Author Archives: cpl99985

About cpl99985

Soc Camila, nascuda a Argentina, visc actualment a Premià de mar i el meu institut és l'IES Cristòfol Ferrer.

Diaris d’avui dia

Estimat coordinador: 

Hem dirigeixo a vostè per tal de denunciar el que per mi és una gran injustícia.Penso que el vostre diari s’ha convertit en una cosa frívola, que ja no és una seria font d’informació, si no que està passant a ser una revista de tendències o una cosa semblant.Crec que ocupen un lloc massa destacat notícies com per exemple: l’última novetat en qüestió de menjar o d’electrodomèstics, o l’increment de l’Iva, o alguna caiguda o pujada de preus. I en canvi, a temes que realment afecten a la nostra societat com les drogues, les infermetats de transmissió sexual, el maltractament a dones o a infants, la violència infantil, la gran quantitat d’accidents de tràfic a Espanya o al mon…etc, se li resta molta importància. Tots sabem que els medis d’informació tenen una gran influència al mon, i si no tenen uns principis clars, estarem fent una societat amb uns principis no gaire clars.Tot això fa que cada cop les nostres informacions estiguin més llunyanes de la vida quotidiana de la gent del carrer. Per tant vull informar-vos de que no queda massa temps per que les vostres vendes comencin a caure en picat (notícia que segurament ocuparia la vostra primera plana).Finalitzo aquest escrit recordant que si això canvia, pot ser favorable tant per els lectors, com per a nosaltres. 

Cordials salutacions. 

 

                                                                                Camila Pérez López.

Sensacions

cumple-joaki-2007-103.jpg

Hi ha sentiments guardats en la part més profunda de l’ànima que només racons perduts pel món poden despertar. Potser ningú s’espera que es despertin, o potser no sabem en quin moment ni per què ho faran, però el cas és que ho fan, i en aquell precís instant, mirant allò que ens sembla tan llunyà, això que sembla inacabable, ens provoca alguna cosa que potser mai no havíem sentit, però que ara ens sembla que una vida sense aquesta sensació no seria vida, això tan profund que guardem amb clau dins el nostre pit ara ha sortit i no volem tancar-lo mai més. En un primer instant ens sembla mentida, no pot ser real que un mar que sempre havíem mirat, ara sigui tan diferent, però pensem que potser mai l’havíem observat detingudament. Potser els que hem canviat som nosaltres i no és aquesta imatge el que ha fet que aflorin tants secrets i tantes emocions. En canvi, ara nosaltres inconscientment volem deixar-les anar, que surtin a navegar per llocs que potser nosaltres mai ens haguéssim atrevit a viatjar-hi. I per tant ara tenim una excusa per explorar, per sentir, per viure, per emocionar-nos. Perquè ara només observant, alguna cosa en nosaltres ha canviat, no som capaços de dir ben bé què és, però serem capaços de deixar-la volar?

Camila Pérez López