Arxiu de la categoria: ESO

El trencalòs i altres voltors dels Ports

1r ESO, , , , ,

En una iniciativa educativa per apropar la riquesa natural de les nostres terres als més joves, l’educador ambiental Víctor Reverté ha ofert la conferència El trencalòs i altres voltors dels Ports. L’esdeveniment ha tingut lloc al nostre institut durant la Setmana de la Ciència els dies 13 i 14 de novembre i s’ha adreçat específicament als estudiants de primer d’ESO.

La xerrada, que s’ha centrat en la preservació i el comportament dels voltors al Parc Natural dels Ports, ha captat l’atenció dels assistents des del principi. Víctor Reverté, amb el seu profund coneixement i passió per la fauna local, ha proporcionat una visió fascinant de la vida d’aquestes aus rapinyaires i el seu paper crucial a l’ecosistema.

Un dels aspectes destacats ha estat l’explicació detallada sobre l’alimentació dels voltors i especialment del trencalòs. Víctor Reverté ha compartit anècdotes i dades reveladores sobre els seus hàbits alimentaris, destacant-ne el paper essencial en el control de poblacions d’altres espècies i el manteniment de l’equilibri natural al parc.

A més d’abordar aspectes biològics, l’educador ambiental també ha destacat la feina duta a terme en la conservació d’aquestes espècies en perill. Els esforços de preservació i els programes de reintroducció d’aus rapinyaires a la regió han estat temes clau, mostrant com la comunitat s’involucra activament en la protecció de la biodiversitat local.

La conferència ha estat especialment adaptada als estudiants de primer d’ESO, utilitzant un llenguatge accessible i exemples concrets per garantir una comprensió completa. A més, s’ha fomentat la participació activa dels joves, que han tingut l’oportunitat de plantejar preguntes i participar de la conferència.

La iniciativa ha estat molt ben rebuda per l’alumnat, que ha expressat el seu agraïment per l’oportunitat d’aprendre de manera pràctica sobre la fauna local. La conferència de Víctor Reverté no només ha il·lustrat la importància de la conservació, sinó que també ha inspirat un major interès i estima per la bellesa natural que els envolta al Parc Natural dels Ports.

La ciència dels superherois

4t ESO, Batxillerat, , ,

El cinema ens ofereix una visió fantàstica dels superherois, que desafien constantment les lleis de la natura. En aquesta conferència, el doctor en Química Laureano Jiménez, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, desmunta, amb el seu particular estil i humor, molts dels impossibles que fan aquests personatges, davant l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat. La presentació ha tingut lloc aquest dilluns dia 13 a la sala d’actes de l’Institut com a part de les activitats programades per la Setmana de la Ciència.

Riscos geològics

3r ESO, Batxillerat, , , , , , ,

Joaquim Enric Roset Piñol és enginyer geòleg i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dijous dia 9 de novembre ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV com a part de la programació de la Setmana de la Ciència. S’ha adreçat a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat per parlar dels riscos geològics, fent especial incidència a aquells que ocorren al nostre entorn. Amb dades reals i imatges recents d’inundacions, esllavissades o subsidències, ha exposat de quina manera aquests fenòmens afecten el nostre territori i què caldria fer per evitar o minimitzar aquest risc, d’una manera molt directa i entenedora.

Emergència climàtica

Batxillerat, ESO, General, , , , ,

Emergència climàtica Andreu Escrivà

Des de quan sabem que existeix el canvi climàtic? Està tot tan clar com sembla? Quins són els mites més estesos sobre el canvi climàtic? Per què hi ha gent que nega el que la ciència té tan clar? Estem a temps d’aturar-lo i adaptar-nos, o hem perdut ja massa temps?

Aquestes són algunes de les qüestions que respon Andreu Escrivà en aquest llibre. Amb un llenguatge directe i senzill, que defuig l’academicisme i va més enllà de l’allau de dades, ens explica tot el que cal saber sobre el canvi climàtic. Però, sobretot, situa als lectors en el moment actual: hem de decidir cap a on anem i a què estem disposats per a fer-hi front.

«Sobre el consens científic al respecte del canvi climàtic no hi ha cap dubte. Absolutament cap. Però cap ni un, eh. Tots els científics que treballen en el tema coincideixen: el canvi climàtic és real, és perillós i nosaltres, els humans, en som els causants. No obstant, aquest coneixement no ha pogut ser transmés, perquè les condicions per a comunicar-lo foren, a propòsit, adverses.»

Un llibre amé i aclaridor sobre el canvi climàtic.

Sortida de camp de 1r d’ESO als Ports

1r ESO, , , , ,

El 27 d’abril l’alumnat de primer d’ESO ha anat a La Sénia per conèixer l’ecosistema del riu. Durant la sortida han estat acompanyats pels educadors ambientals d’Arabogues, que els han explicat les característiques del riu Sénia, l’aprofitament agrícola de l’aigua, la conservació del bosc de ribera i els bioindicadors que caracteritzen la qualitat de l’aigua del riu.

El matí ha començat amb una passejada per la vora del riu. Han comprovat que el riu porta poca aigua a conseqüència de la sequera. Han estudiat el bosc de ribera i les característiques d’aquest tipus de vegetació. Els educadors del parc els han anat explicant les particularitats d’aquest espai natural mentre avançaven per la riba del riu.

Després d’esmorzar s’han tret les sabates i mitjons i han recollit mostres del riu per veure els macroinvertebrats presents a l’aigua: han trobat larves de libèl·lules, mosquits, caragols, cucs… que són indicadors de l’estat de salut del riu.

La sortida els ha agradat molt i la meteorologia ha acompanyat durant tot el dia. Ha estat una sortida per conèixer el nostre territori i ha servit per reflexionar sobre la conservació de l’entorn.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.

El punt de trobada de l’Enginyeria amb la Biologia i la Medicina

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , , ,

La professora del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili ha estat a l’Institut Ramon Berenguer aquest dimecres dia 15 de febrer. Ha ofert una conferència a l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat.

Ha començat parlant de la seva trajectòria vital i acadèmica i ha destacat la importància de la interdisciplinarietat del coneixement. Ha explicat la diferència entre ciència bàsica i aplicada, prenent com a exemples les matèries de modalitat que s’imparteixen al Batxillerat de Ciències i Tecnologia. A partir de dos casos concrets, que coneix de primera mà, ha ficat de manifest la importància del treball conjunt d’especialistes en Química, Informàtica, Biologia, Enginyeria o Matemàtiques en el desenvolupament de projectes de biologia sintètica o algoritmes per diagnòstic de malalties metabòliques.

Aquestes disciplines conflueixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, que ofereix, entre altres universitats, la URV.

#100tífiques 2023

1r ESO, ,

Aquest divendres 10 de febrer la investigadora en biofísica Irina Pi Jaumà ha tingut una trobada a la sala d’actes amb l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Ramon Berenguer IV, com a part de la iniciativa #100tífiques, amb motiu de la celebració, l’11 de febrer, del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. No només ha explicat la seva trajectòria acadèmica, sinó que també ha parlat dels interessos i motivacions que l’han portada a desenvolupar una carrera científica. La sessió ha despertat l’interès de l’alumnat, que ha tingut l’oportunitat de fer-li preguntes i veure en ella un mirall i un model a seguir.