Un futur encertat.

Havia estat un dia magnífic, en general, no havia notat res diferent útimament, però sempre havia hagut alguna cosa, que m’inquietava, i eren aquells rumors que corrien pel meu poble de Maquinensa. Hi havia un vell que sempre anava dient coses dels altres. El vell Enric era molt estimat en aquell poble, tots l’estimàvem molt, i sempre li havíem confiat les nostres inquietuds, ja que era molt savi, i molt bona persona.A mi, personalment era una persona que m’havia cridat molt l’atenció últimament, perquè el seu comportament no era del tot normal.Ell, era un client excepcional del cafè de la granota, ja que hi anava cada dia, dos i tres cops, li encantava aquell magnífic lloc, i coneixia tothom, i es portava d’allò més bé.Jo estava anant cap a casa quan l’Enric em va parar per parlar, i llavors va començar la nostra conversació, ell em va dir.– et puc dir un secret?

i en això que jo vaig contestar:

– clar que , digui’m.

i llavors em va dir que el sabater del poble de Mequinensa per les nits, a la seva botiga, feia tràfic de drogues.

La veritat és que no li vaig fer molt de cas, perquè el sabater era una persona molt honrada, i vaig passar del tema.

Feia temps que van dir que volien fer una plaça en el meu poble, i de cop, vaig veure a l’Enric sortir del cafè de la granato Esgatinyant-se, dient que no volia, que la fessin, ja que si la feien, es cauria a trossos. Des del meu punt de vista, aquell dia va fer el rídicul, ja que tothom el va prendre per un boig.

Al tardet el vaig acompanyar a casa que em va dir que no es trobava del tot bé, i quan va gitar-se em vaig anar cap a casa, ja que jo ja estava una mica cansada de tota la moguda d’avui.

Jo que pensava que el dia següent seria molt millor, i de moment tot anava molt bé, com de costum, però altre cop l’Enric va començar a dir de les seves.

Pensava realment que s’estava tornant boig, perquè només aixecar-se només havia anat al cafè de la granota, però també va comensar a dir que la Ramona, enganyava a la gent amb tot el que deia.. cridant-ho per tot el poble, encara que la Ramona va ser l’última en saber tot això.

Així van anar passant dies i dies, i l’Enric no parava de dir bestieses per a nosaltres, fins que ja estàvem ben tips de tot aquest enrenou, però és que ell estava tan segur del que deia.. com si ho veiés, que a nosaltres ja ens espantava dir-li el contrari del que ell pensava.

Ja no sabíem que dir-li, ni com fer-ho, perquè no s’ho prengués malament.

Sempre ens deia que clar, com ell era el més vell del poble, doncs ja ningú el creia per la seva edat, i a tots els joves ens cridava sempre, perquè deia que ens passàvem amb ell, i que li preníem el pèl.

Però el que era cert, era, que totes les coses que el vell deia, es feia realitat al cap d’una setmana, resultava ser que totes les seves històries que deia la gent eren certes. La Ramona, enganyava tothom, el sabater traficava amb droga, perquè va ser comprovat, després d’un seguiment de molts dies.

Cada dia que passava jo em preocupava més, pensant què li estava passan a l’Enric, perquè d’un dia per l’altre havia canviat d’aquesta manera, només es centrava pel que ell deia, i les seves històries.

Mentre un dia, li vaig dir que es fes mirar això que li estava passant que no era normal.

Van passar dies, en el que l’Enric s’estava fent proves, per veure a què era degut aquest canvi, i tot el que li estava passant, i li van detectar que era que s’havia près una substància que el feia encertar les coses que passaven.

Fins que al final vam saber quina era aquella substància que el feia encertar el futur.

Era una espècie de cafè, que havia près en el bar, era un nou cafè que li van fer provar a ell, que el van portar de Colòmbia, i des d’aquell dia, li va canviar la vida.

Tothom el respectava, i li van demanar perdó per dubtar del que ell deia, i tots van seguir amb les seves vides, i a ell li van trobar un mètode perquè no tingués més visions, ja que el poble estava aterroritzat, perquè tant podia veure coses bones com dolentes.

El poble de Mequinensa va arribar a la normalitat.

Raquel Martos.

10 thoughts on “Un futur encertat.

  1. Joan Marc

    La història és força curiosa.

    De totes maneres, has de retocar les errades en vermell perquè algunes són força greus

    Avisa’m amb un comentari quan ho hagis fet

  2. Tània

    Trovo que la originalitat del conta és molt bona tot i que no hi trovo gaire l’estil Mequinençà, el vocabulari emperat és massa actual i això fa que el lector no es situi gaire bé en l’espai de la història.
    La ideia del traficant de drogues i del cafè premonitori és molt bona, molt innovadora.

    Nota:7

  3. marta

    Crec que el text es molt original , però fa un ús excesiu de barbarismes i de paraules força actuals que no corresponen a l’época i redueix el vocabulari maquinençà.Tot i així les idees principals del text són força bones.

    Nota:7

  4. sandra granados

    Raquel primer dirte que utilitzes un vocabulari actual, amb pocs mots maquinensans.
    El tema esta força bé ja que començas amb un tipus de tema com el de tràfican de drogues però que el final es un altre molt diferent. Per aquest especte està molt bé, però mira en utilitzar un vocabulari que pugui situar al lector en aquella época i situació.

    la meva nota per tant : 6

  5. cesar

    El tema d’aquesta històra es molt original i entretingut, encara que tingui bastants errades ortogràfiques i no utilitzi moltes paraules de la època.

    nota: 7

  6. anabel torredeflot

    Crec que aquesta història és original, ja que t’endintres en les vides de tots el presonatges de la novela. el vocabulari que has utilitzat és massa actual i no et permetix situar-te en el moment i la època.
    El final és una mica subtat et quedes amb les ganas de saber més coses sobre el que pasa.
    Nota: 6

  7. Lai Anguera

    raQueL!:) per mi és una història molt original, que fa servir mots mequinensans, tot i que no gaires. penso que sí que segueix un estil de Moncada.

    et poso un 8!

  8. Mireia

    Raquel el text és bastant original, però no és gaire de l’estil mequinensà. M’ha sorpès el final, així que per valorar-la no tindré en compte les mil faltes d’ortografia que tens i et poso un 8!

  9. Joan Marc

    Bé, crec que la majoria dels teus companys han atinat. La redacció mereix un bé i cal reconèixer que hi has posat un gran esforç.
    Gràcies Raquel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *