegar per llocs que potser nosaltres mai ens haguéssim atrevit a viatjar-hi. I per tant ara tenim una excusa per explorar, per sentir, per viure, per emocionar-nos. Perquè ara només observant, alguna cosa en nosaltres ha canviat, no som capaços de dir ben bé què és, però serem capaços de deixar-la volar?

Camila Pérez López

HAWAII, EL VIATGE DELS MEUS SOMNIS

hawaii-0043-63.JPG

Des de petita, he volgut conèixer Hawaii, penso que és un lloc únic per relaxar-se i per gaudir de les bones vistes que ens ofereix. Al veure aquelles platges tan transparents  i impressionants; que em venen moltíssimes ganes d’estar-hi És un sensació de llibertat, de seguretat imaginar-me just allà. Al veure aquella  imatge es tan perfecte. Pot ser que sigui cert, però en aquest moment no ho puc assegurar. Necessito conèixer aquest lloc que durant anys ha estat al meu cap i segueix estant-hi. Vull saber que no quedarà com un somni inassolible, si no que en el moment oportú aquest desig tan present i real es compleixi. Seria una anècdota tan preciosa en la meva vida. Es una sensació d’ànsies, no sé si això és la resposta exacte, però el que si sé, és que no moriré sense haver-hi estat. Sempre que miro fotografies, em venen més ganes de banyar-me en aquelles aigües cristal·lines i úniques que aquesta illa et pot donar. És un lloc tan meravellós i a la vegada grandiós. És un lloc perfecte, un lloc que per mi no hi h cap de igual, cap que em doni aquestes sensacions, aquell sentiment que perdurarà per sempre.

Nora Spivak Sevilla



L’ull de la cova

qqqq.jpg

Només en observar aquesta fotografia, la primera impressió que un pot tenir és la de veure un lloc únic. I no és del tot fals, Tánger amaga molts llocs que són una atracció turística amb molta demanda.

En aquesta gran ciutat de costa, es troba el cap d’Achakar, on hi destaquen les grans coves que trobem sota terra del penya-segat. El que més atrau als joves és la possibilitat de saltar des de dalt cap al mar fent acrobàcies de tot tipus.

Però no només hi trobem la cova amb la sortida a l’exterior sinó que a l’interior hi ha desenes de parades que omplen el buit del passadís que et porta al centre. Unes quantes bombetes il·luminen aquest camí donant-li un aire misteriós. Els turistes també s’entretenen jugant amb uns micos petits que estàn situats a les escales que t’hi permeten l’accés.

Depén de la personalitat d’un, es pot tenir una sensació de claustrofòbia, la necessitat de sortir a l’exterior et recorre pel cos quan segueixes caminant, però quan t’endinsses més, t’hi acabes acostumant, a la forta olor de sal que arriba amb l’aigua, i quedes meravellat per l’alçada del sostre, pel color de les roques, per les quantitat de coses boniques que vénen, però sobretot, quedes captivat per la llum que entra en aquell lloc, per la forma del forat, i per les vistes que hi ha.

Achakar és un lloc que val la pena visitar, o quan es senti la necessitat de conèixer un lloc difícil d’oblidar. Fa dos anys que vaig anar a visitar aquest paradís, i espero poder tornar-hi algun cop.

Hajar El Harrak

LA GRAN SORPRESA

londres_001.JPG

Ni de bon tros m’hagués imaginat el dia avanç que el dia següent em trobaria fent aquesta foto en un bus turístic de Londres, la meva mare m’havia dit que marxaríem d’excursió, i la veritat es que només portàvem una maleta, allò que a vegades els pares els hi fa il·lusió, una sortida a qualsevol masia de muntanya, alguna cosa per l’estil, el que segurament no m’havia plantejat. seria que a dos quart de deu de la nit agafaria un avió i que a les dotze aterraria a l’aeroport de Londres, aquella ciutat tan màgica i bonica, amb els immensos jardins i els innumerables monuments, con el Big Ben o el “London eye”,so el gran palau de Buckingham, amb els busos vermells de dos pisos i els taxis negres d’escarabat. I es que Londres a més de ser una ciutat meravellosa , es una ciutat enorme, encara que molt ben organitzada, te moltíssimes estacions, tan de metro com de bussos, i molt ben situades, amb indicacions molt clares i sense complicacions. Això sí, s’ha de dir, que les llegendes son veritat, la gent de Londres no es gaire extrovertida, al preguntar per una estació, et diuen el que hi ha i no pas més, si no ho has entès mala sort per que amb la mirada t’ho diuen tot, suposo per això que hi ha gent de tot, com aquí … En definitiva, en tres dies vaig poder visitar Londres i desfruitar-lo, encara que em quedes amb les ganes.  

 Gemma Rogès i Roig 4rt B