Arxiu d'etiquetes: Biologia

Fem un immunoassaig al CosmoCaixa

Aquesta setmana hem visitat el CosmoCaixa a Barcelona amb els nostres estudiants de Biologia de 1r de Batxillerat. Allí han realitzat una tècnica anomenada ELISA per les seues sigles en anglès. Consisteix en fer servir l’especificitat dels anticossos per identificar la immunogenicitat de dos antígens del protozou Plasmodium, que podrien ser utilitzats per elaborar una vacuna contra la malària. Durant l’experiència els alumnes han anat seguint els passos del protocol i han analitzat els resultats. Després han pogut gaudir del bosc inundat, el mur geològic o l’exposició Top Ciència durant la visita al CosmoCaixa, completant així un matí ben aprofitat.

Participem al projecte del microbioma bucal del CRG

Avui els científics del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) Luis Bejerano i Marta Solís ens han visitat dins el projecte de ciència ciutadana Saca la lengua. Durant el matí han arreplegat mostres de saliva dels nostres alumnes de 4t d’ESO, i d’algunes de les seues mares, amb l’objectiu d’obtenir l’ADN dels microorganismes per identificar-los i estudiar la seua relació amb la salut. També ens han oferit una petita xerrada sobre la importància del microbioma bucal. A continuació han explicat als estudiants de Biologia de 4t el funcionament de l’electroforesi en gel d’agarosa, una tècnica amb la qual es separen els fragments d’ADN. Finalment, han mostrat als nostres estudiants de Biologia de Batxillerat una PCR, un mètode per fer moltes còpies de les mostres d’ADN obtingudes. Tot amb el bon caràcter i humor de Luis i Marta, a qui estem molt agraïts de la seua visita al nostre centre, així com a Annick Labeeuw i a Toni Gabaldón i a tot l’equip que fa possible Saca la lengua. Ha estat una experiència magnífica i un plaer formar part d’aquest projecte!

Tècniques de camp al CdA del Delta de l’Ebre

Aquest any els nostres estudiants de Biologia i Geologia de 1r d’ESO han visitat el Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita. Allí han après a agafar mostres de plàncton des d’una embarcació a la mateixa Badia dels Alfacs i a identificar-les als microscopis del laboratori del Camp d’Aprenentatge. Els han acompanyat les seues professores Sònia Querol i Rosa Cugat.

La química de l’amor i del sexe

Aquest divendres dia 17, a les 12:00h, el doctor Laureano Jiménez, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, oferirà als nostres estudiants de Química i Biologia de 4t d’ESO i Batxillerat la següent conferència:

La perpetuació del nostres gens és una de les forces més potents de la natura i la que dirigeix l’evolució de l’àmplia majoria d’espècies d’una forma més aviat individualista i egoista. Però els éssers humans som una excepció, atès que gran part del nostre comportament es deu a aspectes culturals que no són innats (l’amor no és la pauta més freqüent al regne animal). De qualsevol forma, les hormones juguen un paper molt rellevant en el control de les nostres emocions i dels nostres impulsos, i per tant som relativament “esclaus” del nivell d’hormones. I aquest fet es manifesta clarament per primera vegada a la pubertat provocant (a més a més de canvis físics) uns comportaments diferenciats (“edad del pavo”): tranquils, la culpa no és vostra, són les hormones, que obliguen al vostre cervell a prendre certes decisions. A més a més, el nivell d’algunes hormones varia amb l’exposició a la llum solar (“La primavera, la sangre altera”).

Visitem el Parc Científic i l’Institut Químic de Sarrià

Aquest dimecres dia 1 de març els nostres alumnes de Biologia de Batxillerat han realitzat una visita a dos centres d’investigació a Barcelona. Pel matí, al Parc Científic de Barcelona, han realitzat una transformació bacteriana. Guiats per Marc i Jordi, joves investigadors en biotecnologia i ciències biomèdiques, han inserit a un bacteri un plasmidi amb un gen d’interès en la recerca contra l’aterosclerosi. Per la tarda han assistit a una conferència sobre bioenginyeria a l’Institut Químic de Sarrià. Allí, el doctor Carlos Semino els ha parlat dels seus experiments de regeneració de cèl·lules cardíaques infartades d’ovella a partir de les cèl·lules mare del teixit adipós del mateix individu, completant així una jornada d’activitats científiques on els estudiants han pogut dur a la pràctica tècniques de laboratori i aprendre directament dels protagonistes de la investigació.

Nou avenç contra la sida

Una vacuna terapèutica controla el VIH sense prendre antivirals. La combinació amb un fàrmac que fa aflorar el virus latent aconsegueix que un grup de malalts controli la infecció, encara que no l’elimina. Llegiu la notícia a El País i feu també una ullada, per evitar confusions, al document Consideracions sobre vacunes de l’equip de coordinació de les Proves d’Accés a la Universitat de Biologia.

Olimpíada de Biologia de Catalunya 2017

img_20170204_090100Aquest dissabte dos dels nostres estudiants de 2n de Batxillerat, Ferran i Eric, ens van representar a la seu de Tarragona, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgilia, a l’Olimpíada de Biologia de Catalunya. Allí, juntament amb la resta dels vuitanta seleccionats de la seu, van realitzar una prova teòrica de cinquanta preguntes tipus test sobre el temari de Biologia de Batxillerat. L’Olimpíada de Biologia de Catalunya està organitzada per la Societat Catalana de Biologia, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya i les Universitats catalanes, entre d’altres entitats.

Òrgans humans en embrions animals?

Cor de rata en un embrió de ratolí

Un pas cap al cultiu en porcs d’òrgans humans. La utilització de quimeres porc/humà per a trasplantaments encara queda lluny, però el seu ús per provar nous fàrmacs no ho està tant.

Els dos grans temes de la biologia dels últims anys són les cèl·lules mare i l’edició genòmica, i no és estrany que la combinació de tots dos estigui començant a obrir noves vies a la investigació biomèdica. És combinant aquestes dues tècniques com els científics acaben de donar el primer pas ferm per crear quimeres de porc i humà. I per dissipar un tabú que pot resultar molt perjudicial en el futur proper: el de no creuar la barrera de les espècies. Si això pot beneficiar la medicina, pensen els científics, caldrà creuar-la.

Continueu llegint a El País »