Arxiu d'etiquetes: Sant Jordi

Llegir ciència per Sant Jordi

100 mites de la ciència Daniel Closa

No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud.

Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.

Molts més a Tertúlies de literatura científica a la UVic »

Òrgans a la carta. Cèl·lules mare, clonatge terapèutic i medicina regenerativa David Bueno

La recerca en el camp de les cèl·lules mare embrionàries humanes i l’aplicació de les tècniques de clonatge han estat i són font de debat al nostre país. Preguntes com ara què són les cèl·lules mare, les possibilitats futures de curació de la diabetis o de malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l’Alzheimer, o què és i quins usos pot tenir la clonació terapèutica, com també un seguit de malentesos que de vegades les acompanyen, és el que intenta respondre i resoldre el llibre de David Bueno.

Per tal d’aclarir aspectes científics clau i evitar el desconeixement, és important que la ciutadania entengui en què consisteix aquesta recerca, quines expectatives té i també quines limitacions, tant tècniques com ètiques, avui dia. Tal com expressa l’autor al pròleg, la seva intenció ha estat fer un llibre de divulgació que donés una visió científica i clara d’aquestes noves tècniques biomèdiques en tots els seus vessants, per la qual cosa l’obra s’ha estructurat en tres blocs, que comprenen els antecedents, els fonaments i les idees bàsiques per tal de situar la recerca; les tècniques, la recerca actual i les perspectives, i, finalment, les reflexions ètiques i legals.

Molts més a 100 llibres de ciència. Una selecció de la divulgació recent de la ciència »

Llegir ciència per Sant Jordi

Contes de microbis Arthur Kornberg

Arthur Kornberg (1918-2007), autor d’aquest llibre, va ser un bioquímic nord-americà guanyador del premi Nobel de fisiologia i medicina de 1959. L’origen d’aquests Contes de microbis es remunta a la dècada de 1950, quan Kornberg explicava als seus tres fills contes que anava inventant sobre microbis i malalties. Unes dècades més tard, va narrar aquelles històries als seus néts, però va fer-ho amb un altre format: construint rodolins i altres versos fàcils i ficant en cada història el nom d’algun nét o néta o d’algun cosí dels seus nets.
Recitar aquests rodolins i versos amb rima senzilla és una manera entretinguda d’introduir-se en el món de la microbiologia, i aprendre què són i que fan els microbis. És un llibre molt especial, fruit de l’amor a la família i a la ciència de diverses persones.

Pots trobar una mostra de 28 pàgines al web de l’editorial »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Herbari. Viure amb les plantes Daniel Climent i Ferran Zurriaga

El cactus, la figuera, el llentiscle o la garrofera són algunes de les plantes que ens envolten i que formen part de la nostra vegetació. Mètode, a través de la seua monografia, ha volgut reivindicar la bellesa i importància d’algunes d’aquestes espècies; les ha recopilat en una obra de gairebé tres-centes pàgines que combina articles de botànica amb fotografies de la natura que de ben segur agradarà als amants de les plantes.

Enllaç al web de la publicació de la Universitat de València »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Llegir ciència per Sant Jordi

Un parell de propostes per regalar un xic de ciència en la festa de la rosa i el llibre:

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt

Daniel Closa i Autet

Des de l’origen de l’Univers fins a per quin motiu badallem. Dels terratrèmols a la fibromiàlgia. Estem tan acostumats que la ciència ofereixi respostes que, de tant en tant, va bé recordar aquells enigmes que encara no tenen una resposta clara, completa o acceptada. En aquest llibre es recullen un centenar de les qüestions amb què la ciència s’enfronta actualment. I és que més fascinants que les respostes que ja coneixem són les preguntes que tenim plantejades.

Ciència a dos euros. Reptes científics i experiments per a gent desperta

Dani Jiménez Albiac

Després de l’èxit espectacular de Ciència a un euro, Dani Jiménez ens presenta noves preguntes amb respostes científiques per satisfer una pila de curiositats que sorgeixen del món que ens envolta, i ens ho demostra amb experiments senzills i sorprenents que es poden fer a casa. Si voleu saber per on fan caca els arbres, per què les rodes no són quadrades, per què pengen els testicles o, simplement, si voleu lligar gràcies a la ciència, endueu-vos aquest catàleg de tafaneries científiques.

Llegit a la pàgina de Recerca en acció »

Llegir ciència per Sant Jordi

La ciència dels Simpson

Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Això és només l’inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d’autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.

Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d’Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d’una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.

Energia nuclear

En l’energia nuclear sol donar-se el fenomen que es designa en anglès amb l’acrònim NIMBY (“Not in my back yard”) i que alguns tradueixen al català com SPAN (“Sí, però aquí no”), és a dir, que molts ciutadans no la veurien malament, sempre que les corresponents centrals s’instal·laren lluny de casa seva.

La relació dels humans amb les fonts d’energia ha solgut ser conflictiva, des del mateix moment en què Prometeu li va robar el foc a Zeus per emportar-se’l a ells i, en un altre ordre de coses, encara que el Quixot no es caracteritzava per una fidedigna percepció dels fets reals, la veritat és que va trencar una llança, precisament, contra un molí de vent, que és un artefacte que aprofita l’energia de la natura. Però aquest llibre no discorre en el món del mite, el de Prometeu i el Quixot, sinó en el pla científic, el dels arguments i les dades empíriques i, a partir d’ells, tracta d’informar el lector de quins són els avantatges i els riscos de l’energia nuclear.