Historia de la vida lingüística

La meva llengua materna es el castellà, el parlo des de que sóc petit, i la meva llengua paterna es el català, aquesta llengua la vaig aprendre en el col·legi, mentre m’anava fent gran alhora de perfeccionar el català i el castellà, a 1er de primària vaig començar a aprendre Anglès.

En el karate com tenia que dir coses també he tingut que aprendre,(encara a dia de avui segueixo sabent només el que és bàsic, les direccions(davant, darrere), els números i les tècniques.

Quan anava a 6é de primària vam anar a un curset per aprendre a parlar xinès, perquè volíem adoptar una nena xinesa, però després no en va servir res perquè es veu que a Xina es parla en Angles mal parlat quan parlen amb els estrangers.

Amb als meus amics parlo el castellà i amb la música passa el mateix, nomes escolto música en castellà i amb angles.

En conclusió: la meva millor llengua es el castellà.

L’història de la meva vida lingüística des de petit fins ara:

Jo vaig començar parlant  el castellà, perquè la meva família va néixer a llocs on el castellà és la llengua que es parla. amb la meva família, jo enraono en castellà, excepte amb les meves cosines més properes, que amb elles parlo el català. amb la meva família, no parlo el català, perquè em fa molta vergonya, encara que tots sàpiguen.

Quan vaig començar l’escola, jo ja sabia una mica català, perquè els meus pare i la meva germana gran, s’expressaven una mica en català.

Quan jo cursava P3, P4 i P5 sempre xerràvem en català, perquè a la guarderia també em van parlar en català. Al curs de 1r de primària, vam començar a parlar l’anglès, era el meu primer any, i jo no en sabia pas, al veure que començàvem l’anglès, em vaig apuntar a fer unes extrascolars al mig dia d’angles.

A 2n, 3r ,4rt i 5è de primària, seguem amb els mateixos idiomes, cap idioma més entrava a nosaltres, eren sempre el català, el castellà i l’anglès. Com hi havia marroquins i marroquines a la nostre classe, ens ensenyaven les paraules bàsiques del marroquí, però aquest idioma no el vam aprendre. Amb tots els meus amics i amigues de l’escola i de fora, sempre parlava en català, però quan vam entrar en el curs de 6è, no se pas que va passar que vam deixar de parlar entre nosaltres amb català, ara ja parlàvem en castellà.

A 1r de la ESO amb tots els amics de la meva antiga escola el dofí xerràvem en castellà, excepte amb els que eren catalans, i amb els nous amics del institut, parlava en castellà i en català.

A 2n de la ESO els idiomes que fèiem eren els mateixos, Català, Castellà, i Anglès, però ens van introduir un altre idioma, l’alemany, era una optativa, així que jo em vaig apuntar, per amí aquest idioma, és, i era difícil, el que passa que poquet a poquet anàvem aprenent coses, i al final amb això vam fer un intercanvi a Alemanya, amb això vaig tenir l’oportunitat d’aprendre més l’alemany i l’anglès, i ara jo crec que ja puc mantenir una conversació en alemany amb algú.

En resumides comptes, els idiomes que jo domino molt bé són: el català, el castellà i l’anglès.

i d’idioma que més o menys domino és l’alemany.

Història de la vida lingüística

Quan jo era petit i tenia 3 anys ja sabia dir el meu nom. Al principi parlava el català a primer i segon. Però al 9 anys el meu pare em va explicar que ell era de Jaen (Andalusia) llavors allà es parlava el castellà sempre. En aquell anys la meva llengua materna ja era el castellà. Ma mare va néixer a Mataró llavors ella també parlava el castellà. A mi m’agradava molt, però el català més. Als 11 anys ja parlava castellà amb tothom, amics, família i amb qualsevol castellà. A sisè ja en sabia parlar bastant bé l’anglès i una mica d’alemany però era bastant difícil. Quan vaig entrar a l’insitut I.E.S CRISTOFOL FERRER parlava el castellà, català, anglès i alemany, amb bastant nivell. Ara vaig a 3er D’eso, parlo tan be el català com el castellà i amb un domini de l’anglès bo. I fins aquí la meva vida lingüística.