Poesia animada proposada per la Nora S.
[slideshare id=332501&doc=noraspivakenviant-flors-1207150452114998-8&w=425]
Enviant Flors
5 Replies
Category Archives: b_General
Escriu el quinzè conte de El cafè de la Granota
Elements a tenir en compte per tal que sigui creïble:
– Cal parar atenció al narrador emprat: pot ser un monòleg, una història narrada pel cronista que recull dades de diferents informants o una combinació que us sembli efectiva.
– S’han de fer servir uns quants mots típicament mequinensans: hauries de consultar la llista del bloc.
En Lanç us ofereix un resum: Vocabulari cafè de la Granota
– Pensa bé l’estructura del conte i, sobretot, prepara bé la sorpresa final que resolgui l’anècdota que hagis inventat.– Procura fer servir topònims i antropònims dels que solen aparèixer al llibre.– Extensió: lliure, tot i que se’m fa difícil pensar en un text de menys de 2-3 planes.
Procés:
1) Preparació del text:
– Has de pensar l’anècdota que desenvoluparàs i presentar-la de forma breu (màxim 5 línies)
– Has de fer una llista amb el lèxic, topònims i antropònims que penses fer servir.
TOT AIXÒ M’HO HEU D’EXPLICAR EN UN CORREU ELECTRÒNIC ABANS DEL 14 DE MARÇ
2) Redacció de l’esborranyLLIURAMENT DE L’ESBORRANY DEL TEXT COMPLET EN FORMAT PAPER (MECANOGRAFIAT) ABANS DEL 28 DE MARÇ
3) El professor corregirà l’esborrany i el retornarà a l’alumnat
4) Publicació del text definitiu al bloc, un cop revisat.[Si algú té realment problemes per penjar-lo, que me l’enviï per mail i ja ho faré jo]
8 de març
Avui és el Dia Internacional de la Dona Treballadora; però hic et nunc no tractaré aquest tema. Ja ho he fet al bloc El fil de les clàssiques. Aquí sols us enllaço amb una notícia, prou interessant, relacionada amb Josep Pla. Tal dia com avui, noranta anys enrere, Pla va començar a escriure El quadern gris que avui estrena bloc i es continuarà publicant amb les dates del dietari en l’edició de 1966.
Joan Vilamala i els alumnes de l’IES Pius i Font Quer de Manresa van fer aquesta encertada auca sobre l’escriptor, periodista i cronista Josep Pla.
Margalida Capellà
El café de la granota
Capítol tretze i catorce ( El café de la granota)
Al repartir-nos els capítols del llibre ens van tocar els dos últims, el tretze i el catorce.
El capitol tretze s’anomena, “amor fatal en desúbit supí”, i tracta d’un home, en Gervasi Ferrolleda, que té una empresa Liguites del Ebre S.L., aquest home és adulter, es a dir enganya a la seva esposa. Ell s’enpanedeix de tot el que li a fet a la seva dona, però tot i això encara té ganes de tornar-ho a fer. Encara que hi hagi una part d’ell que vol, també té una altre que lid emana que no ho torni a fer.
El capítol catorce s’anomena, “guardeu-vos de somiar genives esdentades”, aquesta altre tracta d’un home, en Marcelí Montenegre, que va anar a veure al seu administrador, aquest li va dir que auria de portar carbó de Tortosa, cosa que va alegrar molt en Marcelí, perquè això volia dir que s’estaria tres dies fora de casa i veuria a una noia,
la Paulina, però ell ja tenia dona,la Gabriela. La Gabriela anava amb el seu fill, en Carles, cap a Lleida amb l’autobús de linea.
La Natalia, l’avia estava preocupada. L’Adelaida va somiar que se li queien les dents i això volia dir que es moriria algú, cosa que la va engoixar molt. A
la Gabriela, una bruixa li havia dit que el primer que se li acostés al nen li volia mal, ella quan van baixar de l’autobús, portava la navalla oberta, per això estaven fene el judici, per portar la navalla oberta.
En aquests dos capitols que em llegit, em trovat aquestes paraules caracteristiques de la zona de mequinença;
eztalzí
xiquet
xalava
eixir
catxamones
espill
sumena
juntetes
espanyaportes
Semblantes entre capítols
Trovem que la relació o la semblanza que hi ha entre auqests dos contes es que tots dos tenen com a protagonista un home, que amés té tendéncies adúlteres, es a dir, tots dos tenen la tendéncia o la facilitat d’enganyar a les seves esposes. Tots dos són homes que probablament estimin a les seves dones, o no, però que tot i aixì, tot i saber que estàn compromisos tenen la necessitat d’estar amb altres dones. Sobretot el del primer capítol, en Gervasi, intenta reprimir aquests impulsos d’estar amb una altre dona.
Són dos capítols que esncara que expliquen históries diferents, estan molt relacionades.
Andrea González i Sara Perez.
Avui, Dia Internacional de la Llengua Materna, la UNESCO inaugura l’Any de les Llengües
Tertúlia
Aprofitant que ens trobàvem a mig curs, ens hem trobat aquest migdia de dimecres uns quants alumnes i professors de català per comentar algunes de les obres que opten al premi Protagonista Jove.
Tot i que hem hagut de dedicar-hi un temps fora de l’horari escolar, la veritat és que ha valgut la pena xerrar de literatura amb tots vosaltres tranquil·lament, sense el pes de l’avaluació, només per plaer.
El pica-pica tampoc ha estat malament, no?
Ja se sap que cultura i gastronomia són dos plaers celestials que val la pena concedir-se habitualment.
Gràcies per aquesta estona.
JM i E
Anagrames
Sabeu què és un anagrama?
Amb alguns alumnes de 4t hem estat provant aquesta tècnica:
ADAM: DAMA
ADAM BERRAK: BRAMAR KEDA
OSAMA: SAMOA
ADRIÀ: RIADA
ADRIA ROS: RADARS, OI?
CRISTIAN PASTOR: CORTINA PASTIS
CARLES: CLARES
PREMIÀ DE MAR: REMEI DE PRAM, DIEM A PER RAM, MAPA DE MERRI
AVUI ÉS UN GRAN DIA: RIEU, SINA UNIDA!, IGUANA D’UN REVISA.
Us animeu a afegir-ne de propis?
Teniu fins i tot una màquina que us ajuda a generar-ne en castellà:
El café de la granota
Capítol tretze i catorce ( El café de la granota)
Al repartir-nos els capítols del llibre ens van tocar els dos últims, el tretze i el catorce.
El capitol tretze s’anomena, “amor fatal en desúbit supí”, i tracta d’un home, en Gervasi Ferrolleda, que té una empresa Liguites del Ebre S.L., aquest home és adulter, es a dir enganya a la seva esposa. Ell s’enpanedeix de tot el que li a fet a la seva dona, però tot i això encara té ganes de tornar-ho a fer. Encara que hi hagi una part d’ell que vol, també té una altre que lid emana que no ho torni a fer.
El capítol catorce s’anomena, “guardeu-vos de somiar genives esdentades”, aquesta altre tracta d’un home, en Marcelí Montenegre, que va anar a veure al seu administrador, aquest li va dir que auria de portar carbó de Tortosa, cosa que va alegrar molt en Marcelí, perquè això volia dir que s’estaria tres dies fora de casa i veuria a una noia,
la Paulina, però ell ja tenia dona,
la Gabriela. La Gabriela anava amb el seu fill, en Carles, cap a Lleida amb l’autobús de linea.
La Natalia, l’avia estava preocupada. L’Adelaida va somiar que se li queien les dents i això volia dir que es moriria algú, cosa que la va engoixar molt. A
la Gabriela, una bruixa li havia dit que el primer que se li acostés al nen li volia mal, ella quan van baixar de l’autobús, portava la navalla oberta, per això estaven fene el judici, per portar la navalla oberta.
En aquests dos capitols que em llegit, em trovat aquestes paraules caracteristiques de la zona de mequinença;
eztalzí
xiquet
xalava
eixir
catxamones
espill
sumena
juntetes
espanyaportes
Semblantes entre capítols
Trovem que la relació o la semblanza que hi ha entre auqests dos contes es que tots dos tenen com a protagonista un home, que amés té tendéncies adúlteres, es a dir, tots dos tenen la tendéncia o la facilitat d’enganyar a les seves esposes. Tots dos són homes que probablament estimin a les seves dones, o no, però que tot i aixì, tot i saber que estàn compromisos tenen la necessitat d’estar amb altres dones. Sobretot el del primer capítol, en Gervasi, intenta reprimir aquests impulsos d’estar amb una altre dona.
Són dos capítols que esncara que expliquen históries diferents, estan molt relacionades.
El Cafè de la Granota
1. Títols dels contes.
3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana. 8. Preludi de traspàs
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.
3. En aquesta història el vell Cristòfol explica a l’escriptor la mort i l’enterrament de l’oncle Nicolau. Aquest fa vint anys que va morir i encara la gent ho recordava, ja que va coincidir amb un dels partits mes importants de la lliga de futbol. Com que el rector, un gran amant del futbol que hauria intentat fixar una hora per poder assistir al partit, no hi era, van tenir que acceptar l’horari del rector suplent, que era la mateixa que la del partit.
8. En aquesta història s’explica el patiment que pateix una àvia. Ningú sap perquè fins que la tieta Ramona, que sempre ho sap tot, se’n recorda de que feia temps l’avi havia plantat una figuera sense el consentiment de l’àvia. Aquesta mai ho va oblidar i quan ell va morir la va tallar sense pensar-ho. Per aquesta raó l’àvia tenia por a morir perquè pensava que el seu marit l’estava esperant a l’altra banda per demanar-li comptes.
3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?
La historia “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és narrada pel vell Cristòfol, un home del poble. En canvi en la història “Preludi de traspàs” el narrador és el net. Encara que l’autor utilitza bastants narradors secundaris per tal d’obtenir diferents punts de vista. Tots aquests narradors són narradors interns i la tria d’aquests és molt important per donar realisme a les històries.
4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.
Albardrà: fer algú objecte de burla, enganyar.
Caloi: persona desvalguda, indefensa.
Engarvinat: emboirat, confús.
Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.
Fumeral: xemeneia.
Melitxa: petita formiga rogenca i, per extensió, marrec.
Plegar: entendre alguna cosa d’una conversa aliena.
Servar: governar, menar, una embarcació, un llaüt.
Xollar: tallar arran els cabells, el pel, d’una persona o, en especial, d’un animal.
Totxada: bastonada.
5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)
El poble de Mequinensa és petit i molt humil. La gent sol treballar en el camp, la mineria i el comerç. Com tots els pobles té una església per anar-hi a resar, la plaça per anar-hi a xerrar, els bars i botigues necessaris, etc. El que més els hi agrada als homes del poble es anar els caps de setmana al camp de futbol a veure els partit del seu equip per animar-lo, fins hi tot es podrien perdre un enterrament per anar-hi, al camp de futbol. Tot hi això, en els enterraments hi participa tot el poble, ja que al ser petit tothom es coneix.
6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?
Aquests contes tenen molts trets graciosos. El primer que podríem explicar és què la gent és molt tafanera i sempre ho volen saber tot. Però el més destacat es el punt d’ironia i humor que posa l’autor en els contes, com per exemple en el conte en que l’àvia té por de morir perquè el seu marit l’està esperant per demanar-li explicacions. Això fa que el text guanyi molt, ja que sinó seria un conte qualsevol.
7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.
Per fer aquesta imatge em representat un element important de cada conte. “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” l’hem representat amb una pilota i “Preludi de traspàs” amb una figuera. Després com que els dos contes tenen en comú el tema de la mort hem decidit buscar la imatge d’una tomba i fer aquest muntatge.
Saulo i Arnau