Una posta de sol increïble.

posta-de-sol.jpg

Era una tarda, estava avorrida a casa sense saber què fer, i de sobte me’n vaig anar al balcó a veure quin dia feia, i vaig decidir trucar a la Sara.

Després d’estar una estona parlant, vam decidir anar a la platja. havíem passat tota la tarda i tota la nit juntes, amb els nostres pares també.

Vam passar un dia genial, i just a les sis del matí, encara parlàvem i parlàvem, i vam decidir anar a la platja, no sabíem per què.

Les dugues sobtades d’aquella posta de sol tan magnífica, ens vam estirar a la sorra, i ens vam parar a mirar aquell sol que tenia aquell resplendor sobre l’aigua, el so de les onades que anaven arribant a la vora de la sorra tan a poc a poc. Allò que estàvem observant tan  detingudament, era molt maco, que pocs cops pots veure, mentre continuàvem mirant, anàvem parlant de tot una mica, d’aquell magnífic dia que havíem passat, d’aquella posta de sol…

De sobte ens hi vam posar a jugar amb la sorra, estàvem soles a la platja, amb el soroll de les onades, i amb el so dels ocells que volaven lliurement per sobre de nosaltres.

El temps sen’s va passar volant, i encara estàvem a la platja, i de sobte vam veure com els nostres pares sortien corrents cap a nosaltres, perquè tampoc volien perdre’s aquella posta de sol, la qual vam recordar constantment.

Va ser un dia plè, de riures, crits, jocs, festa..
El defineixo com un dia totalment complet.

Raquel Martos Almodóvar.

2 thoughts on “Una posta de sol increïble.

  1. Joan Marc

    La redacció està força bé, però una mica farcida d’errors.
    Retoca’ls i la nota millorarà.

    De moment, un 5.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *