El recent descobriment d’unes mostres procedents d’un experiment no publicat i portat a terme per Stanley Miller cinc anys després de la seva famosa publicació sobre la “sopa primigènia” llança noves evidències sobre l’origen de la vida.
El 1953, un jove Stanley Miller treballava com a estudiant de postgrau en el laboratori del seu mentor, Harold Clayton Urey, sobre els inicis de la vida en una hipotètica atmosfera i oceà primitius. El seu famós experiment, publicat a la revista Science, va consistir en exposar una barreja de metà, amoníac, hidrogen i aigua a una sèrie de descàrregues elèctriques de 60.000 volts. El resultat va ser l’obtenció d’àcid acètic, ADP-glucosa i diversos aminoàcids, pilars estructurals de les proteïnes.
A partir de llavors, nombrosos experiments han reproduït aquests resultats i obtingut altres compostos orgànics. No obstant això, fins ara no ha estat possible aconseguir proteïnes.
El 1958, cinc anys després del llegendari experiment amb Urey, Miller va realitzar altres similars en presència de metà, amoníac, àcid sulfhídric i diòxid de carboni, però aquesta vegada no va analitzar les mostres obtingudes (o no va deixar constància d’haver-ho fet), limitant-se a etiquetar i emmagatzemar-les en vials. Fins a la seva mort el 2007, sembla que mai va tornar a treballar amb elles. (…)
Continua llegint a La Ciencia y sus demonios »
