Category Archives: aCURS 2009-2010

Andreu P.

HISTÒRIA DE LA VIDA LINGÜÍSTICA
A la meva vida han passat moltes llengües: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, occità…però no sé parlar i entendre totes aquestes, algunes potser entenc, com ara alemany, francès i occità. Hi han altres que domino considerablement, com el català, el castellà i el ”catañyol”, i altres en les quals sé defensar-me i demanar galetes, com ara l’anglès.

 Vaig aprendre a parlar català a casa meva, de ben petitó. Castellà em va costar més, i el vaig aprendre a l’escola. Anglès vaig començar a tercer de primària, i l’any que ve els meus pares volen que comenci a estudiar per al First Certificate. Anglès és la llengua que crec que té més importància, perquè s’entén fins i tot a la república occidental de sud Àsia.
Català en parlo a casa, a l’escola i al carrer, menys amb la dependenta tonta del condis que no t’entén. Castellà en parlo a classe, i a fora tan poc com pugui. Anglès en parlo a classe, amb els meus pares i amb la Charlotte.

Daniel V.

       Història de vida lingüística

 Des de petit, a casa meva i amb la família he parlat el castellà, el fet de que els meus avis siguin d’Andalusia i que no sàpiguen parlar el català, fan que a casa sempre es parli castellà. El meu pare i la meva tieta també són d’Andalusia i tampoc parlen molt bé el castellà i el meu tiet, que és alemany, a vegades m’ensenyava l’ idioma. El català el vaig aprendre a P-3, l’escola, ja que mai he anat a la guarderia. L’anglès el vaig aprendre a primer de primària, vam començar molt tard, però no sé per quina raó. Des de primer fins a l’ESO vaig anar perfeccionant el català, el castellà i l’anglès, però no vaig aprendre cap idioma nou. Al carrer quan sortia amb els amics, vaig aprendre una mica l’àrab i l’ idioma de Gàmbia, però res tonteries. A segon d’ESO, a una optativa vaig aprendre Alemany i vaig perfeccionar una miqueta el que ja sabia, de manera que ara puc establir una conversació regular amb els meus cosins alemanys. Ara toca estudiar i millorar el que ja sé.

Berta C.

Història de vida lingüística

 

          Des de petita m’han ensenyat a parlar català, i així ho he continuat fent. Parlo català a casa i amb quasi tota la meva família, a l’escola i amb molts dels meus amics.

          El castellà el vaig començar a aprendre a primer de primària, quan tenia uns sis anys, encara que ja sabia dir alguna paraula en aquesta llengua. També aprenc castellà per mitjà de la música, com per exemple amb el grup “El canto del loco”, que és un dels meus grups preferits (els altres grups que m’agraden són anglesos).

          L’anglès també el vaig començar a parlar a primer, però només apreníem a dir algunes paraules. Quan vam començar l’institut vaig decidir apuntar-me a una acadèmia, perquè creia que el nivell era molt baix. També parlo anglès amb el meu tiet de Brussel·les, i amb l’Alina, la noia alemanya que vaig conèixer quan vam anar a Alemanya d’intercanvi amb l’institut.

          També sé parlar italià, el qual vaig aprendre quan un italià amic de la meva germana va venir a Premià. Ells es van conèixer durant un viatge que va fer la meva germana a Londres. Quan es van haver conegut millor, van decidir que ell vindria uns dies aquí, i que ella aniria uns dies a Itàlia.

          La història de la meva vida lingüística no és massa ampla, però jo ja n’estic contenta.