Arxiu d'etiquetes: Conferències

Xerrada sobre recerca participativa amb la URV

4t ESO,

Aquest dijous, 23 de novembre, l’alumnat de 4t d’ESO de les matèries de Biologia i Geologia i Física i Química ha assistit a una interessant xerrada titulada Què és la recerca participativa? Una eina per entendre i transformar el nostre entorn, a càrrec d’Elisabet Llauradó, professora i investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Durant la sessió, l’Elisabet Llauradó ha explicat què és la recerca participativa, una metodologia científica que implica la col·laboració activa entre les persones que es dediquen a la investigació i la ciutadania per comprendre millor els problemes socials o ambientals i buscar-hi solucions conjuntes.

Per acabar la xerrada, l’alumnat ha tingut l’oportunitat de posar en pràctica aquesta metodologia mitjançant una petita experiència de recerca participativa. En grups de 5 o 6 alumnes, han analitzat si tenen un estil de vida saludable, quins aspectes poden millorar i quines barreres els ho impedeix. Els resultats més destacats han mostrat que les principals dificultats per mantenir un estil de vida saludable són els restaurants de menjar ràpid, ja que molts caps de setmana hi van a menjar i això dificulta seguir una alimentació equilibrada, i l’ús de pantalles abans d’anar a dormir, especialment el mòbil, que fa que els costi agafar el son i no descansin les hores recomanades.

Aquesta activitat ha permès a l’alumnat reflexionar sobre els seus hàbits quotidians i entendre com la recerca científica pot ajudar-nos a millorar la nostra salut i el nostre entorn a través de la participació i la col·laboració.

Conferència sobre les aus rapinyaires

3r ESO, , , ,

El dia 25 d’abril, l’alumnat de tercer d’ESO ha assistit a la xerrada Rapinyaires i humans a la sala d’actes del centre. Durant una hora, el ponent, Ramiro Aibar, d’Aula i Natura, ha donat a conèixer com han evolucionat les poblacions d’aquests éssers vius durant les últimes dècades segons la relació amb la societat.

A principis del segle XX es considerava que els rapinyaires eren feristeles malicioses responsables de molts dels mals que passaven a la societat d’aquell temps, fruit de llegendes i supersticions i que els van portar a quasi desaparèixer. A aquest fet, cal sumar-li, dècades més tard, la persecució i l’extermini soferts. Per si no n’hi havia prou, amb l’aparició del DDT que s’acumulava a les xarxes tròfiques, gairebé es van extingir. Però aquesta situació va començar a canviar a partir dels anys 1970, ja que l’opinió pública va començar a donar valor als rapinyaires. En primer lloc amb la prohibició del DDT i en segon lloc, amb el desenvolupament de projectes de protecció i recuperació, que van fer que les poblacions augmentessin exponencialment fins a revertir la situació.

Durant la presentació s’han pogut veure imatges de com viuen i s’alimenten aquests éssers vius i, sobretot, reconèixer que per la seva situació en la cadena tròfica, tenen una influència cabdal en el funcionament de tot l’ecosistema. Finalment, la xerrada ha anat acompanyada per una exposició que s’ha pogut visitar durant una setmana a l’entrada del centre.

La mar comença aquí

4t ESO, , , , , ,

El dimarts 22 d’abril, l’alumnat de quart d’ESO B i C que cursa l’optativa de Cultura Científica ha assistit a una xerrada divulgativa sobre la brossa marina, que porta per títol La mar comença aquí. L’objectiu és informar d’aquesta greu problemàtica que afecta el nostre territori i què es pot fer per lluitar-hi. Alejandro Castells, membre de Plàncton: Divulgació i Serveis Marins, amb la mediació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ha donat a conèixer aquesta campanya per mitjà d’una presentació i activitats interactives per veure el potencial de la ciutadania envers el tema tractat.

S’han compartit unes mostres d’algunes deixalles que són llançades pel vàter i trobades a la depuradora, com per exemple tovalloletes d’un sol ús o productes per a la menstruació, els quals provoquen un greu problema degut al temps que romanen al medi sense descomposar-se i, per tant, afecten a la flora i la fauna marines. A més, s’ha fet un joc per a conèixer com classificar les deixalles més comunes que s’utilitzen i saber quin és el contenidor corresponent. Seguidament, Alejandro ha lliurat una placa en forma de peix lluna en agraïment a la participació de l’alumnat en la campanya, que s’ubicarà al pati de segon d’ESO, concretament a un dels embornals, amb l’objectiu que l’alumnat pensi abans de tirar la brossa al terra.

