Monthly Archives: febrer 2008

El gest de corregir

Fa poc, ha arribat a les nostres mans una comunicació de Jean-Luc Pilorge, investigador de la Universitat de Rennes II.

L’autor ha estudiat, a través de còpies de textos narratius corregides per professors novells, les diferents postures que adoptem els professors de llengua davant dels textos que ens toca corregir. El seu estudi mostra que hi ha cinc postures prioritàries a l’hora de corregir, les quals, evidentment, es poden adoptar pel mateix lector:

a) Postura del “guardià del codi“: sembla la més habitual, valorar si el text s’ajusta a les normes del codi, bàsicament ortografia, gramàtica i puntuació. Remarca que és la postura preferent davant dels alumnes que presenten més dificultats en el domini del codi.

b) Postura de “lector naïf“: Valora que la representació del món que s’hi mostra s’adequï a la realitat i a les lleis de la versemblança.

c) Postura “estímul-resposta“: Valora per sobre de tot si la realització de l’alumne s’ajusta a les consignes que li han estat donades, per exemple, pel que fa al gènere textual. En el cas que l’ocupa, remarca les referència a la resolució sorprenent del codi.

d) Postura d'”editor“: El propòsit no és el d’emetre un judici de conformitat sinó que proposa línies de millora del text per ajustar-se a la representació del bon text del lector. Convida l’escriptor a refer el text, i fins i tot a vegades li explica com fer-ho.

e) Postura de “crític“: El lector se situa a distància del text i en fa un comentari positiu i subjectiu semblant al que faria d’una obra literària. Sovint va del detall a la globalitat. Destaca que troba poc aquesta postura al seu corpus.

Un dels fets que destaca l’investigador és la facilitat amb què aquest gest de correcció es rutinitza en els professionals. Ens sembla que plantejar-se aquestes postures pot fer-nos adaptar millor la correcció als objectius de l’activitat.

Per saber-ne més:

– l’obra de Daniel Cassany és àmpliament coneguda per tots.

la tesi doctoral de Joan Busquets Gasulla és una joia imprescindible.

– la comunicació s’ha llegit dins d’Enseigner et Apprendre la littérature aujourd’hui, por quoi faire?

Pirineus, un món de sensacions

 

p1010048.JPG

 

Aquesta foto es de quant vaig anar de vacances als Pirineus Aragonès, a l’estiu. Primer em pensava que anar a la muntanya a l’estiu no seria divertit, normalment es va a la platja, però al final va resultar increïble.

Durant aquelles fabuloses vacances al Pirineus vaig disfrutar molt del que abans m’hagués semblat una tonteria. Teníem pensat fer uns quants esports d’aventura all, en els rius. Com que la família va estar lesionada a la primera de canvi vam fer molt pocs esports dels que teníem planejats. Com que la família no estava al 100% vam anar a caminar i a pujar muntanyes. Vam pujar un munt de muntanyes i vam poder veure molts paisatges immensament bonics. També vam poder observar algun animal, com els trencaossos les millors aus que he pogut veure amb els meus ulls. I no eren només un, n’hi havia molts, eren com a Barcelona coloms[ORDRE].

Un dia va fer tempesta i vam pujar a la muntanya per mirar la tempesta elèctrica que hi havia al costat, a l’altre vall. Això era de nit i com que a Premià no podem disfrutar de un espectacle únic com aquest, el meu pare i jo ens vam vestir i vam sortir a veure-la.*Era grandiós, el que mai havia vist. L’endemà vam anar a veure com estava la muntanya i, vam veure que desprès d’aquella tempesta estava tot molt mes bonic del que ens pensàvem.

Al final gairebé no vam poder fer gaires esports d’aventura, cosa que no em va importar gaire.

 

Robert Pujol Gimeno