Estudiant química amb els de 1r d’ESO hem experimentat amb la densitat de diferents substàncies. Aquest ha estat el resultat:
Aquí teniu el procés que vam seguir al laboratori quan ho vam fer amb l’alumnat de Petites Investigacions:
Us ha agradat l’experiment? Què heu après? Creieu què és important experimentar per aprendre ciència? Espero els vostres comentaris.
Ens han proposat participar en una acció conjunta pel dia 5 de juny montant un vídeo-resum de totes les accions que es fan als centres que participem al projecte Tinguem Cura del Planeta.
L’objectiu és fer visibles aquelles accions que fem als centres que han sorgit del treball d’aquest projecte, de les trobades catalanes i de l’estatal.
Nosaltres tenim diverses accions que s’han gestat i dut a terme gràcies a aquest projecte i per tant estaria molt bé col·laborar en aquesta proposta. 
Com diu el lema:
SI NO ÉS ARA QUAN? SI NO SOM NOSALTRES, QUI?
Aquí us deixo l’enllaç on hi ha la proposta i les pautes per dur-la a terme.
L’alumnat de 2n d’ESO després de fer un treball de camp per trobar respostes a les seues pròpies preguntes sobre els colors de les fulles a la tardor han fet un reportatge en grup.
Aquí en teniu una mostra. ESpero que us agradin. A mi realment m’han encantat. Enhorabona als creadors/es i actors/actrius.
[vimeo]http://vimeo.com/117412581[/vimeo]
[vimeo]http://vimeo.com/117377214[/vimeo]
Podeu fer els vostres comentaris sobre aquests reportatges.
Les respostes d’aquestes persones als seus desitjos us poden cambiar la manera de veure la vida.
Podem parlar de molts aspectes diferents d’aquest virus i de la malaltia però en aquest article ens centrarem en com aquest virus distancia i separa encara més, si es pot, els països rics dels pobres. L’Ebola ha estat un virus ignorat durant mesos mentre naixia i es propagava de manera imparable per l’Àfrica occidental. Però de cop i volta s’ha convertit en una notícia bomba, en una notícia de portada.
Els malalts que es morien a l’Àfrica fa uns mesos ja van predir-ho. Deien: fins que l’Ebola no es propagui pels països rics no s’activarà seriosament la campanya internacional per combatre l’epidèmia. I malauradament tenien raó.
Patim per Teresa Romero, la primera persona que s’ha contagiat fora de l’Àfrica. Empatitzem fins i tot amb el seu gos Excalibur que desafortunadament van sacrificar per por que portés i contagiés la malaltia i som capaços de manifestar-nos per a que no se’l sacrifiqui. Ens agafa pànic només de pensar que si hi ha un cas a Espanya n’hi poden haver més, que la malaltia pot arribar fins on vivim. Però continuem indiferents al drama d’Àfrica. 
Algunes preguntes :
Per què aquesta indiferència? Pot ser perquè és un drama més en països que com Sierra Leone, Libèria i Guinea que ja han estat maltractats per guerres civils i altres desastres? Pot ser perquè ho veiem molt lluny (tot i que no ho estem tant físicament)? Pot ser perquè estem acostumats a veure aquests països, aquestes societats, immerses en la misèria i la pobresa i aquestes imatges ja no ens indignen ni ens preocupen?
Unes quantes dades per pensar:
• El Banc Mundial aquesta setmana ( 12/10/14)també ha calculat quant li pot costar al món la crisi de l’Ebola: 1260 milions si el brot no surt dels tres països afectats ara però, si s’escampa podria costar fins a 25.200 milions d’euros.
• Des del maig fins ara ( mitjans d’octubre) hi ha hagut més de 4000 morts a l’Àfrica occidental causades per l’Ebola.
• El creixement de l’epidèmia a hores d’ara ( 5/10/2014) es multiplica exponencialment per dos cada mes. El 40% de les noves víctimes i els nous infecta
ts ( estimats en més de 6000)s’han produït durant les tres últimes setmanes. En menys d’un mes i mig l’epidèmia ha passat de 1500 afectats a més de 6000.
Quins són els herois d’aquesta epidèmia?
Els súperherois d’aquesta tragèdia són aquelles persones que es juguen la vida literalment per combatre la malaltia a l’Àfrica. Com el doctor Mosoka Fallah de 44 anys, epidemiòleg i immunòleg que es va criar a les barriades més pobres de Monròvia abans d’estudiar a Harvard. Aquests dies recorre la seua ciutat natal combatent la malaltia, buscant la col•laboració d’uns habitants desconfiats, explicant com combatre el maleït virus a homes i dones derruïts, empobrits, que perden amics i familiars a sarpats.