Per finalitzar, s’ha reflexionat sobre la importància de respectar el medi ambient, a partir de l’afectació que causen els productes que s’utilitzen en el dia a dia i la importància de difondre aquest missatge per a què això no continuï passant.

Tsunamis: l’amenaça del mar

Batxillerat, , , , ,

El divendres 25 d’abril, l’alumnat de batxillerat que cursa la matèria de Geologia i Ciències Ambientals ha gaudit d’una conferència per part de la doctora en Geologia de la Universitat de Barcelona Eulàlia Massana.

Ha parlat sobre tsunamis: què són, com es formen, on afecten, quins són els riscos que porten associats i com previndre’ls. També ha mostrat com en el Mediterrani és possible aquest fenomen, tot i que a una escala molt menor. Finalment, ha explicat quin paper tenen les persones expertes en Geologia en el seu estudi.

Ha estat una conferència molt interessant, en la qual l’alumnat ha tingut l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements sobre continguts treballats a l’aula, com la tectònica de plaques i la gestió de riscos, així com de conèixer de primera mà la tasca de geòlogues i geòlegs.

Conferència sobre l’erupció de La Palma

1r BAT, 4t ESO, , , , ,


Dolors Vidal és professora de Secundària de Física i Química. Ara que està jubilada es dedica a la divulgació i, recentment, ha escrit un llibre sobre l’erupció de l’illa de La Palma del 2021, en el qual analitza, sobretot, les implicacions socials d’aquest risc geològic. Ha viatjat diverses vegades a la zona i ha parlat amb nombroses persones, arreplegant testimonis en primera persona que són els protagonistes del seu llibre.

En aquesta ocasió, ha visitat l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer de Batxillerat i de Cultura Científica de quart d’ESO, per presentar la seua obra. Juntament amb vídeos amb les narracions de la gent que ha viscut l’erupció de primera mà, la seua presentació ha inclòs mostres de material volcànic (sorra volcànica, lapil·li, bombes volcàniques…), una maqueta del volcà i dos pòsters divulgatius sobre l’erupció. La seua exposició ha estat propera i ha despertat l’interés de l’alumnat, que s’ha apropat a fer-li preguntes en finalitzar l’acte.

Conferència sobre riscos geològics

1r BAT, 3r ESO, , , , , , ,


El dijous dia 14 de novembre, amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’enginyer geòleg Joaquim Roset ens ha visitat per parlar-nos dels riscos geològics del nostre entorn. Aquesta xerrada ha estat adreçada a l’alumnat de tercer d’ESO i primer de Batxillerat de Geologia i Ciències Ambientals, els quals han pogut conèixer millor quins són els principals riscos als quals estem exposats: inundacions, esllavissades, caigudes de blocs, col·lapses i esfondraments, entre d’altres, i quines són les mesures preventives.

L’objectiu principal de la sessió ha estat conscienciar-nos de la magnitud que poden tenir aquests riscos i les seves afectacions, posant d’exemple les greus inundacions del País Valencià de fa unes setmanes. Ha mostrat algunes imatges amb foto aèria de la cartografia de les zones inundables i hem pogut observar la gran quantitat d’edificis que s’han construït en aquestes zones així com la manca de mesures preventives en els barrancs adjacents, fets que han causat aquesta gran catàstrofe.

Per finalitzar, el tècnic ha fet palesa la importància de l’ordenació del territori, la senyalització i les actuacions in situ de les zones avaluades, com a mesures principals per salvar vides.

El crebalòs i d’altres grans ocells dels Ports

1r ESO, , , , ,

Les Terres de l’Ebre es troben en un entorn natural privilegiat, entre dos parcs naturals de primer ordre: el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. Entre les espècies que podem trobar a aquest últim, destaquen les aus rapinyaires. N’hi ha de grans i de petites, de diürnes i de nocturnes, de caçadores i de carronyaires. Dintre d’aquest últim grup, la conferència s’ha centrat en els voltors.

Als Ports es poden veure voltors comuns i aufranys. Ja no hi ha voltors negres i de crebalosos se’n poden tornar a veure, un segle després de la seua extinció als Ports, gràcies a un ambiciós programa de reintroducció que es va engegar al País Valencià i al qual s’han unit altres administracions en un esforç comú per protegir aquesta espècie. En una xerrada plena de detalls i anècdotes d’aquestes increïbles criatures, que ha passat per totes les aules de primer d’ESO, Víctor Reverté, enginyer agrònom i comunicador ambiental del Parc Natural dels Ports, ha mantingut l’interès i ha promogut la participació de l’alumnat.

Aquesta activitat, que forma part de la programació per la Setmana de la Ciència del Departament de Ciències Naturals, és l’avantsala de la sortida de camp que l’alumnat de primer d’ESO realitzarà a La Sénia durant la tercera avaluació a la matèria de Biologia i Geologia.

 

La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama

Batxillerat, , , , ,


La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència. El seu objectiu és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes al públic de totes les edats de manera planera i divertida. Aquest esdeveniment se celebra cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa al mateix temps. Per aquest motiu, entre els dies 23 i 27 de setembre, investigadors i investigadores de la Universitat Rovira i Virgili i dels instituts de recerca del territori han impartit xerrades i tallers als centres de secundària de la demarcació de Tarragona que les hagin sol·licitat.

Carlos López i Alessio Fiorin han visitat l’Institut Ramon Berenguer IV el divendres 27 de setembre amb la conferència La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama. Carlos López és llicenciat en Biologia i doctor per la Universitat Rovira i Virgili i Coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre. Alessio Fiorin és graduat en Internet de les coses, Big Data i Web, especialitzat en Intel·ligència Artificial i Ciberseguretat i investigador predoctoral. Tots dos són investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

La xerrada, adreçada a l’alumnat de Batxillerat que cursa les matèries de Biomedicina a primer curs i Biologia a segon, ha mostrat com és l’estudi de la resposta immunitària en el càncer de mama amb tècniques com les tincions histològiques i l’anàlisi d’imatges digitals, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, sempre sota la supervisió de persones expertes. Tant Carlos López com Alessio Fiorin han estat tan clars en les seues exposicions com propers a l’alumnat, en una conferència que ha combinat rigor i divulgació.

Rapinyaires i humans: conferència i exposició

1r BAT, 3r ESO, , , ,

Aula i Natura és una associació de promoció del coneixement de les ciències naturals mitjançant l’organització de cursos, sortides i tallers. En la seua representació, el naturalista Ramiro Aibar ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV aquest dilluns dia 8 d’abril. Ha presentat la conferència Rapinyaires i humans a alumnat de Biologia i Geologia de tercer d’ESO i de primer de Batxillerat.

Ha començat explicant com ha canviat la relació dels humans amb les rapinyaires a les últimes dècades. De considerar-les animals a erradicar, víctimes d’una mala fama deguda en bona part a llegendes i supersticions, a comprendre la bellesa i importància ecosistèmica d’aquestes aus per iniciar accions encaminades a la conservació. Ramiro ha destacat l’obra de Rachel Carson, Primavera silenciosa, i la seua influència, identificant l’impacte de contaminants com el DDT sobre les xarxes tròfiques, com a punt de inflexió en aquesta relació. Hi ha mostrat, amb dades, com els números de parelles reproductores de distintes espècies han millorat considerablement amb aquest canvi de concepció. Això sí, ficant de manifest que encara hi ha moltes amenaces i que queda molta feina per fer.

Durant la presentació ha mostrat impactants imatges i fragments de vídeos on s’han pogut observar moments de l’alimentació, el vol o la caça d’algunes de les espècies. La conferència ha finalitzat amb un pòster amb impressionants dibuixos de l’il·lustrador Toni Llobet per a tot l’alumnat assistent, i la inauguració de l’exposició que ens acompanyarà durant tota aquesta setmana.

La importància de les proteïnes en la malaltia d’Alzheimer

1r BAT, ,

Aquest divendres dia 1 de març Andreu Matamoros ha oferit una conferència a l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat. Ell és biòleg, doctor en Neurociències i investigador en el Departament de Neuropatologia de la Universitat d’Hamburg, a Alemanya.

Ha començat parlant de la seua trajectòria acadèmica. A continuació, ha explicat el funcionament del sistema nerviós i com l’acumulació de proteïnes disfuncionals a l’exterior de les neurones causa la malaltia d’Alzheimer. Ha recordat a l’alumnat conceptes bàsics sobre estructura i funció de les proteïnes. Tot seguit, ha explicat què són els exosomes: petits cossos membranosos amb proteïnes i àcids nucleics al seu interior, expulsats per les cèl·lules,  que semblen tenir un paper en l’acumulació d’aquestes proteïnes. La seua recerca es centra, entre altres aspectes , en com podria usar-se aquest coneixement sobre els exosomes per tractar i diagnosticar precoçment la malaltia d’Alzheimer.

Al final de la trobada tant l’alumnat com el professorat ha pogut adreçar les seues preguntes a l’investigador, que en tot moment ha estat molt proper i didàctic en les seues explicacions. La xerrada ha estat una bona oportunitat per orientar l’alumnat en els seus estudis i entendre les implicacions dels sabers treballats a l’aula en la recerca i la salut.