Maria Mercè Roca, Kenitra, Barcanova
El protagonista de Kenitra és l’Adrià Brugués, un noi de quinze anys que estudia quart d’ESO a Girona, bon alumne, enganxat al messenger i als manga, que fa esport i que no s’acaba d’agradar. El pare de l’Adrià, que feia de gerent d’un concessionari de cotxe, va marxar fa deu anys, i des de llavors el noi ha viscut amb la seva mare, negant l’absència del pare, sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai. Fins que la mort de l’àvia desencadena en l’Adrià el desig irrefrenable de trobar-lo, de conèixer-lo i de saber per què el va abandonar. La mare li dirà finalment el lloc on viu, Kenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic, i l’atzar li posarà en safata la manera d’anar-hi: l’Adrià viatjarà com a ajudant de cuina en un vaixell de càrrega propietat del xicot de la seva tieta.
El lent viatge per mar, el juliol, li permetrà acostar-se a un món desconegut per ell, conèixer la gent de la tripulació i entendre les seves històries personals, fins llavors inimaginables. I, alhora, el viatge servirà també d’escenari per a les seves reflexions adolescents sobre l’amor, el poder, els homes i les dones, el desig, l’amistat, la violència i les desigualtats. I, per sobre de tot, el retrobament amb el pare i la constatació que no és més que un home desconcertat, el portaran a la reflexió sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i la llibertat.
Estimat amic!
Ahir vaig acabar de llegir el llibre de què t’havia parlat, Kenitra. Crec sincerament, que l’hauries de llegir. L’Adrià, el protagonista de la novel·la, viatja a Kenitra en busca del seu pare. Ell el va abandonar (a l’Adrià i a la seva mare) feia ja 10 anys. L’has de llegir perquè narra la història d’una persona com nosaltres, que poc a poc ha de prendre decisions, cada vegada més decisives per la seva vida. Nosaltres també hem de prendre cada vegada més decisions i afrontar-nos a la vida. Crec que et servirà i de molt, llegeix-te’l!
Que vagi bé! ens veiem!
Lucy.
Joan Marc aquí et deixo el meu exercici de l’examen, no sabia on deixar-ho.
att.
Luciana
Hola Joana!!
Soc la Camila. Ja que l’últim cop que vam parlar et vaig dir que estava començant un llibre i que ja et diria si estava bé avui em dedicaré a això.
La veritat és que penso que aquest llibre no està gaire bé redactat, que intenta imitar la manera en la que parlem “els joves” i que més aviat resulta patètic.
Crec que dóna massa importança a la travessia i no gaire al tema del pare, o de les noies que m’ haguès agradat més a mi.
Per tant, no se si recomanarte’l, ja que no és el meu estil, però potser és el teu.
Petons.
Camila.
**Joan Marc ja no et critico!! 🙂
hola a tots!!!
jo crec q aquets conte esta be per a les persones de la nostara edat com 15, 16, i com has dit Camelia q no esta ben redactat, jo crec q si q esta ben redactat, te de totes aquelles coses q poden passar a un adolecent en la seva vida, no es q estigui criticant el teu comentari nomes e dit el q m’ha semblat bé.
I crec de tots els llibres q he llegit aquest es un diferent, q pot ser q a moltes persones q el llegeixin el llibre els agradaria.
jo de la meva part el recomandaria.
quin llibre mes bonic, en serio sense paraules
es el MILLOR LLibre que me llegit en l’historia.
gracies a l’autora, perque en serio un llibre 10!
mel llegiria 80000 vegades mes, te molt mèrit.
us el recomano artistes.
EL MILLOR SENS DUBTE!