Tota aquesta tragèdia m’ha fet pensar en una cançó que es diu Injustícia de Miquel Abras i Ramon Mirabet. La música també canta i clama contra les desigualtats:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cWXeCA2ugMA[/youtube]
A partir de tot a aquesta informació escriu un comentari reflexiu en el que hi posis la teua opinió sobre el tema i argumentala. També pots respondre a algú que hagi fet un comentari.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hNOqgHTtvH8[/youtube]
Com diuen ells la MEDICINA DEL FUTUR COMENÇA AQUÍ. Mira el vídeo, comparteix-lo i col·labora en la recerca de malalties com el Càncer, la Diabetis i l’Alzeimer.
Aquí tens la web del IRB per si vols consultar-lo i saber què fan i a que es dediquen.
El dilluns 12 i el dimarts 13 de maig del 2014 hem anat a l’Epicentre a fer una taller que es diu LLEGIM LES PEDRES. Ha estat una activitat molt didàctica que ens ha permès aplicar, consolidar i ampliar els coneixements apresos en geologia.
L’activitat ha estat conduïda pel Carles Aguilar que ha compartit amb nosaltres alguns dels molts coneixements que té sobre l’aplicació de les roques en la construcció
Hem pogut adonar-nos que no cal anar gaire lluny per observar les roques, que fent un un tomb per Tremp podem observar travertins, gresos, granits….i moltes més roques! Fins i tot hem pogut observar fòssils encastats en alguns edificis!
En resum, ha estat una activitat molt engrescadora que ens ha deixat bon regust de boca i ganes d’aprendre més coses d’aquesta ciència tan interessant però també desconeguda que és la geologia.
Aquí us deixo algunes fotos de la sortida:
I ara us toca parlar a vosaltres. Feu els vostres comentari explicant si us ha agradat, per què, què canviaríeu, que heu après…i totes aquelles suggerències que se us acudeixin per millorar l’activitat.
L’audiència de TV3 i els lectors d”El Periódico’ han decidit que Josefina Castellví rebi el premi Català de l’Any 2013.
Aquesta biòloga catalan va néixer a Barcelona a l’any 1935 és la primera dona espanyola que va participar en una expedició internacional a l’Antàrtida. Entre 1989 i 1994, va ser la directora de la base científica Juan Carlos I. Un període que va marcar la trajectòria professional i personal d’aquesta oceanògrafa pionera.
Aquí teniu l‘article de l’ARA d’aquest event.
Albert Solé, realitzador, va resseguir la història d’aquesta biològa al reportatge Els records glaçats.
El regidor Bonifaci Colomina, el tècnic de l’ajuntament Miquel Àngel Alert i l’alcalde de Tremp Víctor Orrit han vingut al nostre centre, concretament a la classe de 2n d’ESO a donar-nos personalment un butlletí municipal a cada alumne de 2n ja que hi havia un article sobre el treball que van fer aquest curs del Pinell.
L’activitat ja està explicada en un article d’aquest mateix bloc: http://blocs.xtec.cat/bocinsdeciencia/2013/11/30/el-pinell-amb-els-nostres-ulls/
Ha estat una treball important que han dut a terme els alumnes de 2n dins el marc del procés TINGUEM CURA DEL PLANETA al qual participen.
El fet que hagi vingut l’ajuntament fins a l’escola ha estat molt gratificant. Ens han agraït la feina feta, ens han esperonat a continuar treballant per la millora del nostres parcs i ens han explicat les novetats relacionades amb la millora del nostre entorn més proper.
La col·laboració escola- ajuntament és importantíssima per tal d’aconseguir canvis importants en la cura dels nostres parcs.
PENSA GLOBALMENT I ACTÚA LOCALMENT diu el nostre programa d’escoles verdes.
Aquí us deixem la notícia:
Et proposo aquest concurs tan interessant que es diu Illuminating Curiosity. És un concurs que té a veure amb la curiositat que tenim els humans pel món que ens envolta.
I el repte és : DONAR RESPOSTES A LES PREGUNTES QUE US PROPOSEN ARTISTES, CIENTÍFICS, ACTORS I ACTRIUS AMB VÍDEOS CURTS, DIVERTITS,ORIGINALS, CREATIUS…
Anima’t i participa. Clika a l’enllaç i informa’t: