Ganivet en mà

15è conte del Cafè de la Granota proposat per Javi González

    – Caterina? Vaja, ja era hora que arribessis, feia estona que t’esperava… Sí, és clar que t’estava esperant! Com que t’estranya? Va, no diguis bajanades, que sempre comencem així i acabem com tu i jo sabem.

    » Què fas plantada davant la porta? Que si et trobo diferent? Què vols que et digui, et veig igual que sempre… Com dius, que has anat a la perruqueria un altre cop? Doncs qui ho diria, perquè la Dolors et deu haver tallat dos o tres cabells i, per variar, cobrar-te un ull de la cara. Si ja t’ho dic sempre que has d’anar a una altra perruqueria, que ben segur que hi vas dues vegades al mes perquè no te’l tallen com Déu mana! Quan jo vaig a la barberia de la Clenxa, m’hi assec al tamboret i li dic: «Ja saps, Miquel, xolla-me’l com sempre, ben curtet», i per pocs cèntims ja em puc estar dos mesos o més sense preocupar-me d’anar a xollar-me el cabell.

    » Només t’ho dic perquè no acostumes a controlar els calés que gastes tota sola. A més, ja saps que últimament a la botiga les coses no van gaire bé. Fa uns dies vaig haver de pujar el preu de les espardenyes, i en Pere Torres, ja saps, el contrabaixista de l’orquestra, no va dubtar de queixar-se: «Renoi, Jaume, i aquesta pujada de preus?» em va dir i se’n va anar tan ràpid com va entrar a la botiga. I abans d’ahir el vaig tornar a veure i em vaig fixar que tenia unes espardenyes noves. Li vaig preguntar on les havia comprades. «No te les vaig comprar a tu -deia ell- perquè fa poc un xiquet acaba d’obrir una botiga al costat del cafè de Silveri, on ven espardenyes i sabates de mudar molt més barates que les teves, i què vols que et digui, m’estimo més estalviar-me uns quants cèntims que no pas gastar-me’ls!». I no, no només ell anava amb calçat nou. Durant aquesta setmana m’he fixat que molts del poble en porten de sabates noves, fins i tot l’Elies, qui ho diria sent tant garrepa com és ell! Sí, vaig entrar a la nova sabateria per veure si era cert, i la veritat és que la diferència de preus era bastant gran, i per rematar em va costar eixir de la botiga de la quantitat de gent que hi havia a dins!

    » T’ho dic per a que vegis que les coses no van gaire bé, i si a sobre vas gastant ximplement els diners anant a la perruqueria cada dos per tres, m’agafes espardenyes de la botiga per a tu i a les teves amigues, et compres mil coses innecessàries per a tu sola… En fi, què vols que et digui? Bé, no vull acabar discutint com ahir, i entra ja a casa, dona, que encara segueixes en el rebedor!

    » Per cert, et volia preguntar una cosa abans que se m’oblidi… Com dius, que per què hi ha una maleta al costat de la porta? Per res, dona, per res… Vaja, ja no me’n recordo què volia dir-te… I que per què porto el ganivet del pernil a la mà? Ah, sí, sobre això volia parlar-te… Saps on és l’esmolador de ganivets? És que he de fer una cosa… Si, ja sé que no tenim pas pernil a casa! És una sorpresa que segur que no te l’esperes… No t’ho penso dir pas, ja pots demanar-m’ho tants cops com vulguis!

    » Bé, mentre me’l busques baixaré una mica les persianes, que entra molta claror. I em sembla que també tancaré la porta amb clau, que últimament corren els rumors que hi ha un espanyaportes rondant per la vila. Diuen que és un tal Valerià, però tampoc n’estic gaire segur. Sí, sí, tranquil·la, ja he abaixat les persianes i he tancat la porta amb clau.

    » Gràcies, les coses que busques sempre són en el lloc que menys t’esperes. Mentre esmolo el ganivet, per què no fas una becaina? Sí, dona, deus estar una mica cansada… Però per què no vols fer-me cas? Com dius, que em notes una mica estrany avui?

    » Doncs sí, Caterina, potser tens raó. I és que avui és un dia especial. Per als dos. Avui comença una vida nova perquè l’altra desapareixerà. Són coses que a vegades passen quan les coses no van bé, s’han de buscar solucions, a vegades difícils de prendre, tot i que d’altres vegades es resolen per sí soles. Ja saps el que deia el meu oncle, que les decisions s’han de prendre de forma decidida. I la veritat és que fa dies que discutim, per qualsevol cosa, i això em fa pensar que no som del tot feliços. Ja ho has vist ara, has arribat de la perruqueria i ja hem començat a discutir dels diners. Diners, sí. Els maleïts diners que necessitem per viure i que últimament no passen sovint per casa. Diners que, vulguis o no, són menys pels impulsos que tens de malgastar-los en la perruqueria i en altres ximpleries! Diners que no arriben a casa perquè tu regales unes quantes espardenyes a les teves amigues! Diners que no tinc per culpa de la nova botiga de calçat del poble!

    » Però s’ha acabat, Caterina. A partir d’ara les coses seran diferents, t’ho asseguro! Què et passa, per què estàs tan callada? I per què hauria de deixar anar el ganivet? I per què vols obrir la porta ara? Si no fa res m’has preguntat si l’havia tancada amb clau… Et veig una mica nerviosa. No, el telèfon no funciona, aquest matí m’he ensopegat amb el cable i l’he trencat sense voler. Però per què el vols? Caterina, però per què crides?! Caterina!

    » A veure, no sé per què t’estàs comportant d’aquesta manera, però vaja, et diré la raó per la qual t’estava dient tot això. Caterina, el meu oncle Gervasi ha mort, i gràcies a això rebrem una gran quantitat de diners! Com que no tenia fills i jo era el seu únic nebot, en el seu testament va deixar ben clar que jo era l’hereu de tota la seva fortuna, que ben saps que no és poca! Per això t’estava dient que a partir d’avui les nostres vides serien diferents! He decidit vendre la sabateria i a partir d’ara treballaré en el que sempre m’ha agradat, l’hostaleria! I per aquest motiu, al matí he anat a comprar una pota de pernil, per celebrar-ho com Déu mana! T’ha canviat la cara de cop i volta, eh? No sé pas en què estaries pensant, però m’alegro que estiguis tan contenta. Ara dintre d’una estona hauré de marxar al vetllatori del poble del meu oncle Gervasi, i potser m’hi estic uns quants dies, per això m’he preparat la maleta amb tres o quatre coses. Però abans mengem uns talls de pernil, perquè això ho hem de celebrar!

 

4 thoughts on “Ganivet en mà

  1. Guillem Cruañas

    Hola Joan Marc aquest conta m’ha agradat molt. El títol relaciona molt el que passa a l’historia amb el final. L’intriga es molt alta perquè no es mostra fins el final el que passarà. Utilitza bastants mots mequinensans això fa que se sembli a un conte de Jesús Montcada. Pel què fa als personatges fa que entris en el poble de mequinensa, perquè tots els personatges que surten són els mateixos que els de Jesús Montcada.

    *Jo cerc que la nota que es mareix el Javier Gonzalez és un 8,50

  2. Tània

    L’originalitat del conte és genial.
    L’enllaçament amb els contes ja escrits, fa que el lector s’ubiqui molt bé.
    Té vocabulari i estil mequinençà i el fa més autèntic.
    Molt bé.

    Nota:9.5

  3. Raquel Martos

    M’encanten els escrits del Javi, i la seva manera d’escriure..
    és perfecte.
    segueix l’estil de Jesús Moncada, i el text està molt béééé!

    jo li poso un 9.75

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *