Category Archives: Escrits

HAWAII, EL VIATGE DELS MEUS SOMNIS

Des de petita, he volgut conèixer Hawaii, penso que és un lloc únic per relaxar-se i per gaudir de les bones vistes que ens ofereix. Al veure aquelles platges tan transparents i impressionants; que em venen moltíssimes ganes d’estar-hi És un sensació de llibertat, de seguretat imaginar-me just allà. Al veure aquella imatge es tan perfecte. Pot ser que sigui cert, però en aquest moment no ho puc assegurar. Necessito conèixer aquest lloc que durant anys ha estat al meu cap i segueix estant-hi. Vull saber que no quedarà com un somni inassolible, si no que en el moment oportú aquest desig tan present i real es compleixi. Seria una anècdota tan preciosa en la meva vida. Es una sensació d’ànsies, no sé si això és la resposta exacte, però el que si sé, és que no moriré sense haver-hi estat. Sempre que miro fotografies, em venen més ganes de banyar-me en aquelles aigües cristal·lines i úniques que aquesta illa et pot donar. És un lloc tan meravellós i a la vegada grandiós. És un lloc perfecte, un lloc que per mi no hi h cap de igual, cap que em doni aquestes sensacions, aquell sentiment que perdurarà per sempre.

Nora Spivak Sevilla

L’ull de la cova

7 Replies

Només en observar aquesta fotografia, la primera impressió que un pot tenir és la de veure un lloc únic. I no és del tot fals, Tánger amaga molts llocs que són una atracció turística amb molta demanda.

En aquesta gran ciutat de costa, es troba el cap d’Achakar, on hi destaquen les grans coves que trobem sota terra del penya-segat. El que més atrau als joves és la possibilitat de saltar des de dalt cap al mar fent acrobàcies de tot tipus.

Però no només hi trobem la cova amb la sortida a l’exterior sinó que a l’interior hi ha desenes de parades que omplen el buit del passadís que et porta al centre. Unes quantes bombetes il·luminen aquest camí donant-li un aire misteriós. Els turistes també s’entretenen jugant amb uns micos petits que estàn situats a les escales que t’hi permeten l’accés.

Depén de la personalitat d’un, es pot tenir una sensació de claustrofòbia, la necessitat de sortir a l’exterior et recorre pel cos quan segueixes caminant, però quan t’endinsses més, t’hi acabes acostumant, a la forta olor de sal que arriba amb l’aigua, i quedes meravellat per l’alçada del sostre, pel color de les roques, per les quantitat de coses boniques que vénen, però sobretot, quedes captivat per la llum que entra en aquell lloc, per la forma del forat, i per les vistes que hi ha.

Achakar és un lloc que val la pena visitar, o quan es senti la necessitat de conèixer un lloc difícil d’oblidar. Fa dos anys que vaig anar a visitar aquest paradís, i espero poder tornar-hi algun cop.

Hajar El Harrak

LA GRAN SORPRESA

6 Replies

Ni de bon tros m’hagués imaginat el dia avanç que el dia següent em trobaria fent aquesta foto en un bus turístic de Londres, la meva mare m’havia dit que marxaríem d’excursió, i la veritat es que només portàvem una maleta, allò que a vegades els pares els hi fa il·lusió, una sortida a qualsevol masia de muntanya, alguna cosa per l’estil, el que segurament no m’havia plantejat. seria que a dos quart de deu de la nit agafaria un avió i que a les dotze aterraria a l’aeroport de Londres, aquella ciutat tan màgica i bonica, amb els immensos jardins i els innumerables monuments, con el Big Ben o el “London eye”,so el gran palau de Buckingham, amb els busos vermells de dos pisos i els taxis negres d’escarabat. I es que Londres a més de ser una ciutat meravellosa , es una ciutat enorme, encara que molt ben organitzada, te moltíssimes estacions, tan de metro com de bussos, i molt ben situades, amb indicacions molt clares i sense complicacions. Això sí, s’ha de dir, que les llegendes son veritat, la gent de Londres no es gaire extrovertida, al preguntar per una estació, et diuen el que hi ha i no pas més, si no ho has entès mala sort per que amb la mirada t’ho diuen tot, suposo per això que hi ha gent de tot, com aquí … En definitiva, en tres dies vaig poder visitar Londres i desfruitar-lo, encara que em quedes amb les ganes.

Gemma Rogès i Roig 4rt B

El temps s’acaba

1 Reply

La responsabilitat en el canvi climàtic ens afecta a tots. No només als caps de govern, o polítics, als qui recau tota la culpa per no fer campanyes en contra.

Des de petits que a l’escola o a l’àmbit on ens trobem, ens han ensenyat a reciclar, a no malgastar l’aigua, el paper, o a no encendre la calefacció i anar poc abrigats. Però la majoria d’avisos i advertiments no els hem agafat seriosament. Hem pensat que ja faria la feina una altra persona per nosaltres, que el món seguiria igual per molt que el desgastem, que les energies i fonts són inexhauribles. Però les coses no són així. No fa falta mirar molt lluny. A les costes cantàbriques hi havia temperatures característiques de l’estiu. La gent en la platja en plena tardor és una cosa totalment anormal. D’aquí a menys de deu anys tot el sur d’Espanya serà desert i el gel dels casquets polars haurà desaparegut, i moltes costes estaran inundades per l’aigua descongelada. A més, desapareixeran moltes més espècies d’animals de les que ja han desaparegut i les temperatures baixaran i pujaran de manera estranya fins causar malalties i morts. La meitat dels terrenys seran només terra perquè els arbres no tindran els elements necessaris per crèixer i si la pluja àcida anés en augment, totes les plantes s’extingirien. Només és questió de temps per destruir en poc temps el que avantpassats nostres van trigar segles en construir. El temps s’acaba i, si no actuem ràpid, tot això s’acabarà.

Aturar el canvi climàtic hauria de ser un dels nostres principals reptes avui dia. No proposo un canvi dràstic, sinó que a poc a poc anem estalviant energies com el petroli, buscar-ne d’altres més ecològiques, fonts d’energia renovables, promoure molt més el reciclatge, etc. Fer que aquest món sigui millor i durader per nosaltres i per als que vindran.

Hajar El Harrak Regrag

4t A

Indignació RENFE

1 Reply

Benvolgut Sr.;

Li escric per presentar-li la meva queixa sobre els problemes de la RENFE.

Jo visc a Premià de Dalt, i estudio medicina a la facultat de Girona. Com que no m’arriba el pressupost per a una segona residència, ni per contribuir en una d’estudiants, visc a la meva residència familiar. Cada matí, m’aixeco a dos quarts de sis de la matinada, per poder agafar el tren a un quart de set a l’estació de Premià de Mar, i fer transbord a Barcelona el Clot – Aragó.

Gairebé cada dia hi ha retards, de quinze minuts o trenta, i tenint en compte que el trajecte des del Clot fins a Girona és d’una hora i deu minuts aproximadament, més el trajecte del autobús fins a la facultat, fa que arribi tard a la primera classe, que comença a les vuit.

Això va fer que cada vegada m’hagués d’aixecar més d’hora, fins que vaig caure malalta per les poques hores que dormia al llarg de la setmana.

Entre que m’aixeco a dos quarts de sis, i que encara, malgrat l’hora que es, arribo tard a la primera classe, hi surto perdent; Perdo hores de son, i per tant hores d’estudi. I això provocarà, que, si continua així la RENFE, perdi un any de la carrera, i hagi de repetir. I això, no m’ho puc permetre.

Jo li demano que trobi alguna solució a aquest problema, ja que cada dia viatgen al tren milers de persones que es troben en una situació semblant. Busquin alguna solució el més aviat possible, ja que és impossible continuar la rutina del dia a dia amb aquest caos.

Atentament;

Marina Royo Terol

Llegir molt i escriure bé

Antic bloc del Departament de llengua i literatura IES CRISTÒFOL FERRER