Arxiu d'etiquetes: Biologia

Sortida al Parc del Mussol

3r ESO, , , , ,

El dijous 24 d’abril, l’alumnat de tercer d’ESO dels grups A i D i de quart d’ESO A ha visitat el Parc del Mussol. L’objectiu ha estat ampliar els aprenentatges en els sabers d’ecologia en la matèria de Biologia i Geologia, dintre del territori i gaudint d’un entorn singular.

El Parc del Mussol és un projecte que té per objectiu donar un espai de vida a la màxima biodiversitat possible de fauna local. En arribar, en Ferran Latre, responsable del Parc, ha explicat les tasques de restauració que s’han fet a l’espai fins a la situació actual i ha mostrat els diferents hàbitats que s’han recreat. Tot seguit, l’alumnat ha fet el recorregut en dos grups, acompanyats de Ferran i Ramiro Aibar, respectivament, d’Aula i Natura, on ha pogut observar, entre d’altres espais, un jardí de plantes aromàtiques per a pol·linitzadors, refugis per animals com conills, teixons i ratolins, caixes niu per a ratpenats i ocells diversos, l’hotel d’insectes més gran de Catalunya i una zona d’arbres fruiters. Durant el recorregut, l’alumnat ha vist caçar alguna papallona i l’ha identificada com blanqueta de la col (Pieris rapae) i també ha presenciat l’anellament d’una tórtora (Streptopelia turtur) i cinc pollets. També ha accedit a alguns aguaits d’observació i identificació d’ocells.

Ha estat una jornada molt profitosa de la mà de dos experts que han contagiat la seua passió per la natura, que es repetirà els propers dies 8 i 9 de maig per als grups C i B de tercer d’ESO, respectivament.

L’alumnat de primer d’ESO explora el riu Sénia

1r ESO, , , , , ,

El dilluns 28 d’abril, l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut, acompanyat pels educadors d’Arabogues, ha tingut l’oportunitat de conèixer de prop la diversitat biològica i geològica de l’entorn del riu Sénia. Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, observant de primera mà la varietat d’espècies que habiten aquest espai natural protegit. Amb el suport dels educadors, han après sobre les adaptacions dels éssers vius al seu medi i la importància de preservar aquests ecosistemes.

Durant l’activitat han estudiat l’estat de salut del riu, investigant la presència de macroinvertebrats a l’aigua. Un dels punts destacats de la jornada ha estat l’estudi de la geologia de la llera del riu Sénia. Gràcies a les pluges abundants dels darrers mesos, el riu baixa amb força i el paisatge està molt verd, en contrast amb la sequera que havia marcat anys anteriors. Aquest fet ha permès l’alumnat d’observar de forma directa com els canvis meteorològics i estacionals afecten la dinàmica natural del territori.

La meteorologia també ha acompanyat: el dia ha començat assolellat i s’ha mantingut estable, amb una temperatura agradable, permetent fer totes les activitats amb comoditat. La sortida al Parc Natural dels Ports ha estat una experiència educativa que ha permès  l’alumnat connectar amb l’entorn natural, conèixer el territori i reflexionar sobre la importància de la seua conservació.

Observació de fongs al microscopi òptic

1r BAT, , ,

L’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha fet una experiència amb dues llesques de pa: una humida i l’altra seca, per comprovar, dintre d’una bossa de plàstic, a temperatura ambient i a les fosques, quina de les dues es floreix abans. Hem portat el resultat al laboratori i hem observat les mostres al microscopi, on hem tractat d’identificar els fongs que han germinat en forma de floridures. Aquestes imatges, capturades pel propi alumnat, són algunes exemples del què hem pogut veure al microscopi. Es poden veure clarament espores, hifes i esporangis d’exemplars que podrien ser fongs dels gèneres Rhizopus, Aspergillus o Penicillium.

Gala Neuroart 2025

4t ESO, , , ,

El nostre alumnat de quart d’ESO ha presentat els seus projectes a la Gala final dels premis NeuroArt al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona. Tot i els nervis de defensar les seues obres davant d’un tribunal de persones expertes en neurociència i un auditori ple, han fet una molt bona exposició dels seus treballs.

NeuroArt és un projecte que fusiona ciència i art per apropar la neurociència a l’alumnat a través de la creativitat. L’alumnat ha treballat en aquest projecte a les matèries de Biologia i Geologia i Expressió Artística. De totes les obres creades, el claustre va seleccionar dues per representar-nos a la final.

Aquesta experiència ha estat una gran oportunitat per aprendre, expressar-se i superar reptes.

Pràctiques amb drosòfila a Biomedicina

1r BAT, , , , ,

L’alumnat de l’optativa de Biomedicina de primer de Batxillerat experimenta cada any les lleis de l’herència biològica amb mosques drosòfiles amb distintes mutacions, facilitades per la Universitat de València. Fa encreuaments experimentals per comprovar els patrons d’herència de cadascuna de les mutacions per aprendre, d’una manera pràctica, el funcionament de la transmissió hereditària de caràcters biològics. Aquest és un coneixement que es pot extrapolar a malalties humanes hereditàries com, per exemple, alguns tipus de càncer.

Observació de cèl·lules

1r BAT, , , ,

Aquestes són algunes de les imatges que ha capturat l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat de les preparacions microscòpiques que han fet a les pràctiques de laboratori. Es poden veure cèl·lules de la seua pròpia mucosa bucal, on es distingeixen clarament els nuclis de les cèl·lules. En les imatges a major augment es poden observar, a més, bacteris, el que permet comparar la diferència de mida entre tots dos tipus cel·lulars. També s’hi veuen cèl·lues vegetals en preparacions d’epiteli de ceba, on es pot diferenciar el nucli i la paret cel·lular de cel·lulosa.

Podem crear òrgans artificials al laboratori?

General, , , , , ,

Gloria Gallego Ferrer és doctora en Enginyeria Industrial i Catedràtica a la Universitat Politècnica de València. Porta anys investigant com regenerar òrgans i teixits per evitar les problemàtiques associades a les pròtesis i els trasplantaments. A la seua intervenció al cafè científic, ha presentat les seues investigacions a partir de casos concrets: la regeneració de cartílag articular de genoll en ovelles, la implantació in situ mitjançant hidrogels injectables, la recerca cap a la creació d’òrgans sobre bastides protèiques o la impressió en tres dimensions utilitzant “tintes” amb distints tipus cel·lulars, entre d’altres.

L’exposició, molt clara i ben estructurada, ha captat l’interès de l’audiència i ha facilitat la comprensió de conceptes i processos complexos. La conferència ha conclòs amb l’esperançador missatge que els avenços en medicina regenerativa van a bon ritme i són molt prometedors. La conversa ha seguit a l’entrada de l’Institut on, entre cafè i pastes, el públic assistent ha pogut conversar entre sí i adreçar a Gloria les seues impressions i dubtes sobre un tema que ha generat molt d’interès.

El crebalòs i d’altres grans ocells dels Ports

1r ESO, , , , ,

Les Terres de l’Ebre es troben en un entorn natural privilegiat, entre dos parcs naturals de primer ordre: el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. Entre les espècies que podem trobar a aquest últim, destaquen les aus rapinyaires. N’hi ha de grans i de petites, de diürnes i de nocturnes, de caçadores i de carronyaires. Dintre d’aquest últim grup, la conferència s’ha centrat en els voltors.

Als Ports es poden veure voltors comuns i aufranys. Ja no hi ha voltors negres i de crebalosos se’n poden tornar a veure, un segle després de la seua extinció als Ports, gràcies a un ambiciós programa de reintroducció que es va engegar al País Valencià i al qual s’han unit altres administracions en un esforç comú per protegir aquesta espècie. En una xerrada plena de detalls i anècdotes d’aquestes increïbles criatures, que ha passat per totes les aules de primer d’ESO, Víctor Reverté, enginyer agrònom i comunicador ambiental del Parc Natural dels Ports, ha mantingut l’interès i ha promogut la participació de l’alumnat.

Aquesta activitat, que forma part de la programació per la Setmana de la Ciència del Departament de Ciències Naturals, és l’avantsala de la sortida de camp que l’alumnat de primer d’ESO realitzarà a La Sénia durant la tercera avaluació a la matèria de Biologia i Geologia.

 

Open brains

Batxillerat, , , , ,

David Bestué és biòleg i doctor en Neurociència per la Universitat de Barcelona. I a través de la iniciativa Open Brains, juntament amb el també biòleg i doctor Daniel Duque, es dedica a la divulgació. Aquest dijous ha conduït un taller que forma part de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana de la Ciència, adreçat a l’alumnat de Biologia de Batxillerat.

La sessió ha començat amb experiments senzills sobre com el cervell interpreta il·lusions òptiques, per concloure que la nostra percepció de la realitat és resultat d’una adaptació evolutiva. Aquesta percepció, que ha estat adaptativa durant generacions, pot deixar de ser-ho quan les condicions de l’entorn canvien. Aleshores ha plantejat un experiment d’eye-tracking: una experiència que permet resseguir els ulls. L’alumnat, dividit en dos grups experimentals, ha visionat una mateixa escena, fixant-se inconscientment en detalls distints en funció d’un estímul subliminar diferent per a cada grup.

El taller ha finalitzat amb un últim experiment que ha ficat de manifest els biaixos de l’alumnat i que ha donat peu a la reflexió de com l’ambient pot condicionar la percepció i com podem vèncer els prejudicis si entenem el funcionament del nostre cervell